L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana homenatja al poeta catarrogí Ramon Guillem

El reconegut poeta de Catarroja, Ramon Guillem rebrà un homenatge de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La cita serà el dia 7 de juny, a les 19.30 hores, a la Sala Astoria de l’Hotel Only You, emmarcada en l'acte de lliurament del XXXIV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Jaume Pérez-Montaner serà l'encarregat de presentar la trajectòria de Guillem.

Estos guardons distingixen els millors llibres d'autors (fins al 2021 d'autors valencians) publicats en llengua catalana durant l'any anterior en les modalitats d'assaig, literatura infantil, literatura juvenil, narrativa, traducció i teatre. També premien la millor iniciativa de difusió cultural i de la literatura catalana.

Este homenatge coincidix amb la publicació de la seua darrera obra 'Foc de magranes' publicada per Vincle Editorial, que és una recopilació de textos del poeta, novel·lista i assagista catarrogí, amb portada de l’artista plàstica María José Garrido. El llibre es va presentar el mes passat al TAC de Catarroja. 

Ramon Guillem és llicenciat en Geografia i Història i actualment treballa com a tècnic de biblioteques i arxius. La seva activitat literària se centra, a hores d'ara, en la poesia, encara que ha conreat també la narrativa i l'assaig. Ha publicat llibres de poemes com 'D'on gran desig s'engendra' (1985), 'L'hivern remot' (1987; reed. 2001), 'Les ombres seduïdes' (1990), 'Terra d'aigua' (1993; reed. 2017), 'Solatge de sols' (1999), 'Maregassa' (2002), 'Celebració de la mirada' (2005), 'Abisme i ocell' (2010), 'La set intacta' (2014), 'La febre dels dies' (2018), 'Fugaç' (2019) i 'El llamp en la lluerna' (2021).

Amb 'Els ulls del mar' (2003) va col·laborar en un llibre d'autor amb el pintor Josep Guinovart. També han vist la llum les antologies 'L'íntima realitat' (1981-1996) (1998), 'Desig que sempre mor' (petita antologia) (2003) i 'Plou cendra des d'ahir. Antologia. Poemes del medi ambient i la natura' (2022).

Per aquests llibres ha rebut premis com l'Ausiàs March, l'Octubre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Premi de la Crítica Serra d'Or i el Premi Maria Mercè Marçal. El 2017 rep el Premi Ciutat de València de poesia per La febre dels dies i el 2019 rep el Premi Alfons el Magnànim per Fugaç.

La seva obra poètica ha estat antologada, entre d'altres, a Ser del segle (1989), Camp de mines (1991), Quinze poetes valencians del segle XX (2005) i Paraula encesa (2012), i ha estat traduïda al castellà, a l'èuscar, al francès, al gallec, a l'hongarès, al rus i al xinès.

Com a narrador ha publicat, entre d'altres, els dietaris 'La cambra insomne' (1992, Premi Antoni Bru d'Elx), antologat per Joan Borja en Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals, i 'Com l'angèlica' (2007), el llibre de relats 'Ahir van ploure granotes' (1996, Premi Salvador Espriu) i les novel·les 'A foc lent' (2004, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida) i 'Una nit entre les nits' (2006).

Ha estat vicepresident pel País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (2005-2013), i actualment dirigix la col·lecció de poesia d'edicions Perifèric.