L'alcaldessa de Museros, Cristina Civera: "estem treballant en la redacció del pla general urbanístic per a tindre un nou col·legi"

La socialista Cristina Civera entrà com a regidora en l’oposició en 2011 i un dels seus somnis era convertir-se en la primera dona a agafar la vara de comandament del seu municipi per a treballar pel poble. En 2015 es va complir i després de 12 anys, fa un balanç més que positiu d’estes tres legislatures i anuncia que tornarà a presentar-se com a cap de llista en les pròximes eleccions municipals. Actualment també és regidora d’Hisenda, Seguretat Ciutadana, Agricultura, Personal i Festes.

En l’àmbit de servicis s’han augmentat, en moltes ocasions en l’administració pública assumim competències que no ens correspon. Els ajuntaments som els més pròxims a la ciutadania i hem d’oferir una resposta i la veritat que ací, quant a millores, servicis i infraestructures sempre estem treballant. Quant en l’àmbit urbanístic, l’últim projecte ha sigut la conversió en zona de vianants de la plaça Poeta Llorente, l’única que té el municipi, perquè siga un espai per a les persones, un lloc de trobada i sociabilització, reduint el trànsit de vehicles pel barri antic.

Moltes vegades a escala municipal qualsevol decisió és difícil perquè som un poble molt actiu, tant en actes festius com culturals i estem promocionant molt l’associacionisme. En este sentit, hi ha vegades que hi ha determinades decisions que fan un poc de por, per exemple el tema de convertir en zona de vianants la plaça, no sabíem com anaven a respondre els veïns i sembla que ha agradat. 

Havíem de prendre decisions com que passen cotxes, que aparquen o no, però és eix principal del municipi per a no donar la volta a la circumval·lació i s’ha tret molt de trànsit. Fins ara era una plaça inutilitzada i crec que les polítiques municipals han d’orientar-se també al fet que els veïns puguen gaudir dels seus carrers i places. La veritat és que els veïns s’han acostumat al fe que en este carrer no es pot passar, al final cal reeducar a les persones i prioritzar als vianants.

Després de tres legislatures, ja som conscients del que podem fer i el que no. Moltes vegades pense en la meua primera legislatura en 2011, quan estava a l’oposició i en aquells programes electorals idealistes, perquè no coneixia l’administració i la burocràcia que comporten els tràmits, a més de les competències que no corresponen. Fins que no estàs dins no saps el que es pot fer i el que no. 

A estes altures, pràcticament del programa que portàvem estarem en un voltant del 50% aconseguit, ens queden uns grans projectes en l’àmbit d’urbanisme, com acabar diverses circumval·lacions i unes altres qüestions, com la urbanització del barri de Pinosol, en la partida del Barranquet, que després de 40 anys ens hem adonat que és una zona urbana i crec que és de justícia que estes 20 o 30 vivendes ubicades, tinguen els carrers urbanitzats i els donem una eixida que fins ara no tenen. Aleshores espere poder culminar-ho en el que queda de legislatura.

Sí, perquè al final les voluntats polítiques són unes però el ritme de l’administració és un altre. Som un Ajuntament menut i totes i tots hem d’espentar i anar en la mateixa direcció i moltes vegades ajudar als funcionaris perquè les coses puguen eixir. 

Com alcaldessa, m’agradaria que tot fora més àgil però els temps són els que són. M’agradaria que un tema que es paltejara hui, demà poguera estar fet. Per exemple el projecte de la plaça es va endarrerir, primer per temes festius, després per la dana, després perquè no trobàvem empreses i el que era un obra de quatre mesos pràcticament passaren a quasi un any, al final no depén de tu. 

En l’equip tècnic d’urbanisme no comptem ni en enginyer ni en arquitecte, són externs. Depenent del volum de l’obra que es va fer, el nostre aparellador municipal no té capacitat per a poder dirigir o signar perquè no li pertoca, aleshores hem de licitar els serveis, ho ha de fer una persona externa i, al final, els terminis s’allarguen. 

Ara, en els plans Oberts de la Diputació, volem fer una segona fase de la plaça perquè es trobem que baix hi ha séquies que no estan canalitzades i quan ve una tromba d’aigua, en esta zona que és la més antiga del poble i el carrer Major que és una canal natural que baixa de l’horta, provoca l’acumulació de mig metre d’aigua. 

Volem remodelar l’avinguda de la Creu, on està el comerç més actiu del poble i hi han voreres que porten fetes dels anys 80, cada una d’una manera, i palmeres amb altures que superen els edificis. Per a fer estos projectes de 700.000 euros has de buscar una empresa externa per a redactar-lo, direcció d’obra i coordinació de seguretat i salut, i tot això que s’adapte als terminis dels actes festius i culturals que es fan a la plaça del Poble.

