Robert Raga: "Els polítics hem d'aprendre de la ciència per a fer la reconstrucció, encara que siga més lenta"

Riba-roja de Túria va ser un dels municipis més afectats per la dana a la comarca del Camp de Túria, junt a Loriguilla i Vilamarxant. Eixe 29 d’octubre de 2024 la localitat va ser víctima de “tres línies d’aigua: el riu Túria, el Pozalet i el Poio”, tal i com explica el seu alcalde, Robert Raga. Una riuada que va destrossar el Parc Natural del Túria al seu pas pel municipi i dos barrancades que van arrasar les àrees industrials i també alguns habitatges pròxims, com els de la zona de l’Oliveral o la Reva. Un any després, Raga assegura que “ja es veu la llum al final del túnel” i que la reconstrucció s’ha de dur a terme escoltant a la ciència.

—La dana ha sigut una catàstrofe amb un impacte brutal. Un pont es construïx, un jardí es torna a fer, una empresa torna a alçar-se, una vivenda també, però una mort és per a tota la vida. El drama humà ha sigut brutal. 229 víctimes. I això és el que ha pesat. Les famílies de les víctimes pensen, i jo crec que és així, que no han sigut ben tractades. I ací hi ha una responsabilitat evident del president de la Generalitat. Jo crec que ha fet el correcte. Era insostenible que una persona poguera aguantar eixa càrrega emocional de tindre 229 víctimes, que diuen que la culpa la té una mala gestió del govern de la Generalitat Valenciana. I ell és el president. Per a mi, hauria de convocar eleccions. El poble valencià ha de parlar. No és qüestió de fer càlculs electorals, “ahora me pongo yo, te quito a ti, me quedo con la paga, no me la quedo, o lanzamos un futuro candidato”. Hem eixit moltes vegades al carrer, de diferents ideologies. Per tant, l’obligat seria convocar les eleccions i qui tinga la majoria o qui puga conformar eixa majoria, que forme un govern que canvie la realitat del que està passant. Perquè, per molt que dimitisca Mazón, hi ha un govern al costat, que estava en eixe segon escaló, que ara passarà al primer.

—Van ser moments molt complicats, perquè Riba-roja de Túria va ser afectat en tres línies d’aigua: el Túria, el Pozalet i el Poio. Les primeres hores eren de molta preocupació, perquè vam tindre pics d’aigua de fins a cinc metres, l’aigua arribà a tindre una velocitat de 50 quilòmetres per hora i això ho destrossava tot. M’arribaven àudios de gent que em deia: “alcalde, per favor, ajudeu-nos”, i ja no podíem. Ens havíem quedat tots bloquejats. La policia va començar a ajudar a tot el món, vam enviar un mail a les empreses perquè a les sis no isqueren ja d’allí. La gent que va morir a Riba-roja de Túria era perquè anava en un camió o en un vehicle, excepte una persona que va morir en un garatge i no va poder traure el cotxe. Però tota la gent que es quedà dins de les fàbriques anà pujant fins al sostre i es va salvar. I molta gent també en els camions. Malgrat que moriren 229 persones, mai podrem calcular quantes vides va salvar l’esforç de molta gent. Van ser hores dramàtiques, i la més dramàtica per a mi és quan el dia 30 arribí a la zona zero i vaig veure com estava, perquè a la nit encara no érem conscients: estava tot fosc, no hi havia llum, no hi havia mòbils, s’havia apagat tot. Començàvem a ser conscients a mesura que baixà l’aigua i arreplegàvem a la gent en autobusos del poble. Desplaçarem a quasi 1.000 treballadors i empresaris al centre públic Camp de Túria, al Cervantes i al Pla de Nadal. I quan ja va rompre el dia, i sobretot quan vam veure la dimensió de la catàstrofe, és quan realment el cos digué: açò és molt dur i anem a trobar molt morts.

—Jo estic convençut que possiblement l’impacte de l’aigua no hauria salvat a tot el món, però, si en Xest, a partir de les 12 o la una, estaven ja ofegant-se i hi havia morts, i eixa aigua havia de baixar cap avall, perquè és així, el normal és que a migdia s’haguera convocat al Cecopi i que a les 16:30-17 s’haguera enviat l’ES-Alert. I això haguera salvat, possiblement, a molta gent de les residències de majors de Paiporta, a molta gent que va baixar corrent als garatges i als treballadors de les àrees industrials. Pensa que l’àrea industrial de Riba-roja és de logística, aleshores, a part dels treballadors de cada empresa, hi ha molta gent que està transitant i no està avisada. Jo crec que s’hauