Les cames de Laia. / EPDA He seguit de prop estos dies la presentació d’un llibre dedicat a dones que ha publicat Albert Llueca. Eixe xic sembla prou atrevit. Sempre està preparant algun projecte. M’agradaria conéixer-lo de prop. Pense que és divertit. Pareix una persona amb la qual et rius sempre i no pots enfadar-te mai. Si quedem algun dia, em posaré uns tacons alts per a igualar-lo. Volia haver estat en la presentació però me n’aní a la capi per a dormir amb el meu xic. Espere que, quan traga el tercer o quart volum, compte amb mi. Seré velleta i podré eixir en un llibre de dones com la guanyadora d’un premi que em va donar EPDA. Per cert, caldrà que vaja per ell. No hi ha manera de quedar amb Pere per a arreplegar-lo. Sempre em sorgix alguna cosa.
Esta setmana crec que Gonzalo es quedarà per ací. Amb el tema del toc de queda, estarà més complicat l’entrada i l’eixida de valència. Estarem per la platja i agafarem la bicicleta. Diumenge vam fer una bona excursió en bicicleta pel camí vell de Terol. Arribàrem fins a les Valls. Ens quedàrem a dinar a ca ma mare. Menjàrem una bona paella i la reposàrem abans de tornar. De vesprada, em costava de paladejar. Arribí amb els músculs carregats. Vaig tindre la sort que el meu xic em va fer un bon massatge en les cames. Després passà a l’esquena i va acabar en els pits. M’agrada molt que me’ls toque, quan estic contenta. No vos conte més. Ja sabeu com acaba la festa. Més tard, vingué una dutxa compartida i repetirem. Estic feta una campiona.
Dissabte vam estar en la casa d’uns amics en “la Paz” de Gilet. També va vindre Fina. Ferém una torradeta i un bon allioli. Vam portar un vi blanc gelat. El blanc m’agrada amb tot. La meua Fina em va dir que canvien el rector d’Estivella. L’he vist en algunes fotos i pareix jovenet. Comenta que no està massa content d’anar-se’n però que els capellans ho accepten tot. Es veu que li agraden els bous i les campanes. Han dit que el que ve encara és més jove. Arribarà un punt que els enviaran amb 18 anys.
Acabe de llegir en la premsa que han tancat el concurs de literatura de la ciutat de Sagunt. Pensava que hi havia de temps fins a setembre. Estava acabant la meua col·lecció de poesies eròtiques. Ara em tocarà esperar-me fins a l’any que ve. No crec que els agrade massa l’erotisme al jurat però em fa il·lusió presentar-me.
He vist que han fet una alcaldessa valenciana ministra. Espere que algun dia alguna alcaldessa de la comarca arribe a ocupar eixe càrrec. La llàstima és que no en tenim quasi. Tal vegada la d’Albalat ho faria bé. Pareix molt guerrera. M’agrada eixa xica pel geni i la forma de vestir. També estic pensant que si canviaran a la delegada Calero perquè el seu valedor ja no és ministre. Espere que continue però la política fa unes coses tan rares que no sé que pensar.
Vos deixe. Com sempre, em toca dutxar-me a pressa. Tin ganes d’estrenar una camiseta amb un sol difuminat en fons blanc. És estreta i amb la falda em para bé. Un dia enviaré una fotografia. Cuideu-vos, besets i mascareta (molta mascareta que si no açò no s’acaba mai).
Comparte la noticia