Lorena Silvent: "Tinc la intenció de tornar a presentar-me com a candidata a l'alcadia de Catarroja en 2027"

Lorena Silvent (PSPV-PSOE) està al capdavant de l’Ajuntament de Catarroja des de 2023. La seua primera legislatura com a alcaldessa ha estat clarament marcada per un abans i un després: l’impacte de la dana del 29 d’octubre de 2024, que va colpejar amb duresa el municipi, la comarca de l’Horta Sud i bona part de la província de València.

Quasi un any i mig després d’aquella tragèdia, Silvent visita els estudis d’Aquí Pódcast per a fer balanç d’un període intens, en què la gestió municipal ha hagut de reorientar-se cap a la reconstrucció i la recuperació dels serveis bàsics, sense deixar de banda els projectes iniciats a principi de legislatura. L’alcaldessa repassa en esta entrevista les actuacions en marxa, des de la millora de la via pública fins a la renovació d’espais urbans, així com els reptes encara pendents en matèries com la mobilitat, l’aparcament o la coordinació entre administracions.

A més, aborda qüestions d’actualitat que han afectat directament el dia a dia del municipi, com la polèmica reorganització del servei de trens durant les Falles, i reflexiona sobre la necessitat d’una visió metropolitana per evitar decisions que impacten en milers de veïns. També posa el focus en projectes de futur vinculats a la prevenció de riscos, com el corredor verd o les actuacions en els barrancs, amb la voluntat de preparar Catarroja davant episodis climàtics extrems.

Silvent també parla en clau política i personal: fa una primera valoració de la legislatura, apunta la seua voluntat de tornar a presentar-se a les eleccions municipals de maig de 2027 i reivindica un model de ciutat més inclusiu, resilient i pensat a llarg termini. Tot, amb la mirada posada en una reconstrucció “a l’altura del que es mereix la ciutadania” i en el record permanent de les conseqüències de la dana.

R. Hem viscut una situació extraordinària que ha canviat les prioritats que teníem establides i on tota l’organització està treballant per accelerar al màxim tot el que té a veure amb la reconstrucció. Però, així i tot, podria dir-vos que fonamentalment el que començàrem a principi de legislatura i continuem és intentar ser una administració més pròxima al seu veïnat, reforçar els serveis públics, reforçar les plantilles de personal per a poder millorar l’atenció ciutadana, i amb la barreja del que teníem pendent i amb la reconstrucció, ens ha donat una oportunitat de recuperar i millorar algunes infraestructures on estem treballant en una primera fase en tot allò que té a veure amb la via pública. I abans que acabe l’any volem renovar tots els parcs i jardins i també totes les zones de xoc, les zones de punts de trobada, així com millorar també algunes accions d’urbanisme tàctic, algunes places, mentre treballem per crear per primera vegada un espai, per exemple, per als majors en Catarroja, tornar a obrir al 100% l’instal·lació de l’espai jove i millorar també les instal·lacions esportives.

R. Vaig entrar en 2015 en el govern com a regidora d’Impuls Econòmic. Mercats era una de les meues àrees de treball. Quan vaig entrar el Mercat de Catarroja estava mort i ara és un actiu punt de trobada per als catarrogins i catarrogines. Aquella experiència em va donar una visió molt clara de la realitat del municipi. Passar de la vicealcaldia a l’alcaldia m’ha permés tindre ja un bagatge i una diagnosi clara de les prioritats del veïnat.

R. Les legislatures són de quatre anys i esta legislatura ha sigut molt intensa. També pareix que va ser ahir que les prioritats van canviar, i la veritat és que jo em trobe molt recolzada, molt estimada i molt útil per lluitar pels drets i perquè la recuperació i la reconstrucció de Catarroja siga a l’altura del que es mereix la nostra població i que les inversions. Vull que les infraestructures no es facen mirant a una legislatura, sinó que es facen mirant a la ciutat, en millorar, en preparar-se per tot el que suposa el canvi climàtic i que hem viscut, per desgràcia, en primera persona. Catarroja té problemes que la dana ha agreujat, però són problemes de fa 40 anys per falta d’eixa planificació i jo em trobe amb moltes ganes de poder planificar, de poder ajudar en eixa reconstrucció, així que ja sabeu que nosaltres tenim uns processos interns del partit, però sí, efectivament, la intenció és tornar a presentar-me.

