Una de les visites guiades. / EPDA
Imatge del acueducte. / EPDA L’Ajuntament de Riba-roja de Túria
ha posat en valor este estiu les troballes arqueològiques de l’únic jaciment
apícola de l’època ibera ubicat al cor de la Vall de Porxinos per la seua
importància en el conjunt de tota Espanya. Les troballes són fruit dels
treballs realitzats l’any 2008 sobre una extensió de terrenys de vora
cinc-cents metres en un dels enclavaments naturals més extensos del municipi.
El
jaciment apícola forma part de les rutes que ha posat en marxa per a enguany
l’Ajuntament de Riba-roja de Túria amb la finalitat de difondre el patrimoni
arqueològic de la localitat, especialment pel que fa a les restes d’època ibera
i també una atenció als trams dels aqüeductes existents de l’època romana
ubicats al barranc de Porxinos, protegits com a bé de rellevància local (BRL)
pel plenari.
Amb
la denominació de “Fonteta Ràquia”, el seu descobriment ha servit com a reclam
turístic i un dels motius per visitar un paratge natural dins del parc natural
del Túria i que se va ser objecte d’un estudi arqueològic per part dels
experts. En l’esmentat treball es van trobar fins a 140 quilograms de fragments
que equivaldrien a uns 200 ruscos de la mel produïda en el període de temps en
què va estar en funcionament.
És
per això que l’àrea de Turisme de Riba-rona de Túria ha dissenyat diversos
programes al llarg de tot l’estiu adaptats a la normativa marcada per les
autoritats sanitàries pel que fa al Covid-19. Entre les activitats cal esmentar
l’anomenada ruta de l’aigua, el castell XI i els museus del Mupla, el Muca i
l’Espai d’Art Contemporani (Eca), a més dels senders culturals per la Vall de
Porxinos, el Secret Visigot del Pla de Nadal i activitats com El Parc Natural
al llum de la nit, descensos en caiac o rutes en bicicleta.
L’excursió
preparada per conèixer amb més profunditat esta zona del terme municipal
comprèn una visita al Forn de la Calç de la Cara de l’Indi, el jaciment apícola
de la Fonteta Ràquia i, finalment, per acabar amb els aqüeductes de Porxinos.
El
jaciment apícola està considerat pels experts arqueòlegs com l’únic existent a
tot l’Estat per la seua funció com a productor de mel, que es remunta als
segles IV-III abans de Crist a la zona sud-est de Porxinos, amb abundants
troballes en forma de fragments ceràmics corresponents als ruscos que hi ha via
durant els anys d’esplendor. El topònim Fonteta pren el seu nom del sorgiment
d’aigua que hi havia en un dels costats de la muntanya i que servia perquè les
abelles pogueren abastir-se d’aigua per produir la mel.
Les prospeccions arqueològiques van permetre
trobar tot un seguit d’estris i recipients per a l’emmagatzematge, especialment
de cuina, tot i que les restes dels ruscos són les més abundants en la zona.
Amb cilindres d’entre 55 i 60 centímetres de longitud i entre 20 i 30 de
diàmetre, es troben oberts pels dos costats i amb una superfície recoberta en
tota la seua extensió.
Els
estudis, a més, consideren que la Fonteta Ràquia complia les funcions
d’assentament apícola en el qual hi residia una família de forma regular i
permanent a fi de tindre cura dels ruscos de la mel i d’eixa manera que
evitar-ne els furts o possibles destruccions dels enemics. En eixe cas, també
cal afegir que la producció anual de la mel era molt importants atesa la
quantitat d’estris trobats.
El
jaciment apícola es completa amb la xarxa dels aqüeductes i canals que hi havia
a la zona i que es remunten a l’època romana i que són importants especialment
per a les tasques agrícoles que s’hi portaven a terme durant eixos anys i que
recorren paral·lels al marge dret del riu Túria. Els trams més grans estan
ubicats a la Vall de Porxinos, del qual en destaca un arc que uneix els dos
costat del barranc, els murs i una bassa d’aigua. Tot i que els trams estan
prop els uns dels altres, no hi ha constància expressa que en formaren part
d’un mateix aqüeducte.
L’alcalde
de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha assenyalat el valor “ecològic,
patrimonial i arqueològic que presenta la Vall de Porxinos, amb unes restes que
ens recorden les formes de vida de les civilitzacions que hi han passat durant
segles al nostre municipi i que per a nosaltres suposa una obligació
recuperar-les, mantindre-les i difondre el seu llegat històric i cultural”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia