Cerrar

Y además...

Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.

Entendido

Cerrar

Edición Valencia

General Valencia DANA Comunitat Cultura Deportes En valencià Gente Opinión Stop al foc Sucesos TV

Secciones |

Registro

Acceso

| Síguenos en |

Boletín diario

Iniciar búsqueda

Cerrar

Estás en: EPDA

la safor

gandia

GANDIA

El Ministeri de Memòria Democràtica col·laborarà en la recuperació dels cossos de les víctimes del franquisme que queden a Gandia

Zoraida Hijosa visita la ciutat per a conéixer de primera mà els treballs d'excavació i reforçar la cooperació institucional amb l'Ajuntament

REDACCIÓ - 05/11/2025

Fosses del cementeri de Gandia./EPDA

L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, i la primera tinenta d’alcaldia i regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, han rebut este matí la visita de la directora general d’Atenció a les Víctimes del Ministeri de Memòria Democràtica, Zoraida Hijosa, amb qui han mantingut una reunió de treball al consistori. Posteriorment, acompanyats de representants de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme a Gandia i del director de l'excavació, Miguel Mezquida (Arqueoantro), han visitat el cementeri municipal, on des del departament de Patrimoni i Memòria Històrica s’han desenvolupat els treballs d’exhumació dels cossos de persones assassinades durant els primers anys de la dictadura.

La trobada s’ha produït en el marc del compromís del govern local i central amb les polítiques públiques de memòria democràtica i amb l’objectiu d'impulsar la quarta fase de les excavacions a les fosses comunes de Gandia, que permetran continuar avançant en la identificació i restitució dels cossos a les seues famílies.

La directora general ha expressat la voluntat del Ministeri de col·laborar directament amb l’Ajuntament de Gandia per a donar continuïtat a un projecte que ha estat referent a escala autonòmica i estatal en matèria de memòria democràtica. Esta nova fase permetrà afrontar els reptes tècnics derivats de la situació de la fossa, que es troba parcialment sota una línia de nínxols construïts dècades després, fet que complica els treballs arqueològics.

“El que fem és defensar drets humans perquè totes les famílies tenen dret a recuperar les restes dels seus éssers estimats i a acomiadar-los amb dignitat. Les fosses no poden continuar sent llocs d’oblit; cal dignificar-les i retornar-los el nom i la memòria». La directora general ha subratllat que situacions semblants es repetixen en molts cementeris de l’Estat, on el franquisme va intentar ocultar per sempre les seues víctimes, i ha assegurat que “el Govern espanyol estarà al costat de Gandia per a fer possible la recuperació, identificació i dignificació d’estes persones”.

Hijosa ha recordat que, fins ara, el Ministeri ha finançat nombroses actuacions d’exhumació arreu de l’Estat i que, tot i la retirada de suport per part d’algunes administracions autonòmiques, “el compromís del Govern central amb la memòria democràtica és ferm, perquè sense memòria no hi ha democràcia completa”.

L’alcalde de Gandia ha agraït la implicació del Govern central i, especialment, de la direcció general, “pel suport i el compromís amb la ciutat en una qüestió que apel·la a la dignitat col·lectiva. Tota societat democràtica té un deure amb la memòria i amb la reparació de la injustícia dels assassinats del franquisme”, ha afirmat Prieto. “A Gandia hem localitzat 64 cossos i 24 ja estan en procés d’identificació. Però sabem que encara hi ha més persones soterrades a les fosses i hem d’arribar fins al final. És un deure moral i democràtic, una reparació que les víctimes i les seues famílies mereixen després de dècades de silenci.”

Les excavacions es van iniciar durant la primera legislatura del govern del canvi, en 2018. Des de llavors, s’ha consolidat un projecte rigorós i respectuós que ha comptat amb la participació de professionals en arqueologia, antropologia forense i història contemporània. Així, com les associacions memorialístiques de Gandia i la Safor.

“Durant els primers anys la recerca va ser infructuosa, però gràcies a la constància, a l’anàlisi de documentació històrica, testimonis orals i fotografies familiars, finalment, el març de 2023 vam localitzar la fossa dels afusellats del franquisme a Gandia”, ha recordat la regidora de Memòria democràtica.

Així, la tercera campanya d’excavacions va permetre exhumar 24 de les 64 persones que, segons la documentació històrica i els registres municipals, estarien enterrades a la fossa. A més, es van identificar restes que podrien correspondre a altres tres víctimes més, fet que confirma la necessitat de continuar els treballs amb la nova fase.

“Sabem que és un procés lent i complex, perquè part de la fossa està situada sota nínxols posteriors. Però no volem ferir cap sensibilitat ni alterar altres soterraments. Actuem amb el màxim respecte, tant cap a les famílies de les víctimes com cap a les persones que tenen els seus éssers estimats als nínxols superiors”, ha recalcat Izquierdo.

Per això, la col·laboració entre administracions és fonamental. «Necessitem recursos tècnics i humans per a completar també la identificació amb proves d’ADN, perquè estem parlant de familiars molt majors que esperen tancar un dol que fa massa anys que dura.”

La primera tinenta d’alcaldia ha aprofitat per a criticar la supressió de les ajudes autonòmiques a la memòria democràtica. “És inacceptable que es done l’esquena a les famílies que reclamen justícia i veritat. Afortunadament, tenim al costat el Govern central, i des de Gandia continuarem treballant per la dignitat de les víctimes i per la memòria de tots.”

Una quarta fase per a completar la recerca i dignificar l’espai

Els treballs de la quarta campanya se centraran en l’excavació de la zona pendent del cementeri municipal, amb un equip especialitzat en arqueologia forense i el suport tècnic del Ministeri de Memòria Democràtica.

L’objectiu és localitzar i exhumar les restes restants, fer les proves genètiques d’identificació i, finalment, retornar-les a les famílies o dignificar l’espai com a lloc de memòria per a les víctimes que no puguen ser identificades.

El projecte inclou també la creació d’un espai memorial al cementeri de Gandia, que permetrà visibilitzar el nom i la història de les persones assassinades per la repressió franquista a la ciutat.

L’Ajuntament de Gandia reafirma així el seu compromís amb les polítiques públiques de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, en línia amb la Llei estatal de Memòria Democràtica.

Estes actuacions responen a un objectiu compartit: recuperar la dignitat de les víctimes del franquisme, restituir la memòria col·lectiva i transmetre a les generacions futures el valor de la democràcia i dels drets humans.

Sigue la información de Valencia al minuto en nuestro canal de Telegram

Comparte la noticia