José F. Cabanes, president de la Mancomunitat de l'Horta Sud: "El més trist de les últimes pluges va ser eixe silenci que evidencia la por de reviure la dana"

Un any després de la dana, el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, José F. Cabanes, conta per a El Periódico de Aquí com ha canviat la comarca i com es viu el procés de reconstrucció. Però, el que més importa a hores d’ara és la salut mental dels seus habitants que viuen amb el cor encollit cada alerta per

pluges. 

Des de l’entitat comarcal marquen el rumb d’una recuperació un poc enrevessada per la lentitud dels processos administratius, però que pretén mantindre la seua hegemonia econòmica en el PIB de la Comunitat Valenciana.

Hem de tindre en compte dos vessants. Per una banda, l’estat de la reconstrucció, que es va recuperant a poc a poc perquè els tràmits són lents i el procediment llarg. Primer has d’enviar les memòries dels projectes al ministeri, després cal traure una licitació per la seua redacció i adjudicar-ho, però hi ha vegades que els preus ja han quedat desfasats i has de fer modificacions.

Hem de dir que, des del mes març, tots els ajuntaments de la comarca varen rebre les ajudes de l’Estat, prop de 900 milions d’euros, per la reconstrucció, que per a Paiporta varen ser 240. Açò representa un gran treball i esforç per les administracions locals, perquè si ja costava redactar els projectes amb el seu pressupost en un any normal, ara s’ha complicat més. 

Cal més personal i mitjans per a poder tirar endavant els projectes de la reconstrucció. És una situació molt complicada. Açò, en qüestions d’infraestructures, després ja entraríem en la recuperació emocional per molt que els ajuntaments estem treballant en esta vessant des del primer dia no podem evitar que quan s’ha declarat l’alerta roja la població ha patit por perquè ha recordat el 29 d’octubre passat.

En estes dos últimes ocasions es podia escoltar un silenci absolut als carrers, amb els veïns tancats en casa, el que implica que hem de treballar molt en la part psicològica i emocional per a recuperar-nos. Cal  no oblidar que 229 persones perderen la vida eixe dia i que per desgràcia és allò que no podem recuperar.

En la reconstrucció també s’ha de tindre en compte l’afecció de cada poble, perquè no a tots va afectar de la mateixa manera. Hi ha alguns pitjor perquè el barranc travessa el seu municipi i altres que tenen una part afectada i altra no, i hi ha altres que han perdut instal·lacions més complicades de recuperar. Tots els pobles estan treballant en la reconstrucció al mil per cent però cadascun segons la seua afecció. 

Per exemple, Sedaví va ser totalment arrasada, no té ajuntament el dia de hui encara, estem treballant en la primera planta perquè la de baix i el soterrani encara no estan reconstruïts, de fet estem traguent aigua un any després, pel nivell freàtic. L’ajuntament s’hagué de traslladar a un camió que ens va deixar el ministeri per a poder donar servei a la població, no teníem servidors informàtics, ni el necessari per a continuar treballant amb normalitat. 

Per a nosaltres, una prioritat era posar en marxa els col·legis perquè els alumnes no hagueren de desplaçar-se, l’Ajuntament va fer un estudi de tots els centres, que tant de bo s’haguera fet en tots perquè un operari va morir en Massanassa treballant en un d’ells i va ser una víctima postdana. Després d’açò vàrem vore que es podien reparar i aconseguírem que començaren el curs tots perfectament acabats. Està costant més el poliesportiu perquè quedà totalment desfet i els procediments no són el ràpid que ens agradaria.

Sí, és la mateixa, però una cosa de la qual ens hem adonat després de la dana és la falta de professionals de la construcció, de llanterners, electricistes, fusters... recorde una periodista que un

any després encara buscava un fuster per instal·lar una porta i no en trobava a cap preu. S’ha demostrat que hi ha carències de professions que necessitem. Tots els milions que han ingressat els ajuntaments són una inversió econòmica que reactivarà l’ocupació en la comarca perquè hi ha molt que reconstruir, encara que tenim la mancança de professionals.

Més personal. No tenim els ajuntaments al cent per cent. Açò ens ha agafat en l’època d’estabilització del personal i amb les regles de gasto. A més, ens obligaren a enviar els informes a la Sindicatura de Comptes quan d’octubre a desembre de 2024 era impossible fer res, i ens estan exigint tindre els comptes al dia. Hem tingut molts problemes en intervenció. 

També els departaments d’Urbanisme estan col·lapsats perquè a més de fer front al dia a dia. Necessitem de tot; arquitectes, tècnics, personal en contractació, intervenció, personal de fons europeus que teníem en el govern del Botànic... i a açò se li suma la llei Montoro que t’impedix ampliar amb més contractacions per a poder fer front als projectes de la reconstrucció. Per part de la vicepresidència del Govern s’han posat en marxa programes d’ocupació, però és per a la reconstrucció, no per a tècnics municipals.

Des del primer dia hem ajudat a tots els pobles de la Mancomunitat, inclús després, quan hi hagué la inundació en Aragó vàrem oferir la nostra ajuda en material i protecció civil. El que ha quedat clar és que la gent és volcà en ajudar-nos des de tot el món. No teníem ni aigua, ni llum, ni gas, ni menjar... i la Mancomunitat estigué coordinant totes les ajudes que arribaven. Municipis menys afectats de la mateixa comarca com Mislata o Silla, Picassent o Alcàsser es bolcaren en nosaltres i, com ells, municipis de tota Espanya, Europa i el món. 

