Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Mesa és cronista d'Estivella i columnista d'El Periódico de Aquí
0
LLUIS MESA - 09/03/2016
Lluis Mesa. FOTO EPDA
Ningú esperava que l’arribada d’un nou govern fóra fàcil. Se sabia que
era qüestió de pactar i de cedir. Es tractava de buscar una diferent manera de
dialogar. Però sembla que no tot és així, tres mesos després de votar. Es té la
percepció que algunes forces polítiques preferixen noves eleccions abans que
renunciar als seus programes. Els governants interins no han fet creïble en tot
este temps la seua capacitat de negociar. Estan convençuts que són els
guanyadors d’unes eleccions de les quals sols han estat la minoria més votada. Hi guanyen aquells que tenen els vots
necessaris dels diputats per a superar una investidura. Recordem que este
sistema electoral nostre no es basa en la representació real del vot sinó en la
consolidació de les majories per damunt del que pense la ciutadania. El PSOE
està convençut que ha d’encapçalar un canvi. Sens dubte, és la força més destacada
de l’esquerra però que no obliden que són el partit que més ha desil·lusionat
l’electorat progressista. Mai este veterà grup polític havia tret uns resultats
tan negatius. Així que necessita humilitat i un major reconeixement de les
seues errades. Les dos noves forces emergents; Podemos i Ciudadanos, nascudes per a acabar amb
els dogmatismes i l’avassallament de les majories, semblen no són capaces de
demostrar-ho totalment No s’atrevixen ni a estar en la mateixa taula.
Fins i
tot Podemos preferix pactar amb les minories
liberals-conservadores catalanes i basques que acostar-se a la força de Rivera.
En definitiva, tota esta situació no facilita la governabilitat ni traduïx
correctament el missatge electoral que el 20-D expressà la ciutadania. Tal
vegada, imitant el ritual vaticanista del Conclave, haurien de tancar-se tots
al Congrés i no eixir fins que trobaren un govern. Els ciutadans i les
ciutadanes han dit que volen actualitzar les estructures de l’estat. Desitgen
que tots i totes es troben més còmodes en el nostre estat democràtic El repte és
tan important que mereix que triomfe el pactisme i es diluïsquen els
protagonismes individuals dels partits. Fem cas al poble. Ells han votat per un
nou govern i no per unes noves eleccions.