El Rey emérito Juan Carlos I ha decidido abandonar España para evitar males mayores a la Corona por el asunto Corina y las supuestas comisiones que el monarca recibió de otro monarca.
Este tema ha sacado a relucir todo el fango, todo el embrutecimiento anquilosado en nuestro país durante generaciones a saber: las prácticas casposas de los monarcas una institución que tiene más de símbolo que de elemento práctico y el republicanismo de guillotina y monopolizado por una izquierda que no piensa que República es una forma de Estado sino que significa revolución y pasar por la guillotina a un montón de personas.
Pues bien, la monarquía, como institución, representa la unidad del territorio y unidad de lo hispano ( lo que molesta a nacionalistas e independentistas y a esa izquierda que cree que se puede ser comunista e independentista a la vez) por lo tanto hoy en día es más necesaria que nunca, imaginad tener a éste Gobierno que tenemos y al Presidente de la República a ZP, como para echar a correr y no parar. Que sí, que cada 4 años se puede cambiar, pero tras ese tiempo y con esas presidencias, al país no lo reconocería ni el turista inglés.
Eso no quita que crea que el Rey ha de estar sometido a la Ley menos cuando actúa por refrendo, hoy por hoy, el mejor ejemplo de que la monarquía está sometida a aquella sería que, si hay indicios de delito, Juan Carlos I, se sometiera al proceso judicial que procediera, con todos sus derechos reconocidos pero también con todas las consecuencias, como cualquier ciudadano.
La impunidad no favorece a la monarquía como institución, favorece al monarca y la institución está por encima de las personas. De toda formas, tenemos a unos políticos ( esos sí, fugados de la justicia) sobre los que la opinión de Podemos y nacionalistas, es indulgente, eso sí que es una vergüenza de Estado.
Albert Llueca
La nova normalitat és que una vegada més un Borbó s'exilie, encara que en este cas no ho han dit així, per tindre un problema amb la llei al seu país.
A la pel·lícula Titànic veiem com els poderosos -polítics, homes d'empresa, aristòcrates- s'obrien pas a punta de pistola fins als bots salvavides, i això pareix que ha fet Juan Carlos I. Abandonar, com fan les rates, a les primeres de canvi i anar-se'n a un país on no hi ha extradició amb espanya. Tots els reis d'Espanya des de 1800 han passat per l'exili. Juan Carlos I no podia ser una excepció.
Hereu directe del franquisme. Fill del dictador. Hereu d'unes institucions plagades de franquistes després de les depuracions del regim. Hereu de ministres franquistes líders de partits polítics.
De hereu a l'exili o millor dit fent la fugida. A mi personalment m'agradaria que s'haguera quedat a l'estat espanyol i que l'hagueren jutjat. Ja estic fart de que als corruptes no els jutgen per hac o per be, esperem que este no mora com passa en els casos del Partit Popular.
Una fugida negociada amb el Govern d'Espanya, de Pedro Sánchez, i executada per Carmen Calvo – la negociadora -, açò sona tot un poc mal no?
M'agrad molt una reflexió del diputat Xavi Rius, "La família no té culpa si una persona és un lladre o un pocavergonya. Cada persona en la vida es forja el seu devenir amb el seu treball, els seus esforços i si un/a és un lladre no tenen culpa els seus ascendents i descendents. Sempre hi ha excepcions, per exemple, aquells que "són" per ser fills de. Felipe és rei per ser fill de. Sinò seria fuster, manyà, professor o pintor. Té drets i beneficis a l'empara d'una sort sanguínia a la que deu, es deu i el comporta un estatus, per a bé... i entenc que per a mal també ha de ser. Va rebre els beneficis, ara, tocaria per la mateixa norma, rebre els perjudicis. No vull que jutgen a no ningú per delictes del pare, però sí que perda els beneficis rebuts. Seria el més just. Abdicació i tria d'un/a cap d'estat per votació, com en qualsevol democràcia.". La faig meua.