Liliana Cavani
La
directora rebrà el guardó en reconeixement per ser «una cineasta
valenta i sense complexos, que ha exercit una notable influència en
diverses generacions de directores europees», el 24 d'octubre en la
gala d'inauguració del festival, que tindrà lloc en el Teatre
Principal de València. A més, també oferirà una masterclass en el
marc de la Mostra.
Nascuda
en Carpi, a la província de Mòdena, va estudiar Filologia Clàssica
i es va graduar en el Centre Sperimentale di Cinematografia de Roma.
Després de treballar durant anys en televisió, el seu debut en el
llargmetratge es produix en 1966, amb ‘Francesco d'Assisi’, a la
qual segueixen ‘Galileu’ (1968), ‘Els caníbals’ (1972),
‘L'ospite’ (1972), ‘Milarepa’ (1973) i ‘El porter de nit’
(1974), que es va convertir en el seu film més polèmic, ja que va
arribar a ser censurat per les autoritats italianes.
Posteriorment
dirigix ‘Més enllà del bé i del mal’ (1977), ‘La pell’
(1981), ‘Darrere de la porta’ (1982), ‘Berlín interior’
(1985), ‘Francesco’ (1985), ‘Dove set? Io sono qui’ (1993) i
‘El joc de Ripley’ (2002), pel·lícules en les quals ha
treballat amb actors com John Malkovich, Marcello Mastroianni,
Charlotte Rampling, Dirk Bogarde, Michel Piccoli, Tom Berenger,
Mickey Rourke o Helena Bonham-Carter, entre altres.
A
més, ha dirigit diverses pel·lícules per a televisió, obres de
teatre i una vintena d'òperes. La més recent, ‘Alì Babá i i 40
ladroni’, de Luigi Cherubini, en el Teatre de la Scala de Milà, va
ser estrenada en 2018, el mateix any en què el Festival de Venècia
va atorgar a Liliana Cavani el Premi Bresson, que d'esta manera es
concedia per primera vegada a una dona.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia