ÀGUEDA MICÓ Estes últimes setmanes es parla molt de l’ascens de l’extrema-dreta i de
l’assumpció dels seus postulats per part de la dreta tradicional i com les
seues formes i el seu rerefons condicionen d’una forma molt efectiva la vida
política i mediàtica actual. Però la cosa ve de lluny i té molt a vore amb la
qualitat de la democràcia en què vivim. Més de quaranta anys després d’una
transició incompleta continuem pagant el preu de l’establiment d’un sistema
polític allunyant de la ciutadania i amb trets culturals heretats del franquisme.
Hi ha dos elements essencials en qualsevol sistema polític que ens permeten
mesurar la qualitat de la democràcia. Un és la participació de la ciutadania en
la política, l’interés que desperta en el conjunt de la societat i com ens veiem
interpel·lades per les i els representants polítics. L’altra és el control
popular del poder polític, la capacitat de decidir i aconseguir que els
postulats ciutadans esdevinguen lleis i polítiques públiques concretes i que les
i els representants polítics i les institucions estiguen sotmesos a un control
efectiu per a evitar la corrupció i el clientelisme. Males notícies: en el
nostre cas ni hem consolidat l’element de la participació ni el del control de
les institucions.
Quan ens referim a l’interés que desperta la política en la societat la
paraula clau que apareix en el nostre cas és la desafecció política, la gent
percep la política com una cosa llunyana, apartada dels seus interessos i que
manca de sentit. Malgrat que la participació en les diferents conteses
electorals és elevada, l’apatia i els valors de l’antipolítica heretats del
règim franquista dominen l’escena política, la gent no milita en partits
polítics, no acudix als actes polítics, no participa massivament de
manifestacions i protestes, no condiciona amb força les decisions dels seus
governants, i això és un problema. Així i tot, la nostra societat no posa en
dubte el sistema polític democràtic, que gaudix de molta legitimitat, però no
així els partits polítics i les institucions que el conformen. Se’ns diu que
som una societat amb un grau molt elevat de cinisme democràtic perquè malgrat
creure en la democràcia no ens agrada el seu funcionament.
Les conseqüències de la desafecció política son clares. La baixa
participació i interés en la política ens allunya de les institucions, que al
mateix temps deixen d’estar controlades per la ciutadania i, per tant,
esdevenen espais d’abús de poder, de clientelisme, de finançament il·legal dels
partits i de connivència entre els sectors econòmics i els governants, en
definitiva, es constituïx una creixent corrupció política que ha esdevingut amb
els anys un element estructural del nostre sistema i que ha alimentat la baixa
qualitat de la nostra democràcia.
Tot açò s’entén millor si observem els inicis de la nostra democràcia. La
transició no va comportar un trencament amb el sistema polític anterior, més bé
va ser una adequació de les elits econòmiques, polítiques i burocràtiques a la
nova realitat democràtica d’una forma bastant còmoda i sense fer massa
renúncies en allò que els era més important: el domini del poder polític
mitjançant l’ocupació de llocs de l’administració civil i militar i la
continuïtat del control del capital per part de les elits econòmiques. A més a
més, la transició ens va procurar un sistema electoral i de partits que va
beneficiar el partit hereu del règim, l’UCD i que va ser acceptat pel PSOE
perquè també en treia profit, d’esta manera es consolidava el bipartidisme que
ha predominat fins l’any 2014 i que sembla voler tornar a marxes forçades. La
manca de pluralisme polític, de cultura del pacte i de coalicions a les
institucions i les contínues majories absolutes dels dos partits dominats en una
comunitat política plurinacional com la nostra, que no ha tingut mai un encaix
territorial adequat, ha tingut efectes devastadors en la convivència i la
representativitat de la nostra societat.
En definitiva, la corrupció política estructural alimenta l’ascens de
l’extrema-dreta; la manca de mecanismes d’integració de la plurinacionalitat de
l’estat alimenta l’ascens de l’extrema-dreta; la baixa participació de la
ciutadania en la política alimenta l’ascens de l’extrema-dreta; la falta de
confiança amb els partits polítics alimenta l’ascens de l’extrema-dreta; la
falta de control de les institucions alimenta l’ascens de l’extrema-dreta; la
falta de cohesió social i territorial alimenta l’ascens de l’extrema-dreta...
No estic dient que tota la responsabilitat de l’ascens de l’extrema-dreta
provinga de la transició democràtica, però la baixa qualitat de la nostra
democràcia si que és una conseqüència claríssima d’aquell període de la nostra
història. El preu que estem pagant per no confrontar obertament amb el nostre
passat pot esdevenir inassumible per al nostre sistema polític actual.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia