Després
de vore com el foc arrasa en menys d'una setmana quasi 50.000 hectàrees de
massa forestal al nostre territori, la indignació no para de créixer entre la
societat valenciana, especialment entre els veïns afectats pels incendis de Dos
Aguas i Andilla. Durant els darrers dies no hem parat d'escoltar veus crítiques
amb la política de prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat
Valenciana. Tanmateix, moltes d'estes declaracions ben intencionades, fetes en
calent, poden resultar perilloses per a la conservació del nostre patrimoni
forestal, especialment la demanda de tallafocs i de neteges vegetals, que amb
tota seguretat seran utilitzades pels responsables polítics d'esta catàstrofe
en benefici propi.
La
prevenció és el conjunt de mesures que es prenen anticipadament per a evitar un
risc. Tanmateix en el cas de la prevenció dels incendis forestal no existeix un
consens social respecte a estes mesures. Ni tampoc existeix este consens pel
que respecta als riscos potencials que provoquen desastres naturals com els
dels incendis de Dos Aguas i Andilla, que han calcinat en menys d'una setmana
quasi 50.000 hectàrees dels nostres boscos. Una xifra que supera la superfície
del País Valencià arrasada pel foc durant l'última dècada i a la qual cal sumar
desgraciadament la mort d'un pilot d'helicòpter durant l'extinció del foc de
Dos Aguas.
Tots
sabem que la principal causa per la qual s'incendia la muntanya és el ser humà,
ja siga per la bogeria d'un piròman, els interessos econòmics d'un sistema
urbanístic depredador del territori o per la negligència d'una persona poc
formada o poc educada en matèria ambiental, que infravalora la perillositat de
les seues actuacions en la muntanya. Presumptament esta ha sigut la causa dels
dos grans incendis que hem patit fins al moment este estiu. Dues negligències
(l'espurna d'una radial a Dos Aguas i una crema agrícola a Andilla) que han
convertit els boscos de l'interior de València i de part de Castelló en sendra.
Un
sistema efectiu de prevenció d'incendis forestals hauria pogut evitar este
desastre amb la ràpida actuació dels serveis de vigilància (eixos que la
Generalitat Valenciana no ha parat de retallar des de l'inici de la crisi...).
Primer, aturant l'ús de la radial o la crema agrícola abans de la primera
flama. O donant ràpidament l'alerta, una vegada iniciat el foc. Tanmateix, un
verdader sistema de prevenció d'incendis encara haguera actuat abans amb una
ferramenta que massa a sovint passa inadvertida per a l'administració:
l'educació ambiental i la formació, especialment la dels treballadors que
desenvolupen la seua feina en l'àmbit rural.
El
primer pas que s'ha de donar per a combatre els incendis forestals és evitar
que cap treballador utilitze una radial o una ferramenta semblant amb alerta 3
(nivell màxim de preemergència), com va ocórrer presumptament el passat dijous
28 de juny a Dos Aguas (i que va ser també la causa de l'incendi de 2007 al
Maestrat, que es va quedar a les portes del Parc Natural de Penyagolosa després
de calcinar més de 5.000 hectàrees). O que cap llaurador faça una crema
agrícola en estes condicions, com en teoria va passar el passat divendres 29 de
juny a Andilla. O que cap excursionista faça foc fora dels llocs habilitats i
en dies on el sistema de preemergència ho impedisca. I açò només s'aconsegueix
amb formació i amb educació, ja que no només cal informar a la gent dels riscos
de la seua actuació, sinó convéncer-los de la perillositat d'estes pràctiques
que posen en perill el patrimoni natural de tots els valencians. Malauradament,
l'educació i la formació són dos de les ferramentes que l'administració
autonòmica ha oblidat este hivern i els anteriors i ara ho paguem durant
l'estiu.
Estes
ferramentes reduirien substancialment els incendis forestals al nostre
territori, encara que cal ser conscients que no els eradicarien per complet en
un ecosistema mediterrani com el nostre. Sempre estan els riscos naturals, com
el llamp que va provocar un xicotet foc el passat diumenge 1 de juliol a la
muntanya saguntina de Romeu. Per això, cal també un sistema d'extinció
d'incendis format per professionals ben pagats, formats i amb estabilitat
laboral (és el mínim que es pot demanar per a uns treballadors que es juguen la
vida defensant els nostres boscos de les flames), i que en un temps rècord
arriben i apaguen l'incendi abans que vaja a més i ja siga massa tard per a
poder aturar el foc.
Malauradament,
els serveis d'extinció, com també ha passat amb els de vigilància i prevenció,
porten des de l'inici de la crisi patint la tisora pressupostària de la Generalitat
Valenciana. Jutgen vostés mateixos les conseqüències d'estes retallades, en un
país on els nostres governants s'han gastat els nostres diners en projectes
megalòmans per a la projecció personal del polític de torn. Ací pot ser també
faça falta més educació i formació, però concretament democràtica i de com
gestionar la Res Pública...
La
política forestal de la Generalitat Valenciana (o millor dit la no política
forestal) és la que ens ha portat, junt a uns paràmetres meteorològics
certament adversos, a patir esta debacle mediambiental i, a més a més, ha
enverinat el debat de com gestionar el món rural valencià i de com previndre
els incendis forestals. Este és el cas, per exemple, del tòpic de la necessitat
imperiosa de fer tallafocs o neteges dels boscos per a reduir el combustible
vegetal de les muntanyes. Eixa bomba de rellotgeria que està en boca de tots
últimament... Doncs bé, ací també fa falta pedagogia, educació i formació per a
combatre estos tòpics anacrònics de com gestionar els forests.
No
podem oblidar que l'injuriat combustible vegetal forma part de la biodiversitat
dels nostres boscos. Parlem dels llentiscles, els arborcers, els romers, les
lavandes, les albaides i la resta d'arbustos que entapissen les nostres
muntanyes, alberguen a la nostra fauna, protegixen els nostres sòls, retenen la
humitat... Algú s'imagina un bosc sense estes plantes? Què sentit té tindre
forests que siguen només un monocultiu de pins? Cap. Això no és un bosc. I què
podem dir dels tallafocs, unes infraestructures cares de construir i encara més
cares de mantenir, que guanyen eleccions però que malauradament no frenen els
incendis forestals. O és que no hi havia cap tallafoc en les zones calcinades
pels incendis de Dos Aguas i d'Andilla? Anem a fer ara, en calent, més
tallafocs que després l'administració s'oblidarà de mantenir? No paga la pena.
L'educació
ambiental i la formació haurien de ser dos dels pilars bàsics de la política de
prevenció d'incendis forestals del País Valencià (que hauria d'estar consensuada
per tots els agents implicats i no imposada pels interessos polítics puntuals),
juntament amb altres mesures com la millora dels sistemes de vigilància i
prevenció, o la posada en marxa de polítiques per a fomentar la supervivència
del món rural (massa temps abandonat al nostre territori), amb fórmules per a
fixar les rendes, mantindre els cultius de secà, la ramaderia i potenciar el
turisme rural sostenible. Només així, podrem evitar noves catàstrofes com les
dels incendis de Dos Aguas i Andilla, que han convertit en cendra dos dels
nostres pulmons verds.
Per
cert, en el diccionari un parell de paraules abans de prevenció està
prevaricació.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia