Gandia aconseguix el suport de la Diputació en l'exhumació i la identificació dels assassinats pel franquisme

La primer tinent d’Alcaldia i regidora de Memòria democràtica, Alícia Izquierdo, no ha pogut amagar la seua alegria davant l’anunci de la col·laboració econòmica del nou govern de la Diputació de València en el procés d’exhumació de les restes de les 67 persones assassinades pel franquisme al cementeri de Gandia: «De moment, hi ha 23 cossos exhumats sense identificar i necessitàvem l’ajuda econòmica urgent de la Diputació de València, després que el govern autonòmic haja dit públicament que no té gens d'interés a continuar col·laborant-hi».

Ho ha anunciat este matí la vicepresidenta i responsable de Memòria democràtica, Natàlia Enguix, durant la visita a les foses del cementeri de Gandia. Convidada per Izquierdo i acompanyada també de l’associació de familiars de víctimes del franquisme, representada en la seua presidenta, Núria Martín, Enguix ha assegurat que, tot i que «encara queda molt a fer; és un procés complicat tècnicament, però no impossible. Nosaltres, des de la Diputació volem ajudar-los econòmicament per a identificar els 23 cossos trobats. I després continuar amb l’exhumació de la resta de cossos. La Diputació estarem sempre al costat de les associacions i dels ajuntaments en este procés que volem que siga pacífic i democràtic, que tanque ferides».

Enguix ha reconegut els esforços de l’associació de familiars i de les administracions anteriors; «des de la Generalitat, amb la consellera Rosa Pérez... La Diputació, perquè tot va començar el 2015 amb la presidència de Jorge Rodríguez... Nosaltres agafem el testimoni i continuem amb esta tasca tan important».

Per la seua banda, Martín ha agraït la visita i el suport d’Izquierdo. I ha recordat que ha sigut un procés molt llarg, des de 2018, fins a trobar les primeres restes humanes: «Han fet falta molts estudis i investigacions, col·laboracions d’historiadors, testimonis de familiars... Fins a arribar a hores d’ara, amb les foses obertes per estar judicialitzat; hem pogut recuperar 23 cossos (dels 67 documentats). Ara, el que més ens interessa a curt termini és l’estudi biològic i el coteig de l’ADN, valorat en 45.000 euros, per poder identificar els nostres familiars i donar-los una dignitat».

Després de les primeres fases d’excavacions al cementeri sense èxit, finalment el 30 de març passat s’hi va trobar la fosa dels afusellats pel franquisme a Gandia. S’hi ha exhumat aproximadament 23 cossos amb evidents signes de violència i continuen havent-hi 44 sense poder extraure’ls, entre altres factors perquè damunt hi ha una filera de nínxols. A més, en estos moments, s’està a l’espera del procediment judicial obert per saber com continuar d'acord amb el que marca la llei de memòria democràtica. Per això, «ja que ho hem trobat, no anem a parar d’explorar totes les vies tècniques per fer-ho possible; sabem que és un procediment lent, dificultós i delicat, no volem ferir sensibilitats, però cal reparar la dignitat i la memòria de les persones assassinades i donar resposta a les famílies, que mereixen un descans digne pers als seus éssers volguts assassinats durant els primers anys de la dictadura», ha explicat la regidora de Memòria democràtica.

Hui mateix s’ha pogut comprovar com s’ha tapat una de les fosses, on no es van trobar cossos. Demà seran retirades les restes visibles i es taparà la fosa que queda oberta «amb un tractament tècnic adequat des del punt de vista arqueològic perquè siga reversible a l’espera de poder continuar amb les excavacions quan siga possible i traure tots els cossos». Izquierdo ha agraït la comprensió de les famílies, «que ens van traslladar que elles entenien que, atés que el procés seria llarg, que es taparen per facilitar l’accés als nínxols», sobretot per la proximitat de la festivitat de Tots Sants.