Fran López, alcalde de Rafelbunyol: "el nostre objectiu era que Rafelbunyol jugara en la 'Champions' d'Espanya i hui podem dir que ja ho hem aconseguit"

L’alcalde de Rafelbunyol, Fran López, porta al capdavant de l’Alcaldia des de 2015, encara que abans va estar com a regidor en l’oposició en la bancada socialista. S’ha enfrontat a molts reptes per a fer que el municipi jugue en la “Champions”, com ell mateix diu i ens conta per a El Periódico de Aquí com ha sigut este camí.

El 2015 em sembla ja molt llunyà i em sona a llunyà. Estem parlant del 24 de maig, quan se celebren les eleccions i soc triat per primera volta alcalde de Rafelbunyol amb 24 anys. I conte sempre en molta alegria que vaig tindre el títol de ser l’alcalde més jove de tota Espanya en aquella primera legislatura del canvi i també vaig tindre el privilegi de ser el primer alcalde socialista de Rafelbunyol. Veníem d’un mandat de 32 anys de l’anterior alcaldia del Partit Popular, de Jaime García i ho recorde amb moltíssima alegria i nostàlgia perquè vaig complir el somni de ser l’alcalde del meu poble.

No va ser ni un avantatge ni un inconvenient, simplement es van donar les circumstàncies per presentar-me a les eleccions. El Partit Socialista va considerar que hauria de ser el candidat i em va presentar. Jo crec que en esta època hi hagué una revolució generacional on molts joves, no únicament el meu cas, sinó altres com el de Tania Baños, alcaldessa de la Vall d’Uixò o molts altres companys i companyes que férem el pas de joves socialistes i crec que la gent ho va valorar positivament. Veníem d’una època de moltíssim desprestigi de la política, de moltíssima corrupció i crec que ens va triar també per donar eixe frescor que necessitava la política municipal o els nostres ajuntaments.

Ha canviat moltíssim. Deu anys passen volant, però donen també, per a molt i per a poc. En 2015, nosaltres teníem un lema molt clar, que era construir el Rafelbunyol del segle XXI. A hores d’ara puc afirmar que el nostre poble ja està en este segle. Rafelbunyol tenia el col·legi amb més alumnes de la Comunitat Valenciana i hui en tenim dos, després que en l’any 2000 s’inaugurarà el segon. Rafelbunyol comptava amb una sala d’estudis, perquè no es podia considerar biblioteca, i hui tenim una biblioteca amb una sala d’estudis autogestionada que està oberta els 365 dies de l’any i les 24 hores. Rafelbunyol no comptava en unes instal·lacions esportives de qualitat i hui tenim dos poliesportius, un en piscina coberta i en unes instal·lacions de pàdel i trinquet, i l’altre poliesportiu en uns camps de futbol, pistes poliesportives i en una piscina d’estiu com cal. 

Sobretot, en esta legislatura ens estem posant al dia també en altres moltes qüestions, com tindre uns serveis assistencials de cara a la nostra gent gran de qualitat. Ara, en estos moments, s’estan realitzant les obres del centre de dia, on, gràcies al pla de Convivint, s’està invertint vora dos milions d’euros i en este centre, conjuntament amb la residència, que hui assistix més de 90 majors, tindrem una ampliació de places en el nostre poble. 

I, també hui, s’està ampliant el nostre centre de salut que multiplicarà per més de tres la superfície, dotant així d’una infraestructura sanitària per a un poble de més de 10.000 habitants, perquè actualment Rafelbunyol després de 10 anys, s’ha convertit en un poble de més de 10.000 habitants, i esta dècada ha servit per a posar al dia infraestructures educatives, sanitàries, esportives i culturals al nostre poble i que es preste un molt millor servei que es prestava, encara que hi ha moltes coses a fer.

Moltíssims reptes. Si bé en 2019 es feia realitat el CEIP Els Germanells estem lluitant pel col·legi número dos. Tenim encara el Verge del Miracle que és un centre molt antic, ja n’hi ha un projecte, ara únicament falta traure la licitació i per això estem en converses i en reunions amb la direcció general d’Infraestructures Educatives per tal de traure endavant i fer-ho per fases, així tindríem dos infraestructures educatives, i també hi ha un projecte d’institut. Com deia, cada vegada n’hi ha més alumnes i som més en el poble per això es treballa també de valent per aplegar consensos en la Conselleria d’Educació i ampliar també el nostre centre. En definitiva, hi ha molts àmbits on volem millorar, on n’hi ha molts reptes, però sí que després de deu anys, la llavor ja està plantada i cada volta dona més fruits. 

Parle, per exemple, de l’oficina de projectes europeus que tenim, que és un repte que em vaig posar en la primera legislatura del 2015 al 2019. Hui ja la tenim i som dels municipis de la província de València, m’atreviria a dir, que més finançament europeu tenim. Per una part el Plan Convivint que és finançat en recursos i fons europeus. També de la piscina coberta on hem instal·lat l’aerotèrmica gràcies a un finançament de més de 16.000 euros per part de la Unió Europea, que el que fa és que no destinem recursos o que passem de pagar 100.000 euros a pagar-ne zero i, per tant, apostar per l’energia renovable. 

A més ens hem beneficiat d’un altre projecte europeu de digitalització del cicle integral de l’aigua i la rehabilitació del barri de Sant Pere, on hem obtingut un finançament gràcies a estos fons pràcticament de tres milions d’euros. Com que diem en la primera legislatura que volien que Rafelbunyol jugara a la ‘Champions’ dels municipis d’Espanya, hui podem dir que ja ho està.

La vivenda és hui el primer problema en el nostre país, i més en la nostra generació. Ho tenim molt complicat i això també està relacionat en els alts preus que hi ha a la ciutat de València. Per sort estem molt ben connectats amb la línia 30 del metro i som el final de trajecte, també per la V-21 i l’A7, i això està fent que moltíssima gent de la ciutat de València trie Rafelbunyol per a viure, perquè tot i que els preus han pujat, són més baixos ací. 

Cada volta aprovem més llicències de construcció a les juntes de govern i es construïra més vivenda, però també en esta qüestió aprovàrem adherir-nos al plan Vive de la Generalitat Valenciana i posàrem una gran parcel·la a la seua disposició i esperem prompte tindre notícies esperançadores que es licite la construcció de moltíssimes vivendes de VPO en la població, perquè veritablement els veïns, especialment la gent jove i la gent vulnerable, necessita vivenda i no podem tolerar que hi haja una gran especulació en un dret fonamental com és este. La vivenda és un dret i no un privilegi, i això cal defensar-ho.

Recorde això com una època dura, fotuda i d’aprenentatge. Vàrem viure una pandèmia en la qual la residència de Rafelbunyol va ser un búnquer. La nostra gent major l’altre dia celebrava el 25 aniversari de la residència que ha viscut moltíssimes etapes, però no tan dures com la pandèmia. Este episodi m’ha servit moltíssim. Moltíssim per una qüestió molt senzilla, que al final forma part del passat, però sí que és de veres que en este sentit jo vaig ser molt clar i vaig atendre la recomanació, o millor dit, el que em demanava en este cas la metgessa, la facultativa, que em posara la vacuna o es llançaria a perdre, no ho vaig fer de mala fe o d’egoisme o d’aprofitament, però això traslladar-ho a la ciutadania en eixe moment era molt complicat. En el seu moment vaig demanar disculpes, no obstant això m’ha costat un greu problema de salut mental, perquè soc una persona molt autocrítica en mi mateixa, una altra cosa és el que transmeten els mitjans de comunicació. Des del primer dia vaig notar un suport, un amor, una estima per banda del poble que em donà la força per seguir endavant.

Aleshores, ara, en perspectiva, això m’ha servit moltíssim per a enfortir, per a prendre les decisions més encertades i com dic, després d’haver viscut un problema mental. Jo sempre dic esta frase: que difícil és ser alcalde en el segle XXI. He tingut tres victòries electorals, cal posar també damunt de la taula que després d’esta qüestió que va passar a la legislatura passada, la ciutadania continuà confiant en mi o en el projecte per liderar Rafelbunyol, però això ho recorde com una època de moltíssim aprenentatge. 

En este sentit cal fer moltíssima més inversió pública per als problemes de salut mental, perquè jo sí que podia en aquell moment destinar 60 euros a cada una de les cites i teràpies, però hi ha molta gent que no té estos recursos i per això hem de continuar apostant. De fet, en la Mancomunitat de l’Horta Nord posàrem en marxa el Servei d’Assistència a la Salut Mental, SASEM i molts veïns es beneficien d’este programa d’atenció social i sanitària pública.

També soc president de la residència de majors i el Centre de Rehabilitació de Rafelbunyol, però ho porte molt bé i agraïsc la confiança que es va depositar el mi en setembre del 23, quan els deu pobles s’hi posaran d’acord per donar suport a esta presidència i bé, és una altra etapa. Vaig pensar que una volta entenguera que Rafelbunyol estava consolidat, fer el pas per intentar liderar esta mancomunitat, que al final és una mancomunitat de serveis que també té moltíssimes coses a millorar, però que tenia la fortalesa per a fer-ho possible i això és el que estem fent. 

Crec que en dos anys esta oficina municipal de projectes europeus de Rafelbunyol també s’ha traslladat a la mancomunitat, ja tenim una oficina també que ja porta dos projectes. L’un és RECAP que és la pàgina web de la cultura de l’Horta Nord, on els deu pobles unirem l’agenda cultural, i també un altre projecte de mobilitat sostenible en la comarca de l’Horta Nord. A més, hem presentat el primer pla estratègic de turisme. El meu objectiu és que cada vegada siguem més pobles i tractar de convéncer als que no formen part per a tindre una Mancomunitat més forta i amb serveis de qualitat per a tots.

Vaja per davant totes les paraules de suport i força als alcaldes i als ajuntaments que han patit la dana, perquè ha hagut d’estar molt difícil per a la ciutadania i per a tots els col·lectius. Jo crec que també s’ha de servir per a aprendre. Un any després hem de dir que nosaltres continuem amb les reivindicacions. L’alcalde de Godella o l’alcaldessa de Bonrepòs amb el Carraixet, i des de Rafelbunyol reivindiquem també la neteja de la rambla perquè quan plou, el poble s’inunda. 

Crec també que en este sentit hem de fer plans d’emergències. En Rafelbunyol tenim el d’emergències, el d’inundacions i de riscos sísmics, els tenim tots i homologats, però sí que hem de treballar de manera conjunta, amb plans d’emergències de barrancs i de conques.