Les cames de Laia. / EPDA Este cap de setmana ha sigut especial. Vingué Gonzalo. Vàrem estar amb els amics i les amigues. Feia temps que no estàvem tan prop. En principi, sols havíem quedat per a dinar però es va allargar i també sopàrem. Pili em va comentar com està de mal la situació de Pilkington. Sempre les grans indústries fan el mateix. Prometen fer moltes coses i, quan no els interessa, tanquen. La història del Port és la mateixa des que tancà la Siderúrgica. A vegades, no és bo donar tantes facilitats als inversors perquè després ens deixen. La família de Pili ho està passant malament. Sols pensa en el Nadal que se’ls espera.
A la nit, li vaig dir a Gonzalo que es quedara a casa perquè no conduïra de nit. Fou especial realitzar-ho amb una crema que fa disfrutar intensament. A més, et fa estar bé per davant i per darrere.
Després de tanta festa, no ha començat massa bé la setmana. La tia Amparín ens ha deixat. La pobra va ingressar el cap de setmana perquè s’ofegava una miqueta. En unes hores va faltar. Tenia 92 anys. Era quasi una germana per a ma mare. Ma mare està trista, encara que pareix que les persones majors entenen millor la mort i es resignen. Es veu que la noten prop i no s’alteren tant com nosaltres.
Després del soterrar, me n’aní a passejar pel Port. No tenia ganes d’estar sola a casa. Crec que estava prou afectada. Em vaig perdre entre places i carrers. M’agrada fer-ho quan em trobe decaiguda. Vaig estar per la plaça de Bilbao. Sempre que passe per allí em fa llàstima que no l’arreglen. Crec que podria estar millor. Acabí per la platja. Em relaxa el mar i perdre’m en l’horitzó. Passejant per l’avinguda del Mediterrani, vaig vore com juga la joventut. És una llàstima que falte llum. No costaria tant posar-la. A voltes, es gasten els diners en coses menys necessàries.
Per cert, he vist en la premsa que li han fet un homenatge a don Santiago Bru. Me n’alegre. Recorde un dia que casualment estava ell a la Glorieta assegut. No el coneixia però em vaig presentar. Li vaig preguntar si l’edifici de l’Ajuntament era molt antic. Em va explicar tot el temps que tardà per a ser com el coneixem. Estiguérem xarrant una bona estoneta. Em va paréixer una persona educada i servicial. Des d’aquell dia, quan em veia al carrer, em saludava pel carrer. Era bona persona.
També tenim per ací persones vives i dones. Un cas brillant és Cristina Plumed. Apareix molt en la premsa perquè no para d’assistir a trobades i conferències. L’admire per tot el que ha superat i pel que fa. M’agrada com vist i com és. No tinc amistat amb ella però m’agradaria conéixer-la. Crec que és un referent de tota la Comunitat.
Vos deixe. Confie que la setmana m’acabe bé. Espere que a vosaltres també. Besets ben grans.
Comparte la noticia