Un any després d'ascendir, el Silla Club de Futbol
descendeix matemàticament a Primera Regional després de completar una mala
temporada esportiva en el seu tornada a Preferent, categoria a què tornava
després de set campanyes absent des de la seua última participació. L'equip de
Manuel Castaño no va poder superar el seu primer “match-ball” per a la salvació
i va cedir un empat davant d'un rival directe com la UD Carcaixent que, amb aquest
punt, depén de si mateix per a aconseguir la permanència. Els sillers es van
avançar quan faltaven dotze minuts per al final, però el visitant Taronger,
després d'una greu indecisió defensiva, va aconseguir l'empat en el 87 que va
deixar muts els més de 400 aficionats congregats al Vicent Morera.
Com es preveia en els dies previs al partit, el Silla-Carcaixent
va resultar un partit dramàtic per allò que es jugaven ambdós equips, ja que
als locals només els valia la victòria per a mantindre l'esperança de la
salvació en l'última jornada, mentre que als visitants, tot el que fóra sumar
els era positiu per a afrontar l'última jornada que depenia d’ells mateixos. El
Silla va estar prou insegur en la primera meitat davant d'un Carcaixent molt
ben plantat i que eixia amb perillosos contraatacs. El porter Lucas va ser el
gran protagonista en evitar, fins a tres bones ocasions, del conjunt de la
Ribera Alta per a avançar-se en el marcador. Primer, un rematada a boca de canó
d'Adri després d'un bon centre de Pablo Molins, que el meta va aconseguir
aclarir, seguida d'una extraordinària jugada de Charly i el seu posterior xut
que Lucas va aclarir a córner. El Silla també ho va intentar, ja avançada la
primera part, amb diversos xuts llunyans, tenint la més clara Renzo, però el
seu xut des de la frontal de l'àrea es va anar a la fusta. El Carcaixent va
tindre una altra oportunitat abans del descans amb una gran acció d'Adri, però
que Pablo Molins no va poder finalitzar en gol.
El segon acte va començar amb els sillers assumint
menys riscos en defensa, però el temps anava passant i les ocasions no
arribaven. Manolo Castaño va realitzar un canvi ofensiu a la recerca del gol;
va donar entrada a Pablo Machancoses pel defensa Modest i el Silla se'n va anar
descaradament cap amunt. L'equip blanquet va començar a asfixiar el Carcaixent
i, en el minut 78, Raúl Salas, d'esquena a la porteria, va deixar un bon baló
perquè Machancoses enganxara un sensacional tir des de fora de l'àrea, davant
del que Villena no va poder fer ni més menys que veure l'esfèric passar. El gol
va deslligar la bogeria al Vicent Morera, que veia com el seu equip podia
aconseguir un triomf que el mantinguera amb vida fins a la visita a Alberic,
però el Carcaixent no va abaixar els braços i el seu entrenador, Alberto
Montes, va moure la banqueta i va passar a jugar amb tres homes dalt a la
recerca de l'empat. El míster local va intentar tancar més el seu equip, però
en un baló llarg i després d'una indecisió entre els defenses, una més aquesta
temporada per a desgràcia dels interessos blanquets, el davanter del Carcaixent
Taronger va realitzar un gran control que li va habilitar per a aconseguir el punt
de l'empat que va deixar molt afonat el Silla i l'afició sillera que va passar
de l'alegria a la tristesa més absoluta en a penes uns minuts.
Les imatges del final de la trobada i el silenci
del Morera quedaran per al record més amarg de la història recent del Club de
1927 que, en a penes dotze mesos, ha passat de les llàgrimes d'alegria per un
ascens a plorar per baixar a Primera Regional.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia