"Les ciutats han de repensar-se per a adaptar-se a la realitat climàtica i geològica"

La dana que va arrasar la comarca de l'Horta Sud el passat 29 d'octubre de 2024 ha deixat algunes lliçons, entre elles la necessitat d'actuar amb antelació i de conéixer en profunditat el territori. Així ha quedat palés aquest dimecres, 1 d'octubre, en la jornada “Riscos geològics per inundació”, que ha acollit la Mancomunitat de l'Horta Sud. L'activitat forma part de la programació de la institució durant el mes d'octubre, quan es complirà un any de la gran catàstrofe.

La Comissionada del Govern per a la Reconstrucció, Zulima Pérez, i la presidenta de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Geologia, Nieves Sanchis, han obert una jornada, com a representants de les institucions organitzadores de l'activitat, al costat de la Mancomunitat de l'Horta Sud. Al matinal ha assistit prop d'un centenar de persones de l'àmbit de la Geologia i dels equips tècnics municipals, i ha comptat amb la participació d'una vintena de persones expertes. 

En la seua intervenció, Zulima Pérez, ha valorat que “la reconstrucció és una oportunitat per a corregir errors del passat”, així com de “repensar les ciutats i adaptar-les a la realitat climàtica i geològica”. En aquest sentit, ha apostat per infraestructures verdes i sistemes de drenatge sostenibles”, que es planifiquen “més enllà del curt termini”. Així mateix, ha defensat “la importància d’unir ciència i reconstrucció per a intentar que, si torna a succeir una dana, tinga el menor impacte possible”. 

Per part seua, la presidenta de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Geologia, Nieves Sanchis, ha insistit en la importància que les institucions “elaboren mapes de riscos reals i els tinguen actualitzats” quan van canviant les circumstàncies, com a eina bàsica de prevenció davant les inundacions i un altre tipus de catàstrofes.

La jornada ha continuat amb les següents ponències: “La Geologia que prevé riscos”, de Policarp Garay Martín; “Conseqüències econòmiques de la DANA”, de José Luis Collantes Martín; “Funcionament de les planes d'inundació”, de Julio Martínez Gallego; “5 milions d'anys de DANAs”, d'Adrià Ramos Ordoño; “Canvi climàtic i Hidrogeologia mediterrània”, d’Arianna Renau Pruñonosa; “Patrimoni geològic efímer, de Carlos de Santisteban Bové; “Riu Sot i Geologia d'urgència”, d'Iván Reig Cerdà; “Riu Magre en acció”, de Patricia Muñoz Soriano; “La complexa conca del Poio: exemples de Paiporta i Aldaia”, de Policarp Garay Martín, i “Viaris i barreres lineals: exemples de Sedaví, Alfafar i Massanassa”, de Patricio Vilafañe.

Per a clausurar el matinal, a les 13 hores, el director de Planificació i Obres de l'Agència Basca de l'Aigua, José María Sanz de Galdeano Equiza, ha reflexionat en la seua ponència magistral sobre “Entendre i aprendre de l'aigua: estratègia des de la complexitat ponència”.

La jornada s'ha repres per la vesprada amb una visita amb autobús a diferents punts dels barrancs de Torrent i Horteta, en la qual ha col·laborat l'Ajuntament de Torrent. Entre les parades, destaquen el punt en el qual conflueixen els barrancs de Poio i Horteta, el barranc dels Cavalls, el barranc de Gils i els Arquets.

Les ponències han insistit que l'estudi geològic de les riuades permet predir els efectes de les futures inundacions i han posat sobre la taula com les zones agrícoles són “un mitjà valuós i eficaç enfront de les inundacions”, així com que la recàrrega d'aqüífers “és una opció per a atenuar les riuades”. També s'ha prestat especial atenció en la millora dels mètodes de predicció i la importància que la geologia siga present en les administracions públiques.