La majoria d'ajuntaments del Camp de Túria reduïren el deute durant l'anterior legislatura

Riba-roja de Túria és el municipi que més diners deu als bancs, mentre que Vilamarxant és el que més ha reduït el deute

JUDITH CELMA - 15/09/2023

Variació percentual del deute viu dels ajuntaments del Camp de Túria (2019-22)./EPDA / FONT: Ministeri d"Hisenda

La majoria dels ajuntaments de la comarca del Camp de Túria van reduir el seu deute viu durant l'anterior legislatura, és a dir, la quantitat que tenen pendent d'abonar, procedent de prèstecs a llarg termini amb entitats financeres i avals. Així es desprén de les dades publicades pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, a data 31 de desembre de 2019 i 31 de desembre de 2022.

En este sentit, només quatre dels 17 consistoris que conformen la comarca van augmentar la quantitat de diners que deuen als bancs durant este període, equivalent pràcticament a l'últim curs polític.

Augment del deute

D'entre tots els casos, destaca el de Riba-roja de Túria, consistori que més ha augmentat el seu deute viu en els últims anys, passant de deure als bancs 4.130 euros, a deure'n més de 9 milions. Es tracta de més de 400 euros per habitant.

Altre ajuntament que ha augmentat el seu deute viu és la Pobla de Vallbona, que debia 1,9 milions en 2019 i, en tancar 2022, 2,7 milions, un 40,9% més.

Tot i això, es tracta de xifres assumibles per les respectives entitats locals, tenint en compte el montant total dels seus pressupostos anuals.

* Només quatre dels 17 municipis que conformen la comarca del Camp de Túria han augmentat el deute viu entre 2019 i 2022

Descens del deute

Llevat d'estos quatre consistoris, la resta dels municipis han aconseguit disminuir el seu deute viu o mantindre'l a zero. És el cas de Vilamarxant, que no és només l'ajuntament on més ha descendit el deute amb els bancs (-100%), sinó que ha aconseguit saldar els 22.399 euros que debia en 2019.

També destaca el cas de Marines, que ha sigut el segon municipi on més s'ha reduït el deute viu (-69,6%), passant d'una suma de 139.911 euros en 2019, a 42.571 en 2022, poc més de 20 euros per habitant.

Altres consistoris que han aconseguit deure entre un 60 i un 70% menys als bancs són Sant Antoni de Benaixeve (-68,5%), Serra (-67,5%) i Casinos (-66,2%).

En l'interval d'una reducció d'entre un 20 i un 59% es troben les localitats d' Olocau (-52,6%), Benaguasil (-33,3%), Llíria, (-31,8%) ) i Loriguilla (-22,7%); mentre que el descens del deute ha sigut menor en Benissanó (-16,21%) o l'Eliana (-3,6%).

Desglossant les dades de la capital, que ha passat de deure als bancs més de 8 milions d'euros a deure'n 5,5, cada veí de Llíria deuria quasi 230 euros.

Deute zero

Per la seua banda, els consistoris de Gátova, Bétera, Domeño i Nàquera han mantingut el seu deute viu en zero durant els últims anys, sense tindre comptes pendents amb els bancs.

Error del Ministeri

Després de la publicació d'este reportatge en l'edició en paper de El Periódico de Aquí Camp de Túria, este diari ha pogut conéixer l'existència d'errors en algunes de les dades publicades pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. En este sentit, municipis com Bétera o Domeño mantenen un deute viu zero, a diferència del que indiquen les dades publicades pel Govern.

"L'Ajuntament de Domeño no deu diners i té superàvit, perquè gestiona correctament els seus recursos. Alguna cosa haurà de dir el Ministeri al respecte, que sabem de quin peu coixeja", ha asegurat en declaracions a El Periódico de Aquí l'alcalde del municipi, Paco Gómez.

Toda la información del Camp de Túria al minuto en nuestro canal de Telegram

Comparte la noticia