La gestió de la catàstrofe de la dana al llac de l'Albufera i a tot el parc natural "es prolongarà durant tot l'any en curs, 2025, i més enllà"

La gestió de la catàstrofe de la dana al llac de l’Albufera i a tot el parc natural “es prolongarà durant tot l'any en curs, 2025, i més enllà”. El subdirector general d'Espais Naturals de la Conselleria de Medi Ambient, Carlos Borrás Pla, ha intervingut este dilluns en la segona sessió de la Comissió no permanent per a la recuperació de les zones afectades per la dana 2024 a la ciutat de València, que s'ha reunit hui a l'Ajuntament.

Carlos Borrás ha realitzat una anàlisi de l'impacte territorial i ambiental de la dana al Parc Natural de l’Albufera, i les mesures adoptades des del dia 30 fins hui. Tal com ha explicat, des del 10 novembre, que van començar els treballs d'eliminació de residus, s'han eliminat 1.552 m³ dels llits de les séquies, tant manual com mecànicament, ha explicat, “i sempre en col•laboració amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, perquè en les zones de desborde es buscaven restes humanes”. 

“Ha sigut un treball lent i quasi quirúrgic –ha explicat- però ara mateix tots els llits de séquies estan lliures de residus”. En este sentit, Borrás Pla ha destacat “el treball i la col•laboració d'ONGs i entitats ecologistes en les tasques de neteja”.

Un dels treballs que ha requerit major esforç, ha explicat, és el seguiment de la qualitat de les aigües. Tal com ha recordat el responsable autonòmic, en només 6 hores, el nivell del llac va pujar un metre. Per això, ha subratllat la importància de la col•laboració amb la Junta de Desguàs i la Regidoria del Cicle Integral de l'Aigua. En estos moments, ja s'ha procedit a la separació dels residus perillosos dels voluminosos, emmagatzemats en espais separats i tancats, que s'estan gestionant a través d'empreses autoritzades. A pesar que en els primers dies es van detectar nivells molt alts d'amoni (senyal d'aigües residuals no tractades), des de mitat del desembre passat ja no s'han detectat. De fet, els resultats de contaminació fecal i de bacteris es concentren al barranc del Poio. 

A mitjan novembre, l’EPSAR va aconseguir tancar totes les entrades d'aigües residuals, i les anàlisis de sediments efectuats per la Generalitat no mostren índexs de toxicitat rellevants. “Totes estes dades són públics i estan penjats al web del Parc Natural”, ha subratllat l'expert.

Carlos Borrás ha assegurat que “el fet que l'aigua del llac no estiga massa afectada és per la gestió que s'ha fet dels nivells de l'aigua. A través de la Junta de Desguàs s'han anat baixant els nivells de manera progressiva (fins als 12 centímetres) segons les indicacions de la Guàrdia Civil per les labors de busca de restes humanes”. A més, ha subratllat que “no s'ha detectat mortaldat d'aus ni de peixos” i que “la gestió a través de bombament, no mitjançant l'ús de les comportes, ha ajudat al fet que la contaminació no s'estenguera”. No obstant això, ha subratllat, “la gestió de l'emergència no ha acabat, continua molt viva”. En estos moments, la Conselleria i el CESIC treballen conjuntament, i continuaran al llarg de l'any en la recollida i anàlisi de mostres per a anar monitorant l'estat en el qual es troba el llac i també zones on va arribar la contaminació.

Carlos Borrás ha conclòs apuntant les millores que han d'adoptar-se en previsió de crisis futures, i que passen per “millorar: les xarxes de clavegueram, la xarxa separativa de les aigües, i el monitoratge de la qualitat de les aigües del llac per al seguiment en continu; també la recuperació dels hàbitats de vegetació de motas, una acció de neteja i adequació del barranc del Poio i de gestió dels residus depositats allí. I la millora dels sistemes de control de les comportes del llac”.

Poseriormente, ha intervingut el director gerent d'EMT València, Manuel Martínez Grau, qui ha explicat les modificacions del transport diari del servici d'autobús urbà que han sigut necessàries en estes setmanes per a adaptar-se a les necessitats de mobilitat a la ciutat i les pedanies. El gerent de l'empresa municipal ha centrat la seua intervenció en tres àmbits: les accions directament relacionades amb l'emergència, les accions internes de caràcter social, i l'ajust de l'oferta del servici.

En el primer cas, les accions directament relacionades amb l'emergència, el servici de l'EMT es va centrar en els trasllats i evacuació de ciutadania de les zones afectades, en coordinació amb la Policia Local i les autoritats competents. En total, es van evacuar i es va prestar assistència en eixos dies a més de 3.000 persones (950 persones atrapades a la pista de Silla, i altres 2.200 persones evacuades de les pedanies), a les quals caldria sumar els servici de trasllat del personal de neteja i de les persones voluntàries que van acudir a donar suport a les labors de neteja.

Quant a les accions de caràcter social intern, dirigides a les persones afectades per la dana i les seues famílies, la direcció de l'EMT, en coordinació amb la representació sindical de l'empresa, va impulsar de manera immediata mesures específiques, com a concessió de permisos, acompte de pagues extres, gaudi de permisos, vacacions i saldos horaris, permisos recuperables, mesures de teletreball, i suport psicològic, entre altres. Tot això va confluir dies després en la creació de l'Oficina d'ajuda a les persones ocupades afectades per la dana.

Finalment, Martínez Grau ha detallat l'ajust de l'oferta del servici “per les necessitats excepcionals, derivada de l'abrupta modificació de les necessitats de mobilitat de les persones i les limitacions a la circulació de vehicles, així com el col•lapse transporte ferroviari”. “EMT València ha sigut quasi l'únic agent de mobilitat en el territori, per la qual cosa el desenvolupament del servici ha anat canviant quasi diàriament”. Tant el gerent com les persones integrants de la comissió han felicitat el personal de l'empresa municipal per la dedicació i la implicació durant la crisi.

Seguidament ha comparegut l'arquitecte Julio Gómez-Perreta de Mateo, qui s'ha referit als errors que van agreujar els efectes de la riuada, el fonamental dels quals és, al seu parer, la derogació, l'any 2004, del Pla Hidrològic Nacional, la qual cosa ha definit com una decisió fruit del “xantatge polític” i de la “rigidesa ideològica d'un ecologisme acientífic i idíl•lic”.

Gómez-Perreta ha recordat que “la majoria de l'àrea metropolitana de València és una zona inundable, una gran albufera que abans o després tindrà de nou estos problemes de riuades. Però en decidir viure ací, hem de ser capaces de contindre tota l’aigua possible i drenar i derivar la resta a la mar”, ha afirmat. Per això, ha defés la “importància fonamental” dels pantans, “no sols per a tindre reserves d'aigua sinó per a salvar-nos la vida”. En este context, ha apuntat mesures prèvies que podrien pal•liar els processos de riuades futures, com habilitar un pantà a Xest, crear assuts intermedis en els llits, i connectar el barranc del Poio i el nou llit del Túria, “un projecte que ja estava dissenyat, encara que era insuficient”, ha assenyalat. “Si els sobrants de la crescuda s'hagueran derivat, el panorama hauria sigut totalment distint”, ha assegurat. Per això, ha instat també a elevar dos metres les muralletes del llit Túria.

També s'ha referit als protocols d'actuació davant les riuades, que ha qualificat de “obsolets i insuficients”. Però ha assegurat que “el gran error i el pitjor de tots va ser que el Govern central no declarara el Nivell d'Emergència 3, com era la seua obligació, ja que això no es podia resoldre a nivell autonòmic ni local”. “El que té els mitjans és el que ha d'estar al comandament”, ha defés, i ha assenyalat la seua esperança que la decisió de l'executiu central “no fora per diabòlica mala fe”. 

L'arquitecte ha inclòs en la seua intervenció un apartat sobre les mesures econòmiques i d'infraestructures necessàries per a la recuperació i ha assegurat que “si no es corregix el greuge de l'infrafinançament, oblidem-nos de la recuperació”. Finalment, ha defés que “la manera d'enfocar la situació no ha de ser fent mobilitzacions contra ningú ni amb qualificatius gruixos, perquè una societat madura analitza les errades amb serenitat i s'unix en l'adversitat”.