Cocas de Avena. / EPDA L’Ajuntament de Riba-roja de Túria ha
editat un llibre de la cuina que es realitzava durant l’època visigoda que
serveix per recrear els costums, les tradicions, les relacions socials i el
sistema econòmic al llarg del segle VII. El llibre ha estat escrit per Joan
Clement, Jorge Morín, Isabel Sánchez i Albert Ribera amb al coordinació de la
tècnica municipal de turisme Cristina Silvestre.
Amb
la base de la cuina i la gastronomia dels visigots com a eix fonamental,
“Recetas visigodas” fa un repàs acurat d’una de les civilitzacions que es van
assentar durant anys al segle VII a Riba-roja a partir de les excavacions
arqueològiques que s’han portat a terme als jaciments de València la Vella i el
Pla de Nadal, els dos espais que descriuen l’època d’esplendor del llegat
visigot.
El
llibre de Riba-roja recorre al llarg de les 23 receptes de què consta l’obra
les vaixelles emprades pels comensals, els espais i menjadors on es realitzaven
els dinars, els ingredients que serveixen per a cuinar, la procedència dels
productes gastronòmics, les quantitats que s’hi menjaven o, fins i tot, les
begudes que se solien beure durant els àpats per part dels comensals.
D’entrada,
cal parlar-ne dels espais on tenien lloc els dinars, ben diferenciats entre les
classes populars i les elits dominants. Així, els menjadors van passar a estar ubicats
al primer pis dels immobles, com és el cas del Pla de Nadal de Riba-roja, el
palau que el dux Teodomir va ordenar construir als afores de València amb una
decoració formada per mobles, estoretes o llanternes de l’època.
Els
menjars que s’hi solien servir tenien reminiscències romanes amb un ús
d’espècies i productes locals, com els caragols, les carns cuinades en diverses
modalitats o els embotits, fruits dels
animals que hi havia en funció de cada zona o de l’època. Les elits dominants
completaven la seua dieta amb llebres, conills o perdius gràcies a la seua
possibilitat d’anar a caçar. Cereals, forment o civada hi sovintejaven, la qual
cosa els permetia elaborar pa o, fins i tot, la cervesa i, a més, consumien verdures
i llegums.
Els
processos de producció permeten deduir que l’alimentació visigoda és el
precedent del que hui dia es coneix com a dieta mediterrània. Amb tres menjars
diaris, tècniques ben definides de cuina –torrat o guisat-, aliments de temporada
i proximitat a l’espai vital i d’altres determinats procedents del comerç
exterior n’eren els principals trets a Riba-roja de Túria. Això sí, s’hi
diferenciava amb exactitud les elits i els més pobres a l’hora d’organitzar-ne
els menjars.
De
matí, l’anomenat “prandium” era el primer menjar de la jornada en què hi
predominava els cereals, el “moretum” –un formatge per untar-, fruites
assecades i d’altres de seques. Al migdia, era el moment de l’“admordium”, un
dinar llarg i extens, amb entrants diversos, un plat principal a base de carn,
peix o marisc, mentre els pobres ho reduïen a un únic plat principal de llegums
i carns. El dinar es completava amb postres.
De
nit, la “coena” era el moment final de la jornada i, per això, la començaven
amb plats digeribles, líquids i lleugers. Continuaven amb plats de proteïnes
com carn, peix o verdures i guarnició per acompanyar. En acabar, hi predominava
la fruita fresca i de temporada, algun lacti, melmelada, fruites assecades i
una espècia de flam. Els vins i les cerveses eren la beguda principal, a més
d’algun suc.
L’alcalde
de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha destacat “l’enorme esforç i la feina de
totes les persones que han fet possible este llibre de receptes que serveix per
conèixer millor la forma d’alimentar-se dels visigots, un precedent del que
coneixem com la dieta mediterrània, alhora que serveix per promocionar i
estendre el nom del nostre poble lligat a una de les civilitzacions més
esplendoroses al nostre municipi”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia