Moment de la divisió de dos celules cancerigenes de mieloma multiple que utilitze al laboratori observades al microscopi de fluorescencia./EPDA
A la dreta Pedro López Navarro./EPDA
Explica'ns una mica sobre la teua investigació...
Actualment estic a l'institut d'oncologia d'Estrasburg
(ICANS). La meua investigació està centrada en el desenvolupament de teràpies
contra el càncer. Concretament, m'encarregue del desenvolupament i de
l'avaluació preclínica de noves estratègies terapèutiques. El meu equip és conegut pel desenvolupament de nanotecnologies
que permeten enviar de manera específica i controlada un medicament únicament
a les cèl·lules malaltes. Treballem mà a mà amb els metges i farmacèutics del
centre, cosa que ens possibilita estar a primera línia per respondre a les
necessitats dels pacients.
Quina ha estat la teua trajectòria com a estudiant fins l'actualitat?
Vaig créixer
a Montserrat des de menut,
vaig passar pel col·legi públic Evaristo Calatayud i després vaig cursar l'ESO a
l'IES Alcalans. El 2013, el nostre poble es va agermanar amb el poble francès
de Dourdan gràcies al suport conjunt de l’ajuntament i de l’associació Germans de Montserrat. Aleshores jo estava a 3r de l'ESO, i vaig tindre
la sort de participar en
l'intercanvi escolar que representaria un gir inesperat a la meua vida. A mi em va acollir la família de Emma Gerard
i tot i que va passar ràpid,
això va determinar la meua decisió de continuar
els meus estudis a França. Al tornar de l'intercanvi no vaig cessar de buscar per internet alguna
oportunitat per poder fer-ho. Això em va portar fins al
Liceu Espanyol Luís Buñuel de París i després d'una selecció vaig obtenir una de les deu
places que s'oferien a l'any. Com a centre públic
a l'estranger, vaig poder cursar
el que es coneix com a BachiBac, que en resum és un doble batxillerat en
paral·lel, el francès i l'espanyol. Després vaig ser acceptat a la Universitat
Sorbona de París, on vaig fer la carrera de biologia. Després
de 7 anys vivint allà, vaig decidir partir de nou cap a Estrasburg, on estic
actualment, per fer el màster de Biotecnologia farmacèutica de l'Escola
Superior de Biotecnologia. Durant
el màster, em vaig interessar per l'aspecte de la gestió de projectes i vaig
decidir fer una pausa d'un any per cursar en paral·lel el diploma universitari
de gestió de la innovació terapèutica que vaig consolidar amb una experiència en una empresa
d'inversió que finança les fases de maduració de projectes científics i
proporciona l'enllaç entre els laboratoris de recerca
i les empreses. En acabar
la meua formació, vaig reprendre el meu
màster inicial amb les practiques al laboratori on soc avui.
El desafiament DDD proposa als
estudiants a treballar en parells interdisciplinaris i assessorats durant quatre mesos per socis acadèmics i privats, pots dir qui ha estat la teua parella d'investigació i quines especialitats teniu cadascun? qui us ha assessorat en aquest mesos de
treball?, ¿Com va sorgir la idea?
L'institut del Medicament proposa
un cop l'any el challenge DDD. És una oportunitat única per desenvolupar un projecte de
recerca concret que desemboque en una teràpia, però també per gestionar tot el
procés de portar una innovació al mercat. Al integrar la formació vaig conèixer Charline.
És química analítica
i està especialitzada en espectrometria
de massa. Per fer-ho simple, és una tecnologia que permet saber exactament la composició de qualsevol cosa (tremola la recepta secreta
de coca-cola). Jo soc més de cèl·lules i em vaig
especialitzar en el que es coneix com a biotecnologia. La meua disciplina
permet “hackejar” l'ADN de les cèl·lules per produir coses. Als
dos ens interessava l'oncologia i malauradament la majoria de pacients que
pateixen de mieloma múltiple,
el segon càncer
hematològic mes comú, desenvolupen resistències als tractaments actuals.
Això, al sector farmacèutic, es tradueix per la necessitat de desenvolupar
teràpies amb nous mecanismes d'acció. Vàrem pensar que una bona estratègia
seria “hackejar” les cèl·lules tumorals amb una molècula per a que es
destruïssin elles mateixes. Durant
aquests mesos, ens van acompanyar experts de diversos sectors (Juristes
especialitzats en propietat intel·lectual, directors de laboratoris i experts
de diverses empreses farmacèutiques) que van analitzar la nostra proposta i ens
van assessorar durant el procés.
Els estudiants identifiqueu una
necessitat mèdica i desenvolupeu un projecte d'investigació que compleix amb
els requisits d'IMS en termes de novetat, innovació i potencial de transferència. Podries
explicar una mica més sobre com funciona
aquesta tècnica? Com creus que aquesta tècnica pot millorar el
tractament del càncer?
Junts,
volem fer front a un càncer de medul·la òssia especialment virulent: el mieloma
múltiple. La raó principal per la qual els pacients no responen als tractaments
actuals és la seua heterogeneïtat. Les cèl·lules que el componen poden ser molt
diferents entre si. Això dificulta la identificació de teràpies eficaces per a
tots els tipus de cèl·lules cancerígenes. Charline
Keller proposa desenvolupar una tècnica per comprendre millor les seues
diferències. El seu objectiu és aïllar cadascuna de les cèl·lules del mieloma
múltiple per analitzar la diferència d’expressió de certes
proteïnes problemàtiques. De moment, hem identificat una proteïna implicada a la proliferació
d'aquest càncer. El nostre projecte consisteix a desenvolupar una eina que ens
permeta assajar i comprendre els efectes de nous tractaments a nivell
unicel·lular. Amb
aquest enfocament, jo propose dissenyar una molècula capaç de destruir
específicament aquesta proteïna. El meu objectiu és desenvolupar un PROTAC, és
a dir, una molècula capaç de reconèixer específicament la proteïna
i provocar-ne la destrucció activant un sistema
d'eliminació natural de la pròpia cèl·lula. Gràcies
a la classificació de cèl·lules canceroses de Charline, podré provar l'eficàcia
d'aquest tractament directament en mostres de pacients. Aquest tipus
d’enfocament també obre la possibilitat futura de triar la teràpia més adequada
cas per cas, el que es coneix com a medicina personalitzada.
Quins són els pròxims
passos per a la teua investigació/ vida?
De
moment he obtingut l’ajuda necessària per llançar el projecte. Ara ens esperen
tres anys de doctorat per fer-ho.
Com aquesta, espere
tindre la possibilitat de seguir inventat coses noves tant al sector de la
salut, com en altres.
Tens algun consell per als joves que estiguen
interessats en la investigació
científica?
La ciència
és un tren que no para, hi ha moltíssima informació i com més descobrim menys sabem. Això de vegades et pot desmotivar i fer-te pensar
que no saps res. Ningú no t'ho adverteix, però si fas una carrera cientifica et
passarà. No cal preocupar-se, és completament normal. No cal pretendre saber-ho
tot i els estudis estan únicament per oferir-te la base i les eines necessàries
per més tard, conforme t'especialitzes, pugues aprofitar aquests coneixements
per indagar a fons el teu tema de recerca. Per això, el millor consell
que puc donar és mantenir al màxim la interdisciplinarietat des del principi (amb
matèries d'altres disciplines o interessant-te per altres temes fora de la
ciència), ja que després farà la diferència en com entens les coses. Independentment de la ciència,
la vida està plena de trobades fortuïtes i oportunitats per a tothom. A mi el que m'ha funcionat
millor ha estat mantenir la ment sempre oberta i no dubtar a perseguir
idees per molt boges que semblen. Si t'agrada alguna cosa, tingues o no un contexte favorable,
sempre hi ha maneres d'aconseguir-ho, i més hui amb internet. Pot sonar una
mica estrany però al capdavall és el cúmul de les xicotetes decisions i
oportunitats que vas prenent, les que defineixen la teua trajectòria.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia