Héctor Troyano: "Vull creure en la integritat dels regidors de l'oposició i que no s'associaran amb persones que estan sent investigades per la Fiscalia"

Jo en este tema intente sempre ser molt prudent. Ací, la meua responsabilitat era, en ser coneixedor d’uns fets que em semblava que podien ser una irregularitat, fer una investigació interna per vore si això que m’havien confessat —que jo no vaig anar buscant— era de veres o no. En vore que hi ha indicis, li comunique a la Fiscalia i li demane que investigue estos fets. Jo no jutge a ningú i no vaig a entrar al fons de l’assumpte. Ells, i la totalitat de l’oposició, són coneixedors de quin és l’expedient en concret. És més, en un dels comunicats que feren, digueren que vindrien a la junta de govern a demanar-nos explicacions, però no acudiren, com era l’habitual en ells. El tinent d’alcalde, de 36 juntes de govern, acudia a sis. Al final, les irregularitats són “la gota que colma el vaso”. Hi ha una sèrie de desavinences que venen de molt de temps arrere, dos projectes que cada vegada van més per separat, i una sèrie de deslleialtats, a banda del desistiment de funcions. Jo no puc mantindre en el govern a dos persones que han comés irregularitats. Per tant, estes dos persones perden la meua confiança, les cesse de les seues funcions, però jo en cap moment trenque el meu govern amb Ciutadans, perquè si no els haguera cessat a tots. Actue sobre les persones que crec que tenen una responsabilitat sobre les coses que s’han fet mal. Les altres tres persones estaven en el govern fins que elles decidiren anar-se’n.

No. La comunicació estava trencada de molt abans. D’una banda, no comente res perquè no puga interferir ningú en les investigacions que s’estaven fent en l’Ajuntament i, després, perquè la comunicació interna era nul·la.

Amb els vots del Partit Popular no serà. Ací és molt important fer la següent reflexió: la legislatura passada teníem un pacte exactament igual a este. Jo vaig complir amb la meua paraula i vaig fer-lo alcalde, igual que ell em va fer alcalde a mi. Què ha canviat? Molt fàcil: que hi ha una sèrie d’irregularitats que afecten la persona que deu ostentar l’alcaldia i un altre regidor. Si això no s’haguera donat, com a polítics podem assumir fins a cert punt deslleialtats. Però quan travesses la línia de la legalitat, el que se’ns requerix als governants és que no tinguem cap pudor en parar-ho des d’arrel. Ara el govern està trencat i hi ha un govern en minoria. Si no hi ha una alternativa a l’alcaldia que es presente al plenari mitjançant una moció de censura, seguiré al capdavant.

Por, no. Cap. Estem tranquils que en tot moment s’han primat els interessos de l’Ajuntament per damunt dels jocs polítics. Hem sigut conscients des de primera hora que este moviment podia costar-nos el govern, però ho hem assumit, perquè per damunt del partit, d’este govern i d’este alcalde, està l’Ajuntament, que representa a tots, i no podíem permetre que accions d’eixa classe estigueren dins de l’Ajuntament. Per tant, la temem? No. Jo vull creure en la integritat dels regidors de l'oposició i que no taparan o s’associaran amb persones que estan investigades per la Fiscalia. Crec que són persones amb principis i crec, o vull pensar, que no participaran en un govern que inclourà o estarà suportat per estes persones. Sobretot perquè són coneixedors dels fets en concret i de més coses que podrien eixir. Crec que no es van a prestar a això. Què van a fer si el seu govern depén de persones que estan investigades per la Fiscalia? Van a acceptar els seus vots i, si va avant, van a tirar-los del govern? M’hauran fet una moció a mi per a fer ells exactament el mateix. Quin sentit tindria això?

Em fa la sensació que era un modus operandi habitual en la gestió de Ciutadans el fet de vorejar o, en alguns casos, traspassar el límit de la llei..

Hem redistribuït les àrees. El govern està funcionant prou bé, som molt més operatius. Els projectes que hi havia en marxa estan tots en marxa. No hi cap paralitzat i ningú ha de tindre por que es paralitze cap projecte. Ara entrem en una altra etapa, que és la d’intentar buscar suports dins del plenari per a tirar avant les coses que requerixen d’una majoria per a poder dur-les a terme. Estem units i estem dedicant-nos a treballar amb molts objectius fins a 2027.

Nosaltres sempre hem tingut bona relació amb els grups de l’oposició —Acord per Vilamarxant i el PSPV—. Hem pogut parlar de moltes coses i mai hem sigut sectaris. De fet, hem sigut els primers en què si ens hem equivocat o s’ha fet alguna suggerència constructiva sempre els hem escoltat. Estem acostumats al diàleg amb ells i amb tot el que es preste a dialogar. Ara falta que hi haja eixa voluntat. Em consta que no hi ha problema.

Una de les més importants és el col·lector. Ara mateix les aigües fecals van en superfície i suposa un problema de salubritat. El primer que vam fer va ser deixar d'abocar al riu i canalitzar les aigües. Ara estem tornant a refer eixe col·lector i imagine que abans de l’estiu tindrem una gran part del col·lector feta. Una altra de les coses fonamentals va ser reparar la passarel·la de vianants que connecta el barri de sant Josep amb el nucli urbà i els tres accessos a la urbanització La Rodana, que travessen el Barranc dels Oms. Hui ja estan els tres fets. Després, tenim 72 quilòmetres quadrats de camins. Açò suposa un gran esforç. Des de primera hora, teníem tota la maquinària de l’Ajuntament, més tres empreses que contractarem d’emergència, treballant. Primer, donarem accés a vivendes i agricultors i ara ja, a poc a poc, estem posant-se al dia amb tots. És complicat perquè no ha deixat de ploure i estem contínuament reparant camins. Va un poc en la línia del que pretenem fer: asfaltar gran part d’eixos camins. També ens vam centrar en l’atenció personalitzada als afectats en serveis socials, en ajudar a presentar les sol·licituds de les ajudes de la Generalitat i el Govern d’Espanya… Ara hem llançat una línia pròpia per a cobrir despeses que no cobrien la Generalitat o el Govern.

Ens queden dos fonamentals. Una és el Camí de l’Assagador i els badens del carrer Sant Miquel i el de Jamones Gallent. Per què estan tardant un poc més? Perquè és la segona vegada que se’ls emporta el barranc. Reposar algo i fer-ho igual que abans és molt fàcil, però replantejar-ho requerix el seu temps. Podríem fer-ho igual i que en la pròxima barrancada se’ls torne a emportar o fer-ho bé, estudiar-ho bé i que el que construïm siga una cosa més definitiva. Els projectes ja s’estan fent.

Fons propis, en les primeres setmanes per a actuacions puntuals. Després, han anat arribant les ajudes. La primera que ens va arribar va ser de la Generalitat, de 200.000 euros, per a despeses de personal, per exemple els reforços de Policia o Protecció Civil. Després, una de 150.000 euros de la Diputació en matèria d'infraestructures. I han anat arribant diverses del Govern d’Espanya. La més grossa és la de 9 milions d’euros per a les infraestructures que tipificàrem només passar l’emergència. Després, una en matèria de joventut i infància de 600.000 euros. També el programa d’ocupació de la dana, que són entorn de 400.000 euros, i una del Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana de més de 100.000 euros, per a adaptar la nostra agenda urbana a les necessitats actuals postdana. Totes les administracions han anat ajudant en la mesura del possible. Generalitat també s’ha fet càrrec d’obres per ells mateixos: els dos ponts de la CV-50, la passarel·la de vianants, la casa de fusta i tot el que té a vore amb el riu Túria.

Nosaltres de la Confederació no sabem absolutament res. Ja pense mal, perquè em fa la sensació que no està ficant interés en Vilamarxant. Nosaltres vam estar en una reunió en la qual se suposava que s’anaven a organitzar les dos administracions, i Confederació agafava la majoria dels pobles i Vilamarxant no. No em preocupa, perquè finalment hem aconseguit que la Generalitat es faça càrrec del terme de Vilamarxant. Des d’eixe moment fins ara ja estan en moviment i s’han pres mesures que els municipis reclamàvem, com el fet de no recomanar el bany, perquè no sabem què hi ha en el riu. Crec que el més important és la planificació, perquè són molts quilòmetres de parc natural. Què s’ha d’atendre primer? Els ajuntaments sempre hem plantejat que l’ordre deuria ser: primer, el tema d’emergències; després, neteja; i ja per últim recuperar “lo bonico”. Hi ha municipis que no tenen connexió amb l’altra banda del riu i ara ve època d’incendis..

Sabem que s’ha creat una comissió de treball entre les tres administracions —Parc Natural, Confederació i Generalitat— i que l’estan plantejant. Açò ens ha d’ensenyar que és un parc fluvial i no un parc d’atraccions, pel que tot el que es faça ha d’estar pensat en què en qualsevol moment el riu pot créixer i pot desaparéixer. S’ha de replantejar tot, com els senders, que anaven pegats al riu.

Nosaltres, de moment, serem prudents. Este projecte ve del Pla Sud de València, que comportava inversions que després no es feren, entre les quals està la presa de Vilamarxant. Després es va incloure en el Pla Hidrològic i després es paralitzà. A mi no se m’ocorreria agafar un projecte de fa 40 anys i intentar aplicar-lo en l’actualitat. Crec que el que s’ha de fer, si de veres existix un interés i una necessitat, és revisar el projecte. Si totes les administracions coincidixen en el fet que és una instal·lació imprescindible, s’hauria de debatre com la duem a terme. Hem de tindre en compte moltes coses: tenim vivendes en eixa zona, en la zona de La Pea, com afectaria el Parc Natural, perquè es pot vore afectat el cabal del riu, pot afectar a la flora i la fauna… És una cosa que s’ha de plantejar d’una altra manera, perquè òbviament en 40 anys hi ha coses que han avançat.

Jo veig que tot el món parla de la presa de Vilamarxant i la dona com una cosa imprescindible, però a l’Ajuntament de Vilamarxant ningú ha vingut a preguntar-nos absolutament res. Quan ens pregunten, opinarem. De moment, som prudents. Pareix que després de la dana corre molta pressa fer inversions que puguen evitar inundacions, però un projecte com este ha de tindre la seua planificació i el seu estudi exhaustiu abans d'aventurar-se a dir presa sí, presa no o presa tal vegada.

Estem treballant en ells i quan tinguem un esborrany més clar, farem una ronda de contactes amb tots els partits i intentarem arribar a acords. No ens en queda una altra.

De moment és una línia continuista. La majoria d’inversions aniran a càrrec del Pla d’Inversions de la Diputació. Va a haver molta inversió en matèria de parcs, perquè necessitem una renovació. També hi haurà una línia molt important per a assegurar el subministrament d’aigua i canviar alguns col·lectors. També una línia esportiva, amb la que anem a intentar renovar els vestuaris del camp futbol, la piscina i el gimnàs. I per suposat, l’asfaltatge i la millora urbana, en carrers i camins de disseminats. En matèria de despesa corrent, el pressupost és també prou continuista. En personal anem a intentar aplicar la relació de llocs de treballs a tots els llocs per a tindre una estabilitat en la plantilla que li fa falta a este Ajuntament després de tants anys. Quant a les subvencions de les associacions anem a intentar pujar-les i anem a intentar posar en marxa el projecte d’ajudes al carnet de conduir per a la gent jove.

De l’expedient d’expulsió no tinc ni idea, perquè això ho porta tot el Comité de Garanties, un òrgan independent. A Sant Antoni de Benaixeve fa prou temps que patim una falta de lideratge dins del partit i, entre les opcions que s’han anat barallant, al final acudir a una persona que té a l'esquena la gestió del municipi, eleccions guanyades i que pot compartir gran part de l’ideari del Partit Popular, es plantejà esta oportunitat i jo crec que és una aposta bona per a recuperar l’estructura del PP a Sant Antoni de Benaixeve i també l’Ajuntament.

El que és bo és que nosaltres en el 2023 ja férem molt d’eixe treball. Han eixit nous lideratges amb els quals estic molt content. En alguns casos ha sigut entrar i aconseguir l'alcaldia, com el cas d’Abel Martí en la Pobla de Vallbona o Jesús Salmerón en Gàtova. D’eixa renovació ens n'anem a nodrir per al 2027, tot i que en alguns municipis s’haurà de fer una renovació. De moment estem barallant i sobretot intentant conéixer els municipis i, del coneixement, buscar a les persones que siguen més adequades per al projecte del PP i per als municipis, que al final és el que ens interessa: tindre alcaldes. Més dels que tenim. I recuperar la Mancomunitat.

Està de vicepresident perquè encara té el nomenament que feu el ple en el seu moment. Si en algun moment el ple de l’Ajuntament de Vilamarxant decidix que ha d’anar una altra persona que no siga ell, deixarà de ser vicepresident de la Mancomunitat.

És una cosa que vindrà. No és el que més presa em corre ara mateix. Em corre més pressa intentar solucionar tota la destrossa que ens deixà la dana, que és el que m’ocupa el 100% del meu temps, i planificar tot el que ve a futur.