El socialista Paco Gorrea és, des del passat 4 de juliol, el nou alcalde de Llíria, després del relleu d'alcaldia acordat en el Pacte de l'Almodí amb Compromís-MOVE el juny de 2023. Així, Gorrea ha pres la vara de comandament de la mà de Joanma Miguel, després que este últim ocupara el càrrec des de 2021 i succeint al seu company de partit i exalcalde Manuel Civera. Ara, agafa el càrrec amb ganes i il·lusió per seguir treballant per Llíria, tot i que assegura que no hi estarà molts anys, perquè "Llíria és una ciutat molt exigent, que necessita que et buides profundament d'energia".
Va prendre la vara de comandament el passat 4 de juliol per primera vegada, com se sent?
Il·lusionat i amb molta energia. Estic intentant utilitzar eixa energia que et dona la il·lusió i el nou repte que ve al davant. De moment, estic 24 hores enfocat en l’alcaldia. No sé si es podrà aguantar molts anys, però de moment estem ahí.
Un canvi d’alcaldia que respon al segon pacte de l’Almodí entre el seu partit, PSPV-PSOE, i Compromís-MOVE. Es pot considerar un pacte estable? Quina és la relació amb els socis de govern?
Crec que cada dia que passa l’estabilitat va creixent. Per què? Perquè la confiança va creixent. Al final, l’equip de govern som 11 persones que ja ens coneguem i coneguem com treballem. Especialment amb Joanma tinc molt bona relació. Ell m’ha ajudat molt estos anys des del seu càrrec d’alcalde amb les regidories que he portat, i sé que seguirà al meu costat treballant, com no pot ser d’una altra manera. El considere molt estable, sí.
I amb l’oposició?
Personalment, tinc bona relació. Amb alguns millor que amb altres. Considere que són veïns i veïnes de Llíria, que es preocupen per Llíria i que treballen per fer una Llíria millor. Tots tenen el meu telèfon i saben que anem a tindre una relació totalment cordial. Políticament, estem allunyats, això és evident, perquè hi ha coses que jo no compartisc. Sí que és cert que he d’agrair, almenys estos dos primers anys de legislatura, el to més o menys cordial, llevat d’algun moment puntual i dins del que és la política, i a mi m’agradaria que seguira així, perquè els veïns no entendrien una altra cosa.
Un instant durant l'entrevista a l'alcalde de Llíria, Paco Gorrea. /EPDA
Fa temps que el PP insistix en un augment de la inseguretat a la ciutat… Creu que fan una oposició constructiva amb este tema?
Hi ha temes destructius que, a més, crec que són injustos i que no obeïxen a la realitat, i per això estan les juntes locals de seguretat. Utilitzen eixos temes per traure rèdit polític, però jo crec que no els funciona, perquè tensiones una part del veïnat que pot ser sensible o pot preocupar-se per temes que no estan en el centre de Llíria. Vull dir, no està passant. En síntesi, els temes que més estan intentant explotar, jo no els compartisc i crec que no són el camí que volem per a Llíria, ni ells ni nosaltres. En canvi, hi ha altres temes amb els quals sí que tenim una visió pareguda i amb els quals sí que fan una oposició constructiva. Temes amb els quals podem treballar inclús tots junts. Cal diferenciar.
En esta línia, creu que primen els interessos de la ciutadania per damunt de la ideologia que puguen tindre els diferents grups?
En la política local és difícil fer ideologia, perquè tu estàs enfocat a la gestió del teu municipi, el qual té una sèrie de necessitats que escapen de la ideologia. Fer un camp de futbol, arreglar un carrer o reformar el centre són coses que no tenen ideologia. Sí que és cert que la ideologia va amb un mateix. Jo soc una persona progressista i d’esquerres, no m’amagaré mai, i va amb el meu caràcter. Jo intente dur-me bé amb tot el món i, per suposat, em fique a treballar per tots els veïns i veïnes, independentment del que pensen.
Just en la meitat del mandat, quines són ara les seues prioritats com a alcalde?
Nosaltres aprovàrem un Pla d’Inversions 23-27 per a esta legislatura, on està reflectit tot el que volíem per a Llíria, que naix d’un acord de les dos forces progressistes que estem ara mateix al govern. Eixe Pla d’Inversions, per a mi, és el que val. Evidentment, hem fet moltes coses i tenim moltes coses per fer. Tenim la rehabilitació de la nostra Plaça Major com a eix central del nucli urbà de Llíria, seguim amb les fases de rehabilitació dels carrers, tenim un recinte firal als voltants del Poliesportiu El Canó per poder fer tots els esdeveniments, tenim també la UE-14 a l’entrada de Llíria i un col·legi públic número 3 que hem de desencaixar d’una volta, en el mateix model que férem amb l’institut. Tenim molts projectes i m’agradaria seguir treballant en eixa línia i, amb molt d’esforç, jo crec que anem a complir, si no tot, un tant per cent molt elevant del Pla d’Inversions, que, a més, respon als nostres programes electorals.
Quant al projecte de reurbanització de la plaça Major, alguns veïns apunten a les dificultats d’estacionament al centre de la ciutat. Tenen altres actuacions previstes en esta línia?
Al final, es tracta del model de ciutat que vulgues. El polític està per a resoldre el que et puga vindre i hui hi ha una massificació de vehicles que, en uns anys, serà insuportable. Nosaltres hem apostat, com crec que s’ha de fer i com es va veient cada volta més en les ciutats i en els municipis, per una preferència a la peatonalització. Això no vol dir que els vehicles no puguen passar per la plaça. Els vehicles passaran per la plaça, però serà una plaça per al vianant, per a passejar, per al veí, per a poder assentar-se a prendre alguna cosa. El tema d'aparcament sabem, i sé de primera mà, que és un problema ara mateix. Per això, entre altres coses, també impulsàrem la zona blava, perquè eixe flux d'aparcament ens permet, entre altres coses, cuidar els nostres comerços, que el veí compte amb eixe lloc quan ve al centre. En els pròxims dos anys, volem iniciar conversacions per adquirir sòl i poder anar fent aparcaments que voregen el centre del nucli urbà, perquè sabem que és un problema. No ens amaguem.
Els polígons de Llíria fa uns anys que han començat a rebre empreses importants. Com estan treballant o com van a treballar per a seguir atraient capital al municipi?
Sí, mira, et pose un exemple. La setmana passada, quan Joanma encara era l'alcalde i jo era el regidor d'Ocupabilitat i Polígons Industrials, em vaig reunir amb tres empreses, només en una setmana. La veritat és que l'expectativa és molt gran i nosaltres hem d'estar a l'altura. Crec que al final Llíria creixerà —amb trellat, perquè una ciutat ha de créixer, però sempre amb trellat— amb el seu model econòmic industrial fort. L’arribada de Power i altres grans empreses ho han demostrat, i a més és una forma molt bona de créixer, perquè econòmicament t'ajuda molt en tots els sectors, també en el comerç. Nosaltres ja hem començat a treballar en l'ampliació de sòl industrial d’un milió de metres quadrats, perquè Carrases, que era la gran aposta fa dos legislatures de l'equip de govern, ja se'ns queda xicotet. I això és una bona notícia, és una notícia genial. Amb eixa expectativa i sabent que Llíria té un punt estratègic molt important per a la indústria, és un dels reptes que hem començat. Sabem que és per a mitjà termini, però hem de fer-ho, no hi ha una altra.
En esta línia, el curs passat es va posar en marxa el nou IES Camp de Túria. Compten les infraestructures educatives de Llíria amb una oferta educativa adequada a la projecció de creixement industrial de la ciutat i les demandes de les empreses?
Nosaltres tenim molt de contacte amb les empreses amb les quals es volen instal·lar, perquè vindran moltes empreses en estos dos anys, i amb les que tenim. Un dels reptes és buscar eixa especialització, perquè les empreses hui demanen això, i nosaltres volem que els joves es queden ací, que la nostra gent puga treballar ací, inclús que la gent de fora puga vindre ací a treballar i s’instal·le a viure. Per exemple, des de l’Ajuntament vam fer un curs específic per a una de les nostres empreses i anem a seguir fent-los. L'Institut Laurona sí que té cicles formatius, i treballarem amb ells perquè puguen respondre a la demanda de les empreses. Ara mateix, sí que és de veres que les especialitzacions són complicades, perquè moltes empreses demanen coses molt específiques, que es troben en complexos educatius més grans, com per exemple a Xest. Però nosaltres no deixem de treballar, tenim eixe contacte amb les empreses, ens traslladen les necessitats i nosaltres, bé siga a través de l'Ajuntament, els centres educatius o empreses externes, sempre busquem l'especialització i que la nostra gent puga, gratuïtament, fer eixos cursos per a poder tindre eixa expectativa laboral.
Les urbanitzacions són una peça fonamental de l’entramat de Llíria i un dels grans compromisos del seu govern. Quines actuacions contemplen?
Llíria és un dels municipis amb major extensió de terme de tota la província de València i tenim moltes urbanitzacions i nuclis de població disseminats. Sabem que és molt complicat aplegar, però, si hi ha alguna cosa que se li pot dir a este govern, és que hem lluitat per aplegar a totes i tots. Hem remodelat i hem fet accessos a urbanitzacions, hem destinat una brigada específica per a les nostres urbanitzacions i estem treballant en la instal·lació de serveis com el clavegueram i l'enllumenat públic mitjançant contribucions especials. Està costant més del que voldríem, perquè el tràmit administratiu sempre costa. Per això, s’està treballant des de la Regidoria de Mobilitat en buscar la fórmula administrativa per a poder donar serveis a les urbanitzacions amb molta més agilitat.
Tenint en compte que hi ha molta població disseminada, esteu treballant el desenvolupament del sentiment de pertinença al municipi d’eixos veïns i veïnes?
La major part dels nuclis de població i les urbanitzacions tenen les seues organitzacions veïnals, aleshores tenim eixe contacte, i en tot el tema d’obres, de millores en els accessos, per exemple, s'ha anat treballant amb ells, se’ls ha demanat opinió i estem damunt. Però falta eixe vessant social que tu dius, que a mi m'agradaria que estos dos anys també es produïra i, per això, des de la Regidoria de Cultura, inclús UNESCO i Turisme, hi estem treballant. Nosaltres apostàrem fa uns anys per unes festes patronals molt més inclusives, molt més potents, on la gent participara, i la resposta ha sigut aclaparadora. Del que hi havia fa huit anys al que hi ha ara, qualsevol ciutadà de Llíria sap que la diferència és abismal i ens queda eixe deure de fer que la gent de les urbanitzacions també s’involucre socialment i culturalment en Llíria. I és una cosa que tenim l'anhel de treballar, bé portant allí concerts o actuacions inclús, o algun servei que ells pogueren vindre a disfrutar ací, al nucli urbà.
El Camp de Túria està experimentant en els últims anys un gran creixement demogràfic. Parlàvem abans també de la instal·lació de noves empreses a Llíria. Està la ciutat preparada per a acollir nova mà d’obra i per a créixer quant a vivenda disponible i assequible?
Nosaltres, com a entitat local, no tenim competència directa per a crear vivenda pública, tot i que sí que és cert que podem afavorir la construcció i la instal·lació. El creixement industrial i econòmic ha d’anar de la mà d'una oferta de vivenda per a la gent. Nosaltres anem a treballar en això. Ara mateix, com deia abans, estem treballant en la unitat d'execució 14, que és l’entrada de Llíria, amb eixa expectativa que allí es construïsca vivenda. Després tenim també algunes parcel·les municipals, tant dins del nucli com a les urbanitzacions, que estem ara treballant per a subhastar i posar clàusules específiques perquè els nostres joves tinguen preferència a l'hora d'adquirir i poder construir-se una vivenda. Tot el que fem serà poc, perquè hi ha molta necessitat, i ací faig la reivindicació, que jo crec que el Govern d'Espanya ha d'agafar de veres el problema. Ho pot fer, perquè, a més, és un govern valent i crec que ha de ficar-li solució al tema de vivenda pública, que és el gran problema en Espanya ara mateix, sobretot dels joves, però de tots.
Amb la vista posada en les pròximes eleccions de 2027, repetirà com a candidat socialista?
Partit a partit. Al final, a mi m'agrada dir sempre que cal obeir a la lògica de les situacions, que em diu que ara mateix soc alcalde i que en el 2027 arribarem a unes eleccions en l'alcaldia. Si no passa res, inclús alguna cosa personal, perquè no dir-ho?, el més segur és que repetisca, però és una decisió prou important per a repensar-la. Sé que les circumstàncies han fet que molts companys repetisquen alguna legislatura més, i l'estabilitat és bona per a un municipi, això ho tinc claríssim, però jo no tinc l’anhel d'estar molts anys ací. Jo crec que a la política es ve a buidar-se, i Llíria és una ciutat molt exigent, que necessita que et buides profundament d'energia. Jo estaré ací, em buidaré d'energia i, quan ja no tinga energia per a oferir als veïns i veïnes, me n'aniré i seré un veí més. Això crec que ho compliré al 99,9%. Jo he vingut a estar poc de temps, però a fer molt per Llíria i a deixar molta energia.
A més, va començar molt jove en el món de la política…
He començat jove, que molta gent per eixa a circumstància pensa: “tu tens un camí en la política…”. Jo respecte, evidentment, que hem de tindre servidors públics, polítics que visquen de la política o que treballen en la política, perquè ho necessitem. Al final, la política s’ha de fer. Jo els admire, perquè aguantar esta pressió molts anys, la veritat que és un desgast molt gran. Però jo mai he tingut l'expectativa de vida de dedicar-me a la política. Aleshores, és una cosa que ha vingut per les circumstàncies i pel context, estic encantat perquè m’encanta, m'agrada moltíssim, però la meua expectativa vital no està en la política. I això ho dic ara, ho deia fa deu anys i ho diré d'ací a deu anys, per molt jove que siga. Llíria necessita que et buides, que deixes moltíssima energia en el teu càrrec i que deixes pas. I jo crec que això és el pensament que ara mateix tinc i que crec que compliré.
Com rep la recent renovació de l’executiva comarcal del PSPV-PSOE, liderada per Amparo Navarro?
La veritat que positivament. Jo tinc un respecte i una admiració profunda per Lola, una de les alcaldesses històriques que té esta comarca, començà molt jove en un municipi que sols s'ha de vore com a evolucionat per a vore el treball que ha fet Lola, però també en el partit. Evidentment, a tots ens agradarien millors resultats, tot i que una executiva comarcal aplega fins on aplega. Lola ha treballat fantàsticament i crec que és absolutament lògic que ara agafe Amparo eixe testimoni, que també és presidenta de la Mancomunitat, que també és una alcaldessa que ja es pot dir que és històrica en la nostra comarca, que té un perfil molt paregut a Lola en totes circumstàncies que estem parlant i, per a mi, és la secretària general ideal, després de tot el treball que ha fet Lola.
Per últim, malgrat la dificultat de fer ideologia als municipis, com comentava abans, representen unes sigles, les del PSOE, que no està passant pel seu millor moment a nivell estatal amb l’esclat del cas Koldo. Creu que afectarà a la política municipal?
Evidentment, jo li he d'agrair molt al PSOE, molt més que el PSOE a mi, per suposat. El PSOE és un instrument que té 146 anys d'història, que ha passat per tota classe de moments, fins ha estat il·legalitzat, és un instrument que es deu a la seua militància i, sobretot, que es deu als ciutadans i a la classe treballadora. Per tot això, jo estic molt agraït. Sí que és cert que la marca no passa per un bon moment i no anem a amagar-ho. Què puga tindre influència de cara a la gent de Llíria? Jo entenc que els veïns i veïnes saben diferenciar que hi haja algú des de l’aparell central de Madrid que haja dut a terme, presumptament, unes irregularitats o uns delictes, de la gent que estem ací, regidors, alcaldes i alcaldesses de tota classe, que res tenim a vore amb això, que per a res ens representa i que estem tant o més decepcionats que la resta. Entenc que els veïns deuen saber diferenciar Paco Gorrea i els seus regidors de les dos persones que estan allà i que han comés actes que són totalment rebutjables. Jo no els conec de res ni he tingut mai un tracte amb ells. Que pot afectar? Confie que els veïns sàpiguen diferenciar.