José F. Cabanes, president de la Mancomunitat de l'Horta Sud: "Volem tornar a ser la comarca capdavantera i és de justícia que ens ajuden perqué hem tirat de l'economia durant dècades"

La Mancomunitat de l’Horta Sud ha estat al peu del canó després de tindre coneixement de la magnitud de la riuada que va afectar la majoria de municipis que la formen. L’alcalde de Sedaví, José Francisco Cabanes, com a president, va estar al capdavant de la corporació comarcal fins que va cedir el comandament al seu homòleg de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, per a atendre el seu propi municipi. 

No obstant això, va estar en contacte en tot moment amb els companys de la comarca i, ara, ha tornat per a portar avant la reconstrucció. Cabanes mira cap al futur amb un  cert optimisme, conscient que queda molta faena per fer i que es necessita molta ajuda.

La vesprada del 29 d’octubre havíem tancat els parcs, jardins, cementeri i les pistes exteriors del poliesportiu, per l’alerta per vent. De fet, van caure un parell d’arbres, un al costat del pas a nivell i un altre al parc de l’entrada del municipi en País Valencià. S’havien quedat de guàrdia tres persones de la brigada i Policia Local de reforç. Quan l’aigua va entrar en Sedaví, eixe equip i jo estàvem al parc intentant llevar un arbre que havia caigut sobre la tanca i perillava en la vorera per al pas de les persones. De sobte entrà l’aigua en el municipi en tromba arrasant tot per on passava. Als 10 o 15 minuts d’estar inundats, ens va arribar l’alerta a tots els mòbils i ja estàvem sense llum en tot el municipi.

Eixa mateixa vesprada, gràcies a la telefonada de la delegada de Govern, Pilar Bernabé, per a saber com estàvem i que necessitàvem. Ella em va informar de la magnitud de la tragèdia sense conéixer en eixe moment xifres ni dades.

Les comunicacions van ser poques o nul·les en els primers dies, ja que no teníem llum, els telèfons tampoc funcionaven la major part del temps i la mobilitat era nul·la.

Crec que tots els municipis que hem tingut una afecció 100%, hem tingut necessitats semblants encara que, en cada poble hem tingut particularitats. Per exemple, en Sedaví ens quedàrem sense ajuntament. Mentre es fa aquesta entrevista, els principals serveis encara es presten en un camió.

El dia 30 d’octubre, en un moment que vaig poder contactar, vaig donar les primeres ordres perquè es muntara un equip d’emergència i es posaren a disposició dels pobles. I així ho varen fer. L’equip de professionals va organitzar els primers dies una xarxa logística comarcal a la qual se sumaren els Ajuntaments de Mislata, Xirivella, Manises i Torrent, per a proveir-nos de moltes coses que necessitàvem la resta com aigua, menjar, material de neteja, hidronetejadores i altres. Eixe equip també va canalitzar part de l’ajuda que arribava en forma de voluntariat especialitzat i oferiments d’empreses de tota mena, que han estat molt beneficiosos.

De forma paral·lela, el personal del Pacte per l’Ocupació de l’Horta Sud i de l’Oficina de Recaptació de Multes ja es posaren a ajudar persones a tramitar ajudes, primer per telèfon i, quan va ser possible, de forma presencial en pobles i polígons. I les tècniques d’Igualtat se sumaren a l’Ajuntament de Quart de Poblet, que impulsà un servei mancomunat. També es produí una situació inèdita de delegació de funcions en un alcalde que no tenia cap càrrec en la Mancomunitat. 

En els primers dies, quan ja sabíem la magnitud de la tragèdia, l’alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, es va oferir, de forma generosa, a assumir les tasques mentre fera falta. Ni jo ni la resta de vicepresidències (l’alcaldessa de Paiporta, Maribel Albalat, del PSPV; el vicealcalde de Catarroja, Jesús Monzó, de Compromís, i l’alcaldessa de Llocnou de la Corona, Paqui Llopis, del PP) podíem fer-nos càrrec, ja que estàvem en pobles 100% afectats. Una setmana després, vaig signar un decret. Carlos ha estat al front durant prop de tres mesos, un gest que sempre agrairé.

Crec que alcaldes i alcaldesses hem tingut molts moments de sentir que la magnitud ens superava i que havia caigut sobre nosaltres una responsabilitat gegant, encara que hem treballat sense descans. I en aquest punt vull dir que cap dels meus companys i companyes mereixen els insults, les amenaces o les dures crítiques que estan revent d’una part de la ciutadania. Els primers dies varen ser molt difícils, però des de l’inici tinguérem el suport dels pobles menys afectats de la comarca, el suport dels ajuntaments de l’Horta Nord i d’altres comarques valencianes. El suport municipal mai ha faltat. La delegada del Govern sempre ha estat al costat.

La Diputació de València va actuar ràpidament en eixir al rescat dels museus de l’Etnoxarxa i posar-se a restaurar palmitos d’Aldaia o la col·lecció de la Rajoleria, entre altres mesures. I a més, hem tingut en l’Horta Sud ajuda material o amb recursos, arribada de tota Espanya. Tant Presidència del Consell com Moncloa telefonaren als pocs dies. No obstant això, eixos moments de sentir tot el pes de la responsabilitat els hem patit.

El que es podia i es pot fer és estar al servei dels pobles, intentant proporcionar en cada fase el que hem necessitat. A banda del que ja he comentat, per exemple, l’equip que ajudava la gent a tramitar ajudes, va detectar algunes errades o contradiccions en les bases i va aconseguir que el Govern les modificara ràpidament. Estem a l’espera que la Generalitat modifique una ajuda perquè les persones emprenedores que han tingut en 2024 una ajuda fins a 7.000 euros per obrir un negoci, no hagen de tornar-la si finalment han de tancar per la DANA. 

També Secretaria de la Mancomunitat va ajudar a elaborar les bases per a les ajudes de la Fundació Amancio Ortega. En el cas de Llocnou de la Corona, el poble més xicotet de la comarca i d’Espanya, ens hem hagut de bolcar. 

Ara acabem d’aprovar crear una comissió de reconstrucció perquè les actuacions futures requereixen una visió comarcal i també de la participació dels principals agents socials de la comarca. Volem fer un diagnòstic de la situació, un estudi integral que ens faça la fotografia real i ens permeta reclamar ajudes i plans, impulsar serveis i altres.

La reconstrucció com a tal encara no ha començat perquè molts pobles estan en emergència encara. La Mancomunitat pot coordinar accions, canalitzar fons europeus que requereixen la participació de diverses administracions. El diagnòstic ens marcarà el camí.

L’equip del Pacte ja està redactant el pla per a 2025, que estarà enfocat a ajudar a la gent que ha perdut el treball o el negoci i no pot reobrir, es forme en els nous llocs de treball que la reconstrucció comportarà. Ja tenim contactes amb sindicats, comerç i agrupacions empresarials. En Turisme, també hem de redefinir, però la DANA ha estat ja un xicotet laboratori. Estàvem en plena campanya turística, teníem contractes amb diverses empreses xicotetes de la comarca i, amb el consens de la Diputació, reconvertírem, per exemple, algunes rutes que quedaven pendents en itineraris de sensibilització en l’Albufera o el Parc del Túria.

Hui en dia és difícil ser optimista amb la magnitud del que ens ha passat. Sabem perfectament que en l’Horta Sud tenim gent emprenedora, amb talent i capaç de superar moltes coses. Però no ens enganyem; açò no és una qüestió de ganes. En la comarca necessitem un pla integral de reconstrucció i l’arribada de molts milions per a fer inversions i posar en marxa plans socials. Hem tardat més de 40 anys de democràcia municipal en tindre tots els serveis públics que tenim i la nostra gent no pot esperar ara altres 40 anys per a recuperar els nivells de prestacions. 

No volem ser una comarca de segona ni un territori amb diverses velocitats. Volem tornar a ser l’Horta Sud, la comarca capdavantera, i és de justícia que ens ajuden, ja que nosaltres hem tirat del carro de l’economia i l’ocupació durant dècades.

Han estat al nostre costat. La Fundació Horta Sud contactà amb la Mancomunitat el segon dia per a posar-se a disposició i ens ha fet arribar l’ajuda de molts grups de voluntariat especialitzat que venien de diferents punts d’Espanya. Mereix un reconeixement especial el treball del Col·lectiu Soterranya, que ha recuperat i donat en els nostres pobles 1.300 bicicletes, algunes a través de la Mancomunitat. La llista d’altres oferiments i ajudes de la societat civil organitzada és llarga.

Clar. La reconstrucció no és sols refer edificis, també és refer llaços socials, teixit econòmic i recuperar-se la societat civil. I per a això, la gent ha de tindre garanties que no va a tornar a passar una catàstrofe com aquesta. No es pot ajornar més una intervenció en els barrancs més enllà de les mesures urbanístiques. Després de la riuada del 57, es va protegir la ciutat de València amb el Pla Sud però quedà pendent la intervenció en l’Horta, que també va patir-la. Sabem que no és fàcil i a més, que ha de ser integral i amb el màxim consens, amb solucions del segle XXI, però ha de fer-se i el més aviat possible. I si les administracions pertinents han de portar ací als equips de gent més experta del món, que ho facen.