Les cames de Laia Morvedre. EPDA Este cap de setmana ja he estat per la capi.
Es nota que hi ha gent i alegria pels carrers. Potser massa perquè jo he vist prou gent per les
terrasses del centre. Hem anat per allí perquè havia llegit que
havien posat una flama en la plaça de l’Ajuntament per a recordar que estem un
any sense falles. He vist en el balcó roba fallera estesa. Pareixia que l’acabaren
de traure de la llavadora. No m’ha agradat la idea del regidor Galiana. La
veritat és que últimament no està afortunat ni té sort amb els seus projectes. Era
una imatge una miqueta pobreta. Després, he llegit en les xarxes socials que algunes
persones s’avergonyien de mirar les
peces falleres penjades en el balcó. Pense que la gent és excessivament
sensible. A mi, no m’agrada el que han fet ni tampoc algunes idees coentes dels
fallers de tota la vida. No obstant això, hem de respectar-ho tot, i més les que
com jo que no som falleres. També respecte que les persones diguen que és una
tragèdia que estiguem un any sense falles. La veritat és que resulta trist. Mirat
d’una altra manera, és una bona notícia, si pensem les vides que ha salvat el
fet de no cremar falles. Així que les falles poden esperar. Torne a dir que no
soc fallera però també vos he confessat sempre que m’agraden molt, sobretot des
que les he viscudes a València. També disfrute amb les de Sagunt perquè per a algunes
coses són més familiars.
De pas que estigueren pels carrers cèntrics,
ens passejàrem pel centre cultural del Carme. Em pareix bonic, encara que no
m’agraden el tipus d’exposicions que allí fan. Són massa modernes per a l’entorn.
Hem disfrutat amb una mostra de l’artista Dulk dedicada a l’Albufera. És
l’artista que havia de plantar en la plaça Ajuntament. M’imagine que més tard o
més prompte ho farà. Una altra exposició que és una monada és la dels artistes
infantils de l’Ajuntament. Mai em recorde dels seus noms tot i que són molt
famosos en el món faller. Està plena de ninots que em quedaria per a casa.
Diumenge anàrem cap a la platja. Crec que el
meu xic es va perdre, en agafar el carrer de la Serradora. Tinguérem la mala
sort d’anar per un lloc que havia bolcat un cotxe. Crec que es deia Arquitecte
Alfaro. No ens arrimaren ni sabem ben bé que havia passat. Espere que no haja
sigut res. En la platja, la gent estaba relaxada. Pareixia que ja no existirá
el virus. Sols estiguérem mitja hora perquè no ens va agradar vore com actua la
gent
A la nit, no sopàrem quasi. Ens abellia unes
altres coses. Gonzalo havia comprat una cremeta que ajudava a sentir més. No
vos la recomane perquè cou una miqueta al principi i té una olor forta. Després,
per molt que et llaves les mans, no te la lleves de damunt. Sort que, malgrat
el lubrificant, estigué tot de categoria. El meu xic sempre sap el que
necessite. El pobre s’ha quedat esgotat i ja dorm. Així que aprofite per a
acabar d’escriure-vos.
Vos deixe. Demà he de
matinar prou perquè me’n vaig de bon matí a Sagunt per a treballar. Besets
carinyets. Heu de cuidar-vos.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia