Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Esta setmana hem conegut una nova tragèdia patrimonial.
Sembla que ha estat declarat en ruïna el castell de Petrés. Resulta trist que
qualsevol bé comarcal acabe deteriorant-se tan greument. Fa 15 anys el catàleg
patrimonial, editat per l’Ajuntament i escrit per reconeguts especialistes com
Enric Guinot i Sergi Selma, avisava que “presenta problemes greus de
conservació... l’erosió d’algunes parets internes poden produir despreniments
puntuals”. Què ha passat des d’aleshores? L’esmentat llibre va estar reeditat
per la Generalitat el 2008 però en poc s’ha notat la preocupació d’eixa entitat
per recuperar el castell. Malauradament no serà l’últim cas que, de no
impedir-se, arribaren a conéixer. Les restes de palau de Quartell o la situació
del palau d’Albalat dels Tarongers, entre d’altres, són dos casos que continuen
per resoldre. En esta situació resulta fàcil culpabilitzar exclusivament els
ajuntaments. És clar que amb els seus recursos no es pot arribar molt lluny. Però
també és veritat que a voltes no tot és qüestió econòmica. Poden demanar
subvencions a entitats superiors i realitzar campanyes de conscienciació Tenen
la capacitat d’incidir i de fer arribar les seues denúncies als mitjans de
comunicació. A vegades les autoritats municipals es lamenten cap a dins i es
resignen a vore com arriba un mal que no desitgen. Tanmateix la seua tasca és
buscar on no hi ha i reivindicar a cada moment el que és de justícia. És clar
que en la realitat municipal hi ha més temes que la millora del patrimoni. No
obstant això, la situació d’este castell o de qualsevol element patrimonial no
eixirà dels límits d’un poble si el seu Ajuntament no mobilitza la societat
civil primerament i després si no adopta una actitud reivindicativa.
En definitiva, tenim al davant un cas trist. Confiem que
eixa tragèdia aprofite per prendre consciència del problema i ajude a superar
la situació en la qual està. Desitgem que la ruïna de hui siga el renaixement
de demà. Esperem el cas de Petrés faça mirar els nostres pobles i vore també
les greus situacions patrimonials que patim en els carrers i places que xafem
cada dia..