Els Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció sol·liciten la paralització immediata del projecte del pas a nivell d'Alfafar i Sedaví

Durant les inundacions provocades per la barrancada del 29 d’octubre de 2024, que deixaren 229 persones mortes i milers de damnificats, les vies del tren i el murs que les envolten obstaculitizaren el pas de l’aigua cap a l’Albufera i la mar, provocant que en determinades zones el nivell arribara als tres metres i que, en caure els murs, continuara amb una força devastadora. Després de la catàstrofe de la dana, els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció consideren que la decisió d’ADIF i del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible de no soterrar les vies i de construir un nou pas

subterrani ciclopeatonal és una irresponsabilitat que posa en perill la vida de les persones, projecte al qual també s’han oposat els ajuntaments implicats. Els CLER recorden que “9 mesos després de la dana, l’ascensor que permet accedir a l’estació d’Alfafar-Benetússer i connecta un poble amb l’altre continua sense reparar-se, deixant com a única opció d’accés una escala que impedeix el pas de persones amb mobilitat reduïda, majors o amb carret de bebé, entre d’altres”. El túnel per a trànsit rodat i peatonal que uneix Benetússer amb Alfafar ha tardat huit mesos en tornar a estar operatiu.

Els Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció afirmen que la dana ha evidenciat que la comarca de l’Horta Sud ha sigut víctima d’unes polítiques urbanístiques incompatibles amb la seguretat de les persones que habiten en una zona declarada com a inundable. Moltes de les infraestructures agreujaren significativament l’impacte de la barrancada, per la qual cosa “resulta necessari que la reconstrucció la decidisquen els propis habitants, que coneixen els seus pobles, i prioritzen la seguretat i el benestar de la població”. A més, al seu parer, el nou túnel suposaria continuar amb un model urbanístic

que no garantitzà la seguretat de les persones, fractura el territori i contribueix a degradar l’entorn, provocant la creació de noves zones insegures que no contemplen una mirada de gènere en el seu disseny, nivells sonors elevats incompatibles amb el descans del veïnat i problemes amb el trànsit rodat que haurà de ser absorbit per altres zones ja col·lapsades, així com també problemes d’accessibilitat.