Paco Garcia. / EPDA Sense
dubte l’acord al que han arribat els Estats de la Unió Europea en l’última
cimera per abordar la reconstrucció post Covid19 ens ha aportat moltes novetats
de cara al futur europeu. No sols per la transcendència de la fórmula de
distribució del Fons, sinó en com s’han visualitzat els eixos nord i sud, les
diferents visions, aliances transnacionals, concepcions i projectes que cada
Estat vol imprimir a la Unió Europea.
Un
aspecte a destacar ha sigut l’emissió de deute. Per poder finançar este Fons de
recuperació, l’Executiu Comunitari ha d’acudir als mercats financers del deute
per captar els 750 mil milions amb emissions de bonus amb un venciment màxim de
30 anys, deixant 8 anys de carència per a que els Estats membres puguen refer
les seues economies i tindre muscle per a retornar la part que siga de préstec.
Altre
element a destacar ha estat l’emergència social i el rescat de les persones.
Ací s’ha vist que la dualitat de la Unió, la de tindre uns estats amb unes
economies fortes amb capacitat de maniobra social i econòmica davant la crisis
sanitària i d’altres que no la tenien tant o directament era febla, ha creat la
necessitat de cooperació, ja que uns depenien d’altres. Si uns tenien la
capacitat econòmica i de producció, altres eren els seus consumidors directes,
per tant, si no es mantenia el consum, tampoc es mantindria la producció i per
tant la seua estabilitat econòmica.
En
este punt, s’ha vist que la intervenció dels Estats en la resolució de la crisi
era vital, que tindre uns serveis públics preparats i ben dotats és essencial,
que l’estructura d’una Europa social era més que necessària, on les persones
han d’estar per sobre dels pressupostos i dels interessos partidistes, també
dels interessos individuals dels Estats membres. El bé col·lectiu ha imperat i
ha estat superior a qualsevol pretensió ideològica. La maquinària del diàleg,
el consens i l’acord ha fitxat un nou full de ruta en la UE.
Ara
cal que estes ajudes del Fons de re construcció per a Espanya, xifrades en 140
mil milions d’euros, tant les que vinguen via subvenció o via préstec, han
d’arribar a totes les esferes de l’administració, no sols per a l’estat i
alguna cosa per a les Comunitats Autònomes. També els ajuntaments juguen un
paper fonamental en la recuperació, són l’administració més propera i la que
pot donar respostes mes immediates a curt termini. Per això, esperem que el
Govern de Sánchez no s’equivoque i deixe a estes administracions fora del
projecte de reconstrucció i cedisca la part que els pertoque i puguen seguir
ajudant a les persones i enllestir les polítiques socials que tanta falta ens
van a fer en els pròxim anys. Seguim construint l’Europa Social i de les
persones del Segle XXI.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia