Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Han acabat les festes falleres. És el moment
de la ressaca i de passar com es puga la buidor que deixa l’acabament del
frenètic calendari d’activitats i la intensa convivència en el carrer. Però
també hi ha lloc per a la reflexió. Han sigut unes festes extraordinàriament
turístiques. Les vies urbanes han estat extremadament ocupades sense que els
carrers pogueren absorbir el gran pas de persones per cada lloc. No calia més que vore les constants restes de
brutícia que els servicis de neteja, malgrat la seua gran activitat, no
van poder assumir. No sols la capital ho
ha notat sinó també grans poblacions com Sagunt. Davant eixa situació és moment
de plantejar-se quin és el futur que es desitja. Cal anar cap a un turisme
massiu indiscriminat o s’ha de buscar-ne un
una miqueta més selectiu?
El recentment reconeixement de les falles com
a patrimoni immaterial de la humanitat fa que generen una major atracció d’este
fenomen festiu. Necessàriament es transformen en un punt mundial més i millor
conegut. N’és una conseqüència inevitable. Però també és veritat que la
condició patrimonial és un reconeixement cultural més que lúdic. És a dir que
les falles no han d’aspirar a tindre simplement una visita massiva de visitants
sinó de persones interessades a conéixer-ne el valor cultural. No es tracta
d’omplir sense més carrers sinó de fer-ho de millor manera. En eixe debat, un
tema a plantejar és el calendari. El trasllat de la festa a un major nombre de
dies festius, el canvi de sant Josep a dilluns, a dijous o a qualsevol dia
mòbil. Algunes comissions falleres preferixen unes festes més tranquil·les amb
menys visitants. Els comerciants demanen que hi haja més dies festius per a
augmentar els desplaçaments a la ciutat. Al bell mig de tot està el fet de fer
unes falles més i millor conegudes. En definitiva, totes estes variables,i
algunes més, s’han de tindre en compte per a definir el futur. Sobretot no s’ha
d’oblidar que cal buscar unes festes sostenibles i equilibrades que no es
desborden mai i que no deixen de generar mai moments de gaudi, convivència
cívica i il·lusió.