La Clavaria de Sant Antoni complix 60 anys d'història a l'Eliana

Cada gener, l'Eliana es transforma en un epicentre de tradició i cultura amb la celebració de la festivitat de Sant Antoni, una de les més emblemàtiques de la localitat. L'anomenada Festa Gran de l'Hivern compta enguany amb una protagonista especial, i és que la Clavaria complix 60 anys de vida en la localitat. Per això, en col·laboració amb l'Ajuntament, ha organitzat una exposició commemorativa que es va inaugurar ahir i que es podrà visitar a la plaça del País Valencià fins al pròxim dimecres 22, per a poder conéixer tots els aspectes de l'assenyalada festivitat.

Esta celebració, que té les seues arrels en la devoció a Sant Antoni Abat, és molt més que un esdeveniment religiós: és un reflex de la història, els costums i la identitat col·lectiva del poble. La seua iconografia, amb el característic porquet i l'associació al foc, subratlla el seu paper tant com a guardià dels animals com a mediador en la lluita entre el be i el mal. Encara que la festa va caure en declivi a mitjan segle XX, un grup de veïns liderats pel sacerdot Ricardo Arnau va revitalitzar la celebració en la dècada de 1960. Va nàixer així la Clavària de Sant Antoni, una agrupació dedicada a preservar i promoure les tradicions de l'esdeveniment. Gràcies als seus esforços, elements com la foguera, la benedicció d'animals i els panets van cobrar nova vida, convertint-se en pilars de la festa moderna.

El foc ocupa un lloc central en esta celebració. En la vespra, la foguera il·lumina la plaça, simbolitzant la purificació i l'inici d'un nou cicle anual. Durant esta nit, elianers i elianeres es reunixen al voltant del foc per a gaudir de la ‘Fesolà’, un plat tradicional a base de porc i llegums. La recepta, transmesa de pares a fills, inclou productes locals i simbolitza la generositat i l'esperit social de la festa. Juan Espinosa Aguilar és actualment l'encarregat de realitzar al voltant de díhuit perols, que es cuinen el matí del dissabte al carrer Palacio i dels quals es repartixen al voltant de tres mil racions. A més, l'esdeveniment també inclou una ‘xocolatà’ popular, acompanyada d'ensaïmades, que oferix un dolç tancament a les festivitats.

El correfoc amb la simbologia de la ‘Santantonà’, introduït en 2011, i la ‘Dansà’, un ball tradicional valencià, són exemples de com l'Eliana combina innovació i tradició. En el correfoc, els dimonis de la Penya de Coet desfilen amb foc, representant una lluita teatral entre el bé i el mal. Sense oblidar la ‘Cordà’, una activitat ancestral recuperada que inclou xicotets i majors. La ‘Dansà’, a càrrec de l'associació folklòrica La Llauradora, porta als carrers les melodies de tabals i dolçaines i la participació espontània de veïns i veïnes, en una expressió única d'identitat cultural.

El diumenge, considerat la festa major, comença amb una missa solemne en honor a Sant Antoni, seguida de la tradicional benedicció d'animals i la distribució de panets, una tradició medieval que simbolitza la bona salut. Este acte, que atrau tant locals com visitants, simbolitza la protecció i la cura cap als animals durant l'any.

L'alcalde, Salva Torrent, ha convidat la ciutadania a visitar esta exposició i a conéixer el testimoniatge viu d'una festivitat que és “un pont entre generacions, unint passat i present i garantint que es continue celebrant el llegat de Sant Antoni amb la mateixa passió i entrega amb la qual l'ha fet, durant més de mig segle, la Clavaria”.