Recuperen la crònica del Monestir de Santa Clara escrita al segle XVIII

El pròxim dimecres 26 de març, a les 19 hores, el Museu de Santa Clara de Gandia acollirà la presentació de l’edició crítica de la Chrónica del Real Monasterio de la seráfica madre Santa Clara de la ciudad de Gandía, una obra escrita pel pare Josep Llopis i que ha sigut revisada i publicada en dos volums pels professors de la Universitat Politècnica de València Santiago La Parra, Nuria Ramón i Joan Aliaga.

L’autor de l’obra, el pare Llopis, natural de Piles (la Safor), va ser un frare franciscà que es va guanyar una gran reputació com a predicador a Querétaro (Mèxic). Després de la seua tornada a Espanya, va residir als convents de Cocentaina i Alcoi, i els tres últims anys de la seua vida els va passar a Gandia com a confessor de les monges clarisses. Durant la seua estada al monestir, va aprofitar per escriure esta crònica, encara que va morir en 1782 mentre revisava el manuscrit amb la intenció de portar-lo a la impremta.

Un monestir amb més de cinc segles d’història

El monestir de Santa Clara de Gandia celebrarà el pròxim 8 de maig els seus 563 anys d’història, tot i que, malgrat la seua longeva trajectòria, continua sent un gran desconegut per a molts. A més de la seua rellevància històrica i espiritual, el convent ha sabut reinventar-se en l’actualitat per garantir la seua subsistència, buscant en la venda d’helats una nova via d’autofinançament, en consonància amb la norma benedictina de ora et labora.

Més enllà de la seua antiguitat, el monestir destaca per haver sigut un focus de difusió de l’espiritualitat franciscana en el segle XVI. Des d'este convent de Gandia, la reforma coletina, que promovia el retorn a l’estricta observança de pobresa defensada per Santa Clara d’Assís en la regla fundacional de l’única ordre monàstica creada per una dona reconeguda per l’Església Catòlica, es va estendre a altres comunitats. Entre els convents fundats a partir de l’impuls de les clarisses gandienses destaquen el de Convent de Jerusalem a València, el de la Santa Faç d’Alacant, el del Trànsit a Zamora o les exclusives Descalzas Reales de Madrid, fundades per la princesa i regent Juana d’Àustria sota la influència del seu director espiritual, Francesc de Borja.

En un moment en què la visibilització de les dones continua sent una reivindicació vigent, la història de les clarisses de Gandia recorda el paper fonamental que moltes dones han exercit al llarg dels segles en la configuració de la cultura i la religiositat, sovint des de la discreció i la clausura, però amb una influència que ha transcendit generacions.