Miguel Navarré: "Casinos té tres grans reptes: paralitzar la planta de Llíria, obrir el centre de dia i la falta de vivenda per a joves"

L’Ajuntament de Casinos afronta tres grans reptes en l’actual legislatura: obrir el centre de dia, frenar el projecte de planta de biometà previst a Llíria i trobar solucions a la falta de vivenda, especialment per a la població jove. L’alcalde defensa que el consistori ja treballa en els tres fronts, amb actuacions administratives i judicials en el cas de la planta, i amb la voluntat d’accelerar projectes socials i urbanístics al municipi.

—Hem presentat un recurs d’alçada davant la Secretaria Autonòmica de Medi Ambient i ens l’ha rebutjat. No estem d’acord amb el que diu la Secretaria Autonòmica, perquè la LOTUP és clara: s’ha d’informar els municipis confrontants dels projectes que tenen este tipus d’impacte ambiental. La Conselleria diu que la confrontació es referix a confrontació física de parcel·les, però això no és el que diu la LOTUP. Ara s’està preparant una demanda, supose que davant del Tribunal Superior de Justícia, on aportarem proves pericials de les afeccions d’este projecte en el terme municipal de Casinos.

A més, hem fet un requeriment a la Secretaria Autonòmica de Medi Ambient i del Territori perquè la Direcció General d’Energia i Mines ha resolt a favor d’una altra empresa per a l’adaptació d’infraestructures i la injecció de gas renovable en la zona de la macroplanta. Pensem que es vulnera la Llei d’Avaluació Ambiental de 2013, perquè s’ha tramitat per separat el projecte de biometanització i la infraestructura d’injecció de gas.

Quan un projecte fa referència a l’altre, això és una fragmentació funcional que no s’ha valorat conjuntament. Per tant, pensem que és nul de ple dret i demanem que es declare nul·la l’autorització per a injectar gas. Si no s’atén este requeriment, també anirem per la via contenciosa.

Creiem que això pot guanyar-se en l’àmbit judicial. Este és un altre front. I no sé si l’Ajuntament de Llíria presentarà també un requeriment, però seria interessant si volen defensar el medi ambient i el territori.

—No. A finals de 2024 és quan l’empresa ve, però ja amb els permisos donats. No va haver-hi contacte, més enllà de les publicacions en el BOP, però això no és suficient. Els ajuntaments miren el que passa al seu municipi, no el que passa en altres localitats. Pensem que, des d’un principi, per les afeccions potencials d’un projecte tan gran, s’hauria d’haver consultat els municipis limítrofs. Estem parlant d’una planta que pretén gestionar quasi 200.000 tones de residus, entre ells llots de depuradora, antibiòtics o purins.

—Tenen la llicència de moviment de terres que dona l’Ajuntament de Llíria i ara vindrà la llicència d’activitat. Però encara no tenen el permís de construcció. Si jo fora alcalde i veig que un projecte pot tindre afeccions que no s’han tingut en compte, no donaria la llicència. I això no és prevaricació, perquè qualsevol resolució ha d’estar motivada. Si hi ha afeccions noves no valorades, s’han d’avaluar. Encara que l’empresa tinga permisos, no es tracta d’anar contra cap empresa, sinó d’analitzar bé els riscos.

—Sí. Jo defense els interessos del meu poble. M’he reunit diverses vegades amb l’alcalde de Llíria i amb membres de l’associació Camp de Túria–La Serranía. Hi ha hagut diàleg, però sempre he insistit en les afeccions que tenim, avalades per pèrits. També li he demanat que analitze les afeccions en el seu propi territori. La nostra posició és clara: si apareixen circumstàncies noves no valorades ambientalment, s’han de revisar. Perquè què passarà si comencen a haver-hi olors? O si es contaminen els aqüífers? O com a Casas Buenas, que l'alcalde està recollint els parts mèdics de la gent? Què faran l’Ajuntament de Llíria i la Conselleria? Perquè això també és responsabilitat seua. Jo el que vull és evitar que això passe.

—Pense que no són conscients dels riscos. A algú li agradaria tindre una planta de biometà a la porta de sa casa? El que no vulgues per a tu, no ho faces als altres. Des que nosaltres sabem més detalls forts és quan ja la cosa comença a mirar-se. Veiem una planta, veiem que no és de les mateixes característiques que es pinten, veiem que hi ha coses que no concorden. Quan tot es pinta molt bonic i no et donen la documentació que demanes, comencen a aparéixer coses. Per exemple, demanes l’estudi d’impacte ambiental a l’empresa i et diuen que no, i l’has d’aconseguir per altres vies. És informació que hauria de ser pública, però el fet de no ser informat ja és significatiu.

—Sí. Veïns d’urbanitzacions de Llíria s’estan mobilitzant i alguns volen segregar-se i passar a formar part de Casinos. Això és molt perillós perquè genera una fractura social. També ho estem avaluant nosaltres, perquè és una manera de tindre un cinturó de seguretat, perquè, no sols és el biometà. Fa poc, la Conselleria ens demanà opinió per a crear una planta d’hidrogen en un macrohort solar al costat de la de biometà. L’Ajuntament s’ha hagut de gastar diners de tots els contribuents, contractar un perit explicant els perills d’això per al terme de Casinos, i això ja ho té la Conselleria. Vull dir que és una darrere d’una altra. Si hi ha conseqüències greus, anirem a Fiscalia. Hem de ser combatius. L’objectiu és paralitzar el projecte, per això estem obrint diverses vies.

—Està en la fase final. El que passa és que per a obrir un centre de dia cal molta burocràcia. Hem equipat l’edifici, hem resolt la subvenció —primer amb fons propis i després amb finançament de la Conselleria— i hem fet tots els tràmits administratius. Ara estem en l’últim pas: la certificació de secretaria i intervenció conforme que no hi ha càrregues. Després es convocarà un ple extraordinari per a cedir l’edifici a la Conselleria, i la Conselleria ens cedirà la gestió, que probablement es farà mitjançant licitació. La idea és acabar-ho tot este any.

—El centre de dia, el museu —on estem fent l’equipament interior—, el canvi de l’enllumenat, que ha reduït molt la factura. També actuacions al Pinar: un pont nou, asfaltats, un accés nord, millores en infraestructures. Hem instal·lat càmeres de videovigilància i s’han resolt delictes gràcies a això. També la urbanització de carrers, la nova gespa del camp de futbol, tallers d’ocupació i molts camins rurals arreglats després de la dana.

—Bàsicament està tot fet. Recentment, s’ha asfaltat un tram important i s’han millorat accessos. Ara la urbanització del Pinar té dos accessos en condicions.

—Bona part està feta o en marxa. També hem fet actuacions que no estaven en el programa, com l’accés nord del Pinar, perquè el dia a dia et fa detectar necessitats. El programa és flexible i també incorporem decisions de processos participatius.

—Tenim tres reptes principals. El social, amb el centre de dia, i el mediambiental, amb els macroprojectes. També tenim el problema de la vivenda, perquè no tenim sòl públic. Si en tinguérem, podríem impulsar vivenda per a joves. És un repte de futur, que ja estem mirant com es podria resoldre.

—Hauríem d’estudiar fórmules, com adquirir sòl rústic i requalificar-lo, sempre dins de la legalitat. Però això ho han de valorar els tècnics municipals. El que volem és facilitar vivenda assequible per a la gent jove.

—En el futur ens agradaria estar només en una, perquè això genera més despesa i duplicitats.Esperem poder reorganitzar-ho, sobretot en el tema dels residus, però és una situació que ve de decisions anteriors i no és fàcil de canviar.

—Ara mateix estic centrat en la gestió. És una responsabilitat molt gran. Probablement em tocarà presentar-me perquè no hi ha molta gent que vulga assumir eixa responsabilitat, però encara és prompte per decidir-ho. Són molts anys, molta feina i també sacrificis personals, però és un privilegi estar ací.