El portaveu adjunt d’Esquerra Unida en les Corts
Valencianes, Ignacio Blanco, denuncia l’incompliment de la Llei de Contractes
de les Administracions Públiques vigent en el moment de la signatura dels
contractes amb Santiago Calatrava per als projectes de L’Àgora i de les Torres
de CACSA. “Quan em van donar accés a la documentació sol·licitada fa quasi un
any faltaven els informes previs i sobre açò vaig formular una pregunta escrita
a la consellera de Turisme, que em dóna una resposta confusa però que té una
traducció molt clara: els informes no eren preceptius fins a la modificació de
la Llei en 2004 però sí en 2005, quan es van signar els últims dos contractes
de CACSA amb l’arquitecte suís-valencià, que sí havien d’haver sigut informats
prèviament”, explica Blanco.
El diputat d’EUPV va formular el passat 14 de maig una
pregunta escrita a la consellera de Turisme, Cultura i Esport sobre
l’existència d’informes previs als contractes per a la redacció de projecte, la
direcció d’obra i la construcció dels diferents edificis de la Ciutat de les
Arts i de les Ciències, atès que aquests documents no li havien sigut
facilitats en la seua visita del passat mes d’abril, corresponent a una
sol·licitud formulada el 20 de desembre de 2011. Concretament, Ignacio Blanco preguntava
si existien aquests informes previs, i si “en cas d’existir per què motiu no
s’havien posat a la seua disposició, i en cas de no existir per què motiu no
s’havien elaborat en el seu moment”.
Com és habitual en el Consell, la resposta de la consellera
Lola Johnson no aclareix moltes de les qüestions plantejades i simplement
tracta de justificar l’absència d’informes previs a la contractació en la
legislació vigent a cada moment. Així, argumenta que “fins a l’any 2004 la
normativa d’aplicació era la Disposició Addicional 6ª de la Llei de Contractes
de les Administracions Públiques, que suposava l’aplicació dels principis de
publicitat i concurrència, no fixant el contingut dels expedients de
contractació per a societats mercantils de capital majoritàriament públic. És a
partir de l’any 2004, com a conseqüència de la modificació introduïda per la
Llei 62/2003, quan es marca un eix divisori en la normativa aplicable a
entitats com CACSA, resultant d’aplicació quan se superen determinats llindars
el que disposa l’article 2.1 de la LCAP” (açò és, que se’ls apliquen totes les
prescripcions de la llei, que inclouen l’exigència d’informe previ dins de
l’expedient de contractació). A continuació, Lola Johnson afirma que “els
expedients de les contractacions formalitzades a partir d'aquella data
incorporen els informes previs als mateixos” i que “els informes que es troben
en aquella situació van ser posats a la seua disposició (del diputat) el passat
30 d’abril”.
Segons Blanco, la consellera de Turisme “falta absolutament
a la veritat, com queda acreditat en les diligències de compareixença i de
retirada de documents” signades per ell mateix i per personal responsable de
CACSA en la data citada. Al diputat no se li va facilitar cap informe previ a
cap dels contractes corresponents a L’Hemisfèric, el Museu, L’Umbracle, el
Palau de l’Òpera i L’Oceanogràfic, tots ells previs a la modificació legal de
2004; i respecte als dos projectes posteriors (L’Àgora i les Torres) se li van
facilitar els informes previs a la contractació de les UTEs encarregades de la
construcció però no dels contractes amb Santiago Calatrava, malgrat que per la
seua tipologia i import sí que els era d’íntegra aplicació la Llei de
Contractes de les Administracions Públiques. “Es veu que el tracte de favor a
l’arquitecte va poder sobrepassar els límits legals”, comenta Blanco, qui
anuncia que tornarà a preguntar-li per aquest tema a la consellera Johnson,
“aquesta vegada de manera oral en les Corts Valencianes, per a comprovar si és
capaç de seguir mantenint la mentida o reconeix l’absència d’uns informes
previs que eren obligatoris legalment”.
El portaveu adjunt d’Esquerra Unida recorda que “per eixe
mateix fet, l’absència d’informes previs a la contractació, estan imputats
diversos ex alts càrrecs de CACSA en el cas Nóos que instrueix el jutge Castro
a Palma. Encara que en el cas de Calatrava el delicte podria haver prescrit,
saltar-se a la torera la normativa de contractació es tractaria d’un fet
políticament molt greu, del que el Consell ha de donar explicacions”, diu
Blanco, qui ara entén “perquè no va poder veure tota la documentació
administrativa que havia sol·licitat a CACSA: perquè probablement no existeix”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia