Asun Moll.
Hem passat quasi tres
mesos totalment confinats a les cases i ho hem portat de la millor
manera que hem pogut amb les nostres famílies i les nostres
situacions personals. En general, pense que hem sigut molt
responsables i això ha fet que les conseqüències del coronavirus
no hagen sigut tan devastadores com hagueren pogut ser.
Però mentre
estàvem a les cases sense poder eixir al carrer la vida continuava
portes enfora. En plena primavera, la natura era una explosió de
vida extraordinària i ara hem pogut comprovar-ho en retrobar-nos de
nou amb les nostres muntanyes i les nostres marjals. I la veritat és
que no ha calgut eixir de casa per a veure des dels balcons
l’exultant alegria dels ocells en plena construcció dels seus nius
per a criar les noves generacions.
He pogut visitar la Marjal dels
Moros, al costat del Grau Vell, i vos he de dir, amb el cor en la mà,
que m’he emocionat molt veient aquell eixam d’aus plenes de
vitalitat que revolotejaven i cuidaven les cries en un entorn ara per
ara en perfecte estat per a la reproducció. La bellesa dels flamencs
em va colpir molt, però també les gavines, els ànecs...Totes les
variades espècies de vida que hi vaig trobar.
I què puc dir de les
muntanyes? Romeu, el nostre paratge natural, amb la vegetació plena
de pins, ginebres, llentiscles, margallons, romaní, timonet... era
un autèntic gaudi dels sentits. En definitiva, el coronavirus també
ens ha demostrat que la natura continua sense la intervenció nostra,
i no únicament continua sinó que millora.
Per això és tan
important que la cuidem perquè sense la natura els humans no podríem
sobreviure. El silenci que regnava mentre estàvem dins de les cases
ha sigut un gran incentiu per a la vida natural. Per totes estes
raons, és tan important aprendre la lliçó que ens ha donat este
eufòric retrobament amb la natura.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia