Ferran Zurriaga Agustí (1938-2022)

El passat 30 de novembre ens deixà el gran Mestre, l’estimat Ferran Zurriaga, protagonista d’una prolífica, responsable i productiva vida que queda palesa en nombrosos episodis, activitats i publicacions; com també en el record de les persones que gaudírem de la seua saviesa i companyia.

Darrere ens deixa i llega Ferran una emotiva i notable obra escrita però, sobre tot, una vida compromesa i responsable, no exempta de valents episodis defensant la nostra llengua i la nostra cultura des dels difícils temps del franquisme, quan parlar i escriure en valencià no era el millor aliat per a triomfar en una societat rígida i domada, controlada per la censura i els parers de «les persones del règim». La petjada de Ferran va ser aparentment discreta però impressionant i efectiva per a la societat valenciana, i la va fer a través de la pedagogia, com a Mestre (en majúscules), com amic i, sobretot, com a ciutadà sensible, responsable i coherent.

No solament des de la vall d’Olocau, sinó també des de la Comarca del Camp de Túria i des d’aquesta serra Calderona que ell tant estimava (i d’on escrivim ara) el recordem i sentim nostre, perquè ell ja és part substancial del nostre esperit col·lectiu, on el seu nom ressona en cada passejada i paisatge que observem, cada

història que escoltem i cada record que ens acompanya.

Com ell solia posar en les seues cartes, ens acomiadem «amb una amical salutació». Volem afegir, però, que ho fem amb l’esperança de que les noves generacions vinguen plenes de més «ferrans» que continuen el model de compromís, d’amor a la terra, a la natura i a la cultura que Ferran Zurriaga representarà sempre.

Policarp Garay Martín, director-conservador del PN de la Serra Calderona