La Fúmiga transforma la zona 0 de la dana en un clam de resistència i esperança

La nit de l’11 d’agost de 2025, Paiporta va viure una de les vetlades més emotives i significatives de les seues festes patronals. El concert de La Fúmiga a la Zona 0 no va ser només una actuació musical, sinó una declaració col·lectiva de resistència, memòria i esperança. El grup valencià, fidel al seu esperit combatiu i festiu, va transformar un espai marcat per la tragèdia en un escenari de vida compartida.

Des de primera hora de la vesprada, la plaça es va omplir de gent diversa, de totes les edats i sensibilitats, que s’hi acostava amb ganes de celebrar però també de recordar. La Zona 0, epicentre de la DANA del 29 d’octubre de 2024, es va convertir en símbol de superació. I La Fúmiga, amb la seua capacitat innata per connectar amb les emocions del públic, va saber llegir el moment amb una sensibilitat admirable.

El concert va començar amb força. Els primers acords de Mediterrània van fer vibrar la plaça, que cantava i ballava al ritme dels vents i la percussió. El directe de La Fúmiga, sempre intens i colorista, va demostrar una vegada més que el grup se sent còmode en l’espai compartit amb el seu públic. Les cançons del nou disc es van anar introduint amb naturalitat, i temes com Ja dormiré van ser corejats amb entusiasme. La seua melodia contagiosa i la lletra que parla de viure el moment van provocar una explosió d’energia col·lectiva.

El punt àlgid de la nit va arribar amb Llavors. La cançó, ja convertida en himne emocional, va adquirir una dimensió nova quan va pujar a l’escenari Guillermo, veí de Paiporta i cronista improvisat durant els dies de la DANA. La seua veu, que havia acompanyat la població en els moments més durs, va tornar a sonar davant d’una ovació emocionada. El seu discurs, clar i directe, va apel·lar a la unitat del poble:

“Paiportins, Paiportines, coneixem millor que ningú el que ha passat. Recuperem i mantinguem viu l’esperit de germanor que no hem de perdre mai. Deixem de banda els partidismes, les lluites estèrils i, sobretot, la demagògia. Necessitem una reconstrucció real, que tingui en compte tothom. Necessitem que tots els nostres representants es posin a treballar de debò. Totes, paiportines, lluitem per una reconstrucció resilient, inclusiva i que mantingui aquella germanor i cohesió veïnal que va sorgir el 29 d’octubre de 2024.”

Tot seguit, Artur, cantant de La Fúmiga, va prendre el micròfon per a dedicar la cançó a les víctimes:

“I perquè mai s’oblidi, aquesta cançó sempre anirà dedicada a tota la gent que ho va perdre tot i, sobretot —i vull que ho tinguem molt present— a les més de 50 famílies de Paiporta que van perdre el seu ésser més estimat. Això va per totes elles, que continuen esperant responsabilitats i disculpes d’aquells que, en lloc d’alertar el seu poble abans que s’ofegués, estaven gaudint del luxe amb els seus. I encara ens falta tota la veritat. Des d’aquí, des de l’epicentre de la tragèdia: Mazón i tots els responsables, dimissió ja, si us plau. I gràcies per res.”

La plaça, commoguda, va respondre amb abraçades, llàgrimes i cants. El concert va continuar amb una energia creixent. Cançó que mai s’acaba va ressonar com un cant a la persistència, mentre que Monstres i Gegants va posar sobre la taula les pors i les lluites internes, amb una instrumentació que va créixer fins a l’èxtasi. Addictes a viure va encendre els ànims amb una declaració d’intencions clara: viure intensament, amb alegria i compromís. Què farem hui? i Tot és començar van tancar el bloc de novetats amb un missatge d’esperança i renovació.

La Zona 0, que un any abans era sinònim de dolor, es va convertir en un espai de cultura i comunitat. El concert va ser molt més que música: va ser una reivindicació del poder transformador de l’art, de la capacitat de les persones per reconstruir-se i de la importància de no oblidar. La Fúmiga va tancar la nit amb una traca final de cançons que van fer saltar, cantar i emocionar-se a tot el públic. Amb els últims acords, la plaça es va omplir de llums, somriures i promeses de tornar.

Una nit per a la història de Paiporta. Una nit que quedarà gravada en la memòria de totes les persones que la van viure.