Sí, començarà ja, més que res perquè també la Diputació posa com a data tope el mes de desembre de 2027 perquè estiga tot justificat. Així que la idea és començar les obres abans de l’estiu.

En l’equip que formem el govern municipal tots tenim les mateixes inquietuds. Cadascú dins de les nostres àrees sempre volem el millor per al poble. Quant a més consignació econòmica podria dir que l’àrea de cultura. En els últims anys ha augmentat considerablement, també la de majors i benestar social, perquè des que vam entrar el nostre objectiu sempre han sigut les persones: que cap família vulnerable es quede arrere, que la gent major tinga el servei del menjar a casa, la soledat no desitjada... 

També tenim una Casa de la Cultura que és pionera en els pobles del voltant perquè, encara que la construïren en els anys 90, feren una projecció de futur adequada.

Respecte a Personal, en juliol aprovarem la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament, des de l’any 2006, que marca les funcions, retribucions i tasques del funcionariat. Durant 10 anys hem anat regulant la situació del personal que tenim, un 70% de personal laboral. Pràcticament el 90% dels serveis que prestem és personal de l’Ajuntament i el 30% funcionaris i ací hi havia molt discriminació salarial entre persones del mateix grup. 

Hem fet una gran tasca en esta àrea, aplicant polítiques d’esquerres, millorant molt les condicions salarials del personal i resolent alguns contractes en frau de llei, encara que estem aplicant-la a poc a poc. Però sempre hi ha hagut una predisposició, tant per part dels representants sindicals com de l’Ajuntament. Com a regidora de Personal, per a mi ha sigut molt important.

El problema és que nosaltres encara no tenim Pla General d’Ordenació Urbana i treballem en les normes subsidiàries de l’any 82. Portem des de 2015 treballant en açò, que iniciaren els anteriors equips de govern, però les condicions han anat canviant. No es pot fer un pla amb una previsió d’augment demogràfic fins als 15.000 habitants, quan segons un estudi només podríem arribar com a molt als 8.000 o 10.000. 

Hui estem treballant amb el document de la conselleria que per les condicions demogràfiques i urbanístiques de Museros ens recomana. De fet, Museros té el col·legi dividit, amb un edifici d’infantil i a un kilòmetre el de primària, dels anys 60-70 que necessàriament cal unificar i fer-los nous, però el problema és que no tenim PGOU i no podem designar cap zona per a sòl dotacional educatiu. 

També tenim un poliesportiu que s’ha quedat xicotet, tot el que tenim al seu voltant està protegit per la llei de l’horta. No podem expropiar per a fer sòl dotacional esportiu, per això, urbanísticament estem lligats de mans i peus. Sí que és cert, que en èpoques anteriors, quedaren un parell de parcel·les soltes, encara que menudes, i ens hem adherit al pla de vivenda de la Generalitat en bona voluntat, però estos terrenys no aprofiten per a construir pisos de protecció oficial. Ara per ara ha de ser tot privat. 

Pel que fa al transport públic o privat estem molt bé comunicats i tenim un molt bona qualitat de vida, prop a la ciutat. Per tot açò, el tema de la vivenda està molt tensat, amb lloguers desorbitats i complicat de trobar tant vivendes en venda com en arrendament. Hi ha diverses promocions que volen començar, però davant les entitats bancàries, els joves ho tenen difícil per accedir.

A millorat a tots els nivells, de serveis, infraestructures, ... i sobretot de personal, perquè hi havien certs vicis adquirits de governs anteriors que ja des de l’oposició no es pareixia bé i que hem canviat. Qualsevol persona que ha entrat a treballar a l’Ajuntament sempre ha sigut per procés de selecció, en les mateixes condicions. En un poble sempre queden coses per a millorar, encara que en estes tres legislatures s’han notat els canvis. Governar és molt complicat però hem sigut la llista més votada.

Concloure el Pla General, tindre els terrenys per a construir el nou col·legi i també poder fer vivendes públiques accessibles a joves o famílies vulnerables, acabar la circumval·lació i millorar el poliesportiu. Si tens ganes de treballar, coses per fer sempre hi ha.

En l’àmbit personal, la Cristina del 2015 a la del 2026 he evolucionat moltíssim. Soc regidora des de 2003, quan tenia 19 anys, la més veterana i sempre he tingut esta vocació pública d’ajudar a les persones. De fet, en 15 anys vaig dir que volia ser la primera dona alcaldessa d’este Ajuntament i he treballat fins a aconseguir-ho. 

L’alcaldia m’ha aportat vivències i experiència, encara que també mal de caps i problemes. Hem viscut una pandèmia, una riuada i en el dia a dia hi ha hagut accidents, però a mi m’agrada el meu treball i tant de bo tinguera l’oportunitat de continuar fent-ho. Jo soc més de carrer que de despatx.

Sí, si el poble vol tornaré a ser alcaldessa amb la mateixa il·lusió i ganes.