R. Açò és un exemple més d’eixa falta de visió i tornem a cometre els mateixos errors. En la dana i en la reconstrucció s’ha posat de manifest la necessitat de tindre una planificació i una visió d’àrea metropolitana. Si València només pensa en les necessitats de València, ha de donar-se compte que el que està fent és alterar la vida. En l’estació de Catarroja aproximadament 5.000 persones en un dia ordinari utilitzen el tren. Estan alterant la vida de 5.000 persones que van a treballar o que es desplacen per anar al metge o a fer certes gestions. És important tindre una àrea metropolitana amb un òrgan de govern on es decidisquen estes coses i no passen aquest tipus d’errors perquè els ajuntaments ens vam assabentar per les notícies. Nosaltres no havíem rebut cap notificació. Aleshores no teníem capacitat de reacció més enllà d’informar la ciutadania per les nostres xarxes i a través de la Policia Local. Estic segura que si haguérem tingut una mesa de treball i s’haguera dut aquesta problemàtica en temps, tots els ajuntaments podríem haver aportat. Tal vegada els trens havien d’arribar a València però desviar-se a una altra estació, però no deixar-los en Albal, que està en una àrea industrial sense serveis. Nosaltres manifestàrem la disconformitat, però no hem pogut fer cap acció positiva.

R. Sí, abans ja era un problema. Hem anat creixent i també hi ha una precarietat a nivell comarcal de mobilitat.Això fa que en un mateix domicili hi haja dos o tres vehicles que han de dormir al carrer. Nosaltres abans de la dana havíem creat el Pla APARCA per utilitzar solars privats com a estacionament dissuasiu reordenar carrers per guanyar places i també tindre places per a persones amb mobilitat reduïda. Quan vingué la dana es va alterar tot perquè el problema passà a ser els garatges. Ara ja n’hi ha un percentatge molt alt operatiu i a partir d’abril volem continuar amb estes accions i guanyar nous espais i també intentar que el casc urbà tinga una mobilitat sense vehicle.

R. Encara no tenim el projecte finalitzat, per tant no podem posar una data. Ens han dit que en juliol el tindrem. És un pàrquing amb places privades i públiques i també té més de 40 anys. El que anem a fer és millorar-lo, adaptar-lo a normativa, sistemes de prevenció, eixides d’emergència, sistemes eficients, carregadors elèctrics i automatitzar-lo. Com volem que convisquen les obres amb les places privades, s’anirà per fases. Però mínim segur que necessitarà 12 mesos, és a dir, un any.

R. Han hagut molts gestos i homenatges, però això forma part de la nostra memòria col·lectiva. El que volem és aprendre del que ha succeït i crear un relat, una cultura del risc, també en centres educatius, i acompanyar les persones que han perdut éssers estimats. Estem parlant amb artistes locals i familiars per fer alguna cosa simbòlica que represente la nostra cultura. Volem que siga un homenatge per a totes les víctimes, no sols les de Catarroja, i ubicar-lo en un espai representatiu, sense pressa perquè es faça bé.

R. De moment hem fet reunions tècniques. El govern d’Espanya ha creat una comissió mixta i una taula per a projectes hidràulics. Hem d’anar en sintonia totes les administracions. El projecte el rebem bé, però cal concretar-lo. Nosaltres també estem dissenyant actuacions al voltant del barranc. Per exemple, una via verda era un projecte que teníem parat per burocràcia. És important una visió de conca i integrar projectes, sempre posant en valor l’horta, que no volem que siga només un parc inundable.

R. Nosaltres sols podem actuar en el que és de la nostra titularitat. Els barrancs són de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Demanem autorització per a netejar. Després de la dana, el Ministeri està liderant la neteja i reconstrucció. Nosaltres ens centrem en recuperar serveis municipals i mantenim contacte constant amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.