Una de les funcions de la nostra entitat és treballar per tota la comarca i això férem, principalment col·laborem en la tramitació de les ajudes enviant tècnics als pobles i informant per a la reobertura de comerços, on continuem assessorant. Ara llancem una campanya, al costat de l’Oficina del Consumidor i el ministeri, per a evitar les estafes en les obres de la reconstrucció, després d’observar que és un fenomen que es repetix. La ciutadania, dins del nerviosisme de la situació que estem vivint, confien en obrers o empreses que després desapareixen i els informem dels passos que poden donar per a recuperar la inversió. 

Des de la Mancomunitat també s’han fet estudis de com ha anat evolucionat la comarca perquè tenim mig milió d’habitants en una idiosincràsia molt característica. A la comarca està el municipi més xicotet d’Espanya, Llocnou de la Corona i el que té major densitat de població per metre quadrat, Mislata, a més en un mateix carrer et pots trobar amb tres termes municipals diferents. Ací és on la nostra entitat cobra sentit per a coordinar i anar tots en conjunt. 

Una de les altres coses que hem fet ha sigut crear un protocol comú d’actuació front emergències. Abans de la dana s’havia començat a treballar en un acord policial dels 19 municipis, sense Llocnou que no compta amb cos local, en un protocol d’emergències conjunt. Açò ha comportat que en les últimes pluges, amb l’alerta taronja la gran majoria d’ajuntament cancel·laren les classes i que amb alerta roja es reduïra la mobilitat per evitar riscos i es recomana a la població pujar a plantes altes. 

A més, s’està treballant en una coordinació i que a les nits i els caps de setmana tindre una línia d’emissores única per a estar tots en contacte perquè hi ha pobles que els separa un carrer, i resulta absurd que no hi haja eixa comunicació entre forces de seguretat. Els problemes són els mateixos i conjunts. Ja tenim quasi la guia feta i s’està fent un gran treball per part dels caps de policia perquè tots treballem en la mateixa línia.

L’Horta Sud seguix tenint el seu potencial. Ja estem en una fase de recuperació, si no recorde mal, per dalt del 85% de la part industrial i comercial. Cal dir que en alguns municipis s’han obert nous comerços i hi ha noves oportunitats. Pense que en els anys vinents tindrem un impuls econòmic molt fort en la comarca. 

Hem sigut una part important del PIB tant en l’àmbit de Comunitat Valenciana, com de l’Estat Espanyol, i seguirem sent este motor com fins ara. L’Horta Sud va fer la seua transformació als anys 70 amb la indústria convertint-se en este referent i tornarem a ser-ho. Som una comarca molt resilient que ha ressorgit, com s’ha demostrat al llarg de la història, hem evolucionat passant d’agrícola a industrial quan es va fer també el canvi de dictadura a democràcia i ara, després de la riuada. 

Em quede en una frase que va dir l’alcalde de Picanya, Pep Almenar, després de la dana: Açò és com tornar a començar la democràcia, cal refer tot el que és públic, perquè ha sigut assolat. Només ‘lo’ públic salva a ‘lo’ públic. ‘Lo’ públic és el que ens ha de salvar, és allò que està ací per a tots per igual independent d’on sigues o d’on vingues. És esta igualtat la que cal buscar perquè tot el món recupere la normalitat a la mateixa velocitat.

La Mancomunitat és una entitat supramunicipal que treballa per als municipis i a més, servix d’altaveu de les seues reivindicacions. Des del primer dia, el contacte amb el Govern es pot dir que és diari pel procés de reconstrucció i tot el que reclamen els ajuntaments nosaltres ho traslladem. També hem tingut reunions amb diversos ministeris que han xafat el carrer, igual que les conselleries, i han treballat amb nosaltres.

Estem en contacte i treballant amb ells, perquè la Mancomunitat no té color polític, està composta per 20 municipis per als quals treballem i defensem els interessos del mig milió d’habitants i de tota la seua xarxa comercial i industrial. També hem treballat amb institucions, com l’Ivace ens demanà col·laboració per a tramitar ajudes i ho férem. Al mateix temps, ens han cridat per preguntar el que ens cal i nosaltres hem fet propostes. Moltes coses de les quals s’han reivindicat han tingut el seu efecte.

Seguim treballant en el nostre dia a dia. És cert que en algunes qüestions com el turisme haguérem de deixar-les de costat els primers mesos, però durant este any ens hem acollit a un projecte europeu en el qual organitzàrem una visita a l’Albufera i s’exposà el mal que ha fet al medi ambient la catàstrofe. Hem tingut també ací un comissionat europeu en el Dia Europeu de les Víctimes on s’exposaren els problemes que tenen els municipis i el postdana. Necessitem subvencions europees per a la millora de les condicions, perquè ningú pot afirmar que açò no vaja a tornar a passar.

La lluita d’Aldaia pel barranc de la Saleta és històrica, no és d’ara, des dels inicis de la democràcia, i també són continues les reivindicacions de la neteja del barranc del Poyo. S’està treballant i la Mancomunitat està recolzant perquè és un projecte que afecta a tots els municipis, des de Manises, Torrent, Picanya, Paiporta... i per on no passa perquè quan es desborda també arriba a uns altres. 

Estem treballant en conjunt per a buscar solucions, igual que treballem per vore quà podem fer amb els dics; les vies del tren (pantalles que varen fer de pressa i va fer que l’aigua entrar en tromba arrasant tot al seu pas) i la Pista de Silla on l’Epsar hauria de fer l’ampliació d’eixides d’aigua a l’altra banda de la carretera. A tot açò reclamem la duplicitat del col·lector oest que ha quedat paralitzada. Són infraestructures que fa més de 40 any que tenen la mateixa dimensió.