Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
En esta secció normalment el patrimoni i la cultura actuen de protagonistes. Ho són no sols pel que signifiquem els edificis o elements culturals comarcals sinó pel fet que estan compartits per la gent del Camp de Morvedre. Al remat, el més destacat en la vida és el que posem en comú per a plorar, riure o sentir conjuntament les injustícies. Per això, l’article de hui està dedicat a una injustícia. La causa és que una ràbia continguda i una injustícia s’hi fan més actuals pel cas de l’estivellenca Marta Calvo. Ara, ha ocupat grans titulars perquè fa dos anys des de la seua desaparició. Sa mare ha posat en marxa una campanya per a trobar justícia. Estos respectables sentiments sorgixen perquè ningú no es mereix que s’acabe amb la seua vida d’una forma tràgica. Però, a més, s’afig la injustícia perquè encara no és possible tancar la ferida. El dolor per la mort d’un ser volgut és infinit però el temps fa que se sàpien posar a les persones en el lloc per a recordar-les i seguir avant. En el cas de Marta Calvo, és complicat que els familiars puguen superar res perquè no tenen l’oportunitat de saber on està ni per ara es jutjarà com toca el culpable. Hi ha un dret humà elemental: la possibilitat de tindre les nostres persones difuntes. A cap persona se li ha de negar. Els qui han mort, víctima d’un esdeveniment tràgic, tenen el dret a estar acompanyats dels seus. Sols així la sensació de tranquil·litat permet superar d’alguna manera injustos finals humans. Pense que totes les persones i societats ho entenen. Però, si és així, alguna cosa està passant en el món de les nostres lleis. No pot ser que una persona, pel fet que no aparega el cadàver assassinat, no tinga la pena que es mereix. No s’entén que, sense ell, no es puga posar una pena justa. No hi ha fórmula perfecta que ho solucione. No obstant això, el que està clar és que l’actual legislació no dona solució ni a la família ni a la societat. Així que benvinguda siga la campanya de l’estivellenca Marisol Burón. Confiem que puga alleugerir el seu intens dolor i el de tantes altres famílies que han passat o que, malauradament, passaran per eixe moment. Esperem que per ella i pel món es faça justícia.
Comparte la noticia
Entrevista en exclusiva
Rosario Mohedano
Fecha emisión: 23.03.2024
Por Pere Valenciano
Comentarios en la noticia
Para dejar su comentario debe acceder como usuario registrado
Entrar con mi cuenta
Crear cuenta
Cargando comentarios de los lectores
Más noticias
Encuesta
Comparte la noticia
0
Eventos y digitales valencianos, S.L. Todos los derechos reservados -