L'Horta Nord compta amb els pobles amb les rendes més altes de la Comunitat

L’Agència Tributària ha donat a conéixer les últimes dades de la campanya de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent a l’any 2022, que mostren les rendes declarades en diversos municipis de la comarca de l’Horta Nord. En total, més de 156.000 declaracions han sigut presentades, revelant un panorama d’ingressos que, encara que ha registrat increments en la majoria dels casos, continua estant afectat per l’augment del 5,7% en l’índex de preus de consum (IPC) d’aquell exercici.

La renda mitjana de la Comunitat Valenciana se situa en 27.707 euros, a la província de València arriba als 29.165 euros, a Castelló 27.646 euros, i a Alacant de 25.456 euros.

Entre els municipis analitzats, en la comarca de l’Horta Nord, Rocafort ha tornat a coronar-se, un any més, com el municipi més ric de la Comunitat Valenciana. Esta localitat es caracteritza per les seues vivendes i urbanitzacions de luxe, com la famosa urbanització de Santa Bárbara. Segons les dades publicades per l’Agència Tributària, Rocafort manté la primera posició en 2022 amb una renda mitjana de 61.226 euros anuals, la qual cosa representa un augment de 10.000 euros respecte a l’any anterior.

A més d’aconseguir el primer lloc a nivell autonòmic, Rocafort també ha entrat al ‘top ten’ nacional de localitats amb una major renda mitjana, situant-se en la novena posició. No obstant això, se seguix allunyant del rècord nacional que manté el municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón, on la renda mitjana supera els 85.000 euros anuals, segons les dades corresponents a l’exercici 2022.

La publicació de les estadístiques de l’IRPF per part de l’Agència Tributària, que inclouen municipis de més de 1.000 habitants, ha revelat que el podi de la Comunitat Valenciana es completa amb altres dos municipis ben coneguts: Godella i Bétera, amb rendes mitjanes de 48.008 i 45.517 euros, respectivament. Els deu primers llocs els completen San Antonio de Benagéber (41.222 euros), Benicàssim (41.216 euros), L’Eliana (40.828 euros), El Puig de Santa María (38.146 euros), Agost (36.158 euros), Alboraya (35.970 euros) i Puçol (35.780 euros).

En contraposició, les localitats amb menor renda disponible continuen liderades per Venta del Moro, amb una renda mitjana de tan sols 17.169 euros. La segona pitjor posició la ocupa Camporrobles, amb 18.198 euros, seguit de Hondón de los Frailes, que registra 18.401 euros. Estes dades posen de manifest les disparitats econòmiques que persistixen dins de la Comunitat Valenciana.

El Puig de Santa Maria, Alboraya i Puçol seguixen a Rocafort i Godella en el rànquing de la comarca. Un poc més allunyat de la taula trobem la capital de comarca, Paterna, amb una xifra de 31.760 de renda mitjana, encara que ha pujat lleument respecte a l’any anterior en quasi 1.000 euros, amb prop de 36.600 declaracions de la renda. Després se situa La Pobla de Farnals, amb una quantitat molt similar de 31.450 euros.

En seté lloc, trobem Massalfassar, per davant d’altres pobles més grans, amb una renda mitjana de 29.968 euros, amb un creixement considerat respecte a l’any anterior de prop de 2.000 euros. Seguidament, apareixen en la taula Albalat dels Sorells, amb 28.895, Foios, amb 28.463, i Almàssera, amb 28.358, que també van en ascens.

Rafelbunyol i Meliana ocupen les següents posicions, amb 27.604 i 27.472 euros respectivament, per davant de Montcada i Albuixech que tenen una mitja de 27.224 i 27.152. Alfara del Patriarca, Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell estan quasi a la par, amb unes mitges de 26.976, 26.810 i 26.715, i els seguix Museros que alcança els 26.576 euros de mitja.

En les últimes posicions de la comarca, es troben Massamagrell (25.245), Tavernes Blanques (24.912) i Burjassot (24.347), encara que este últim també ha registrat un augment respecte a l’any anterior.

A la comarca de l’Horta Sud, com a dades comparatives, Picanya és el primer municipi amb més nivell de renda bruta mitja, per darrere de Paterna i La Pobla de Farnals, amb 30.138 euros. Després de Meliana en el rànquing de la Comunitat, es troben Catarroja (27.384), Picassent (27.290) i la capital, Torrent, amb 27.257.

Molt per davall de Burjassot, encara apareixen dos pobles de l’Horta Sud, com Xirivella, amb 23.944 i Alfafar que encapçala la taula per baix, amb 23.227.

Amb estes xifres, es pot dir que el nivell de renda a l’Horta Nord és superior al de l’Horta Sud, amb un nombre major de municipis que tenen un millor nivell de benestar i un poder adquisitiu més alt.

Per altra banda, la ciutat de València ha registrat una renda bruta de 29.165 euros, amb més d’1,3 milions de declaracions presentades en 2022. Una mitja que està per davall de multitud de poblacions de la comarca de l’Horta Nord, on el nombre de declaracions supera les 156.000.

Així, una de les conclusions és que els pobles més rics se situen en el nord de la zona metropolitana de València, mentre que els més pobres se situen a l’interior i el sud de les províncies de València i Alacant. A més, els 10 municipis més rics es troben a les comarques de l’Horta Nord i el Camp de Túria.

La Comunitat Valenciana es posiciona com la sisena autonomia amb menors oportunitats de renda d’Espanya, superant només a Extremadura, Andalusia, Múrcia, Canàries i Castella-La Manxa, i es troba a gairebé 40 punts del País Basc, que lidera en prosperitat.

Aquest descobriment es detalla en la monografia de la Fundació Ramón Areces i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), que destaca que les províncies de València i Castelló es troben en una posició mitjana, mentre que Alacant presenta dades preocupants a causa de la seva dependència del turisme i a la presència d’indústries obsoletes. 

Encara que s’ha reduït la desigualtat i la pobresa extrema ha baixat del 15,2% al 10,7% entre 2015 i 2021, la pobresa continua sent alta, especialment entre els joves. L’informe també assenyala que les estructures educatives i de recerca són claus per al benestar, destacant Vila-real, Castelló i Sant Vicent del Raspeig com els municipis amb millors nivells de benestar.