El Casal de la Pau destaca la necessitat d?acompanyar en la inserció a les persones que estan a la presó.El Museu Comarcal de l’Horta Sud va acollir ahir a la vesprada l’entrega de la setena edició de la Menció Colibrí, que anualment reconeix el treball d’una entitat en defensa dels drets humans i dels valors democràtics.
El Casal de la Pau – Domus Pacis va rebre ahir, en el Museu Comarcal de l’Horta Sud, la Menció Colibrí per la seua tasca humanitària durant gairebé cinquanta anys. Aquesta menció, atorgada per la Fundació Horta Sud amb la col·laboració de Caixa Popular, arribava enguany a la setena edició reconeixent a aquelles entitats que treballen dia a dia, i de forma desinteressada, en la defensa dels drets humans i la promoció dels valors democràtics.
L’acte, que va començar amb l’entrega per part de la presidenta de la Fundació Horta Sud, Imma López, del diploma de reconeixement al president i fundador del Casal de la Pau, José Antonio Bargues. López, va destacar la gran tasca per a la reinserció que du a terme el Casal, i va posar en relleu el treball desinteressat de les associacions i col·lectius que actuen en la defensa dels drets humans.
Posteriorment, es va desenvolupar un debat obert entre la vintena de persones que van omplir el Museu. El voluntari en el Centre Penitenciari de Picassent i autor del llibre ‘Esperanza entre rejas’, José Miguel Martínez Castelló, va posar en valor els esforços d’entitats com el Casal de la Pau per arribar on les institucions no arriben, ja que “els presos necessiten que la societat estiga al seu costat per no reincidir”.
En la mateixa línia, el membre del Casal, Ramón Llorenç va afegir la necessitat de “fer de la convivència un dret per a tothom”. Per Llorenç, és imprescindible crear un teixit que permeta acompanyar en el tu a tu a les persones que pateixen la presó, que ha demostrat ser “una institució de destrucció psicològica”.
De fet, Castelló va posar sobre la taula aspectes com que la majoria de persones privades de llibertat ho estan per delictes relacionats amb el tràfic i consum de drogues, i que el 70% d’aquests no tornen a reincidir. Igualment, la gran majoria de persones recluses són pobres, constatant una desigualtat sistèmica del codi penal, que tracta diferent la població segons la seua posició social.
Honorat ReSudección, del Casal de la Pau, va posar èmfasi en diferents reptes que cal superar per a avançar com a societat. Entre ells, que la mateixa societat ha de ser més resistent, i assumir que hi ha persones disruptives i que cal aprendre a conviure amb elles. De fet, Espanya és un dels països amb més persones recluses i un dels estats en què menys delictes es cometen, el que constata la “poca resistència de la nostra societat” i que “amb xicotets canvis al codi penal o amb més sensibilitat dels jutges, disminuiria molt el nombre de persones preses”.
Aquest fet es constata amb què fins a principis dels anys setanta, s’empresonava a les persones homosexuals per la seua condició sexual, cosa que ara semblaria impensable. Per ReSudrección, és el moment que la societat i la justícia assumeixen que, en gran part, els delictes i l’empresonament “són derivats del llenguatge” i que cal canviar determinades interpretacions actuals per superar, entre altres, l’aporofobia del sistema.
Per açò, segons Castelló, és important que les noves generacions que pugen i disposen de càrrecs de decisió en el món jurídic “humanitzen les lleis”, perquè és imprescindible un canvi que realce “a les persones i la seua dignitat”. També cal, però, que es produïsquen canvis en tota l’estructura social, més enllà de la presó, ja que el mètode punitiu “és quelcom àmpliament acceptat”, que s’aplica ja moltes vegades “des d’espais de socialització primària, com la família, o secundària, com l’escola”.
Amb aquest reconeixement, el Casal de la Pau – Domus Pacis se suma a la Plataforma CIEs NO, la Plataforma Pobresa Zero, SETEM, Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Open Arms i Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí com a entitats “colibrí”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia