Inauguración de la muestra con el alcalde, Toni SauraEl Castell d'Alaquàs
acull fins al 3 de juliol l'exposició 'La Germania, un conflicte a la València
del Renaixement', una mostra de la Universitat de València realitzada per
un nodrit equip d'investigadors especialistes que té per objecte donar a
conéixer la Germania Valenciana (1519-1523), un dels moments clau de la nostra
història.
L'exposició ha sigut
inaugurada hui dimecres 9 de novembre per l'Alcalde d'Alaquàs, Toni Saura; el regidor de Cultura de
l'Ajuntament d'Alaquàs, Fran Evangelista; el vicerector de Projecció
Territorial i Societat, Jorge Hermosilla, un dels comissaris de l'exposició,
Pablo Pérez i el director i la
directora de les oficines de Caixa Popular d'Alaquàs, Pep Cuenca i Pilar Molina
com a entitat patrocinadora.
L'Alcalde d'Alaquàs i
el vicerector de Projecció Territorial i Societat han coincidit a subratllar
"la importància i l'esforç realitzat en aquesta exposició per tal de
seleccionar els treballs fotogràfics i el material a mostrar en aquest fet tan
important per a la nostra història".
La Universitat de
València ofereix amb aquesta mostra el seu coneixement i afan d'investigació i
divulgació científica a través d'un equip d'investigadors que s'acosten a la
Germania Valenciana des d'un ampli ventall de visions: els fets històrics,
l'economia, la societat, la religió, la guerra, els agermanats, els
antiagermanats, els enfrontaments...
L'arribada d'un nou
rei, des de terres estrangeres, la revolta antisenyorial, el fet d'emergir de
noves classes socials urbanes que exigeixen la seua participació en la vida
pública, un món que acaba (el medieval) un altre que emergeix (l'Edat Moderna).
El fenomen no està només centrat en la ciutat de València, cap i casal de
Regne, sinó que la Germania s'estén per diverses ciutats i pobles del nostre
territori. Poblacions com Sant Mateu, Vinaròs, Penyíscola, Oropesa, Vila-real,
Borriana, Almenara, Sagunt, València, Llíria, Alzira, Gandia, Xàtiva,
Ontinyent, Alcoi, Elx, Alacant, Oriola, etc. van ser protagonistes d'aquests
successos. El fenomen històric succeeix, amb semblances, tant en la Germania de
Mallorca com en les Comunitats de Castella.
La singularitat de les
Germanies valencianes rau en el seu caràcter pioner i en l'organització d'un
moviment social gestat des de baix, que preconitzava l'assumpció plena dels
drets contemplats en els furs i privilegis de València mitjançant la unió i
l'agermanament del poble. Els seus líders més carismàtics –Joan Llorens o
Guillem Sorolla– van sorgir del món laboral tèxtil. El seu programa contemplava
la reforma de la pràctica de govern i de les institucions locals. Però la
Germania va tenir també una vessant i una fase radical o revolucionària
protagonitzada per menestrals com Esteve Urgellés, Miquel Estellés o Vicent
Peris.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia