Isabel Martín. EPDA
Afrontem la realitat i parlem clar: No hi ha ni una dada
empírica que avale l'estigma que s'està promovent contra els joves per la seua
suposada responsabilitat en els rebrots d'aquesta segona onada del coronavirus.
Al contrari, la majoria de nous focus de contagi es consideren d'origen
'social', que és com dir que han sorgit en reunions familiars o d'amics, i això
no és precisament responsabilitat exclusiva de la gent jove. Ja n'hi ha prou de
criminalitzar al jovent.
Tinc la sensació que culpar als joves dels rebrots és una
manera ràpida i fàcil de fugir de la responsabilitat individual de cadascuna i
cadascun de nosaltres, tant en la vida laboral com en la familiar i individual.
No és que el virus haja tornat, és que mai se'n va anar. I és responsabilitat
de totes i tots la seua extensió en esta segona onada.
No patiu, perquè la cara B d'esta història és que, quan
guanyem, que guanyarem, també serà una victòria de totes i tots. Però hem de
seguir lluitant, no defallir. Tampoc culpabilitzar ni estigmatitzar a qui no
s'ho mereix.
La joventut, i les xiquetes i xiquets, han sigut, baix el meu
punt de vista, els grans oblidats d'esta pandèmia. Mentre les autoritats
sanitàries s'afanyaven en salvar vides, com és lògic; les autoritats laborals
es dedicaven a salvar el màxim de llocs de treball, com ha de ser; i les
educatives assseguraven una tornada a l'escola en les millors condicions, la
joventut ha quedat en una espècie de terra de ningú, sense els amics i les
amigues, sense poder reunir-se i ballar, besar-se i abraçar-se, sense poder
assistir a concerts, sense oci. Qui ha pensat en elles i en ells? Com haguérem
digerit que que, amb 20 anys, ens hagueren tallat d'arrel tota vida social que
és, precisament, un dels grans al·licients a eixes edats?
Ho pense sovint, i m'entristeix. Hem treballat de valent per
tot: que la sanitat no col·lapse, que l'educació siga segura, que no falle
l'ensenyament formal, que hi haja suficients ajudes socials. I ho estem
aconseguint. Però, què hi ha de tot això que aprenem de joves i no ens arriba a
les aules ni podem llegir en els llibres? La pandèmia ha posat en perill tota
una generació. Reflexionem sobre com estem tractant la joventut. Una lletra ho
pot canviar tot: Estima contra l'estigma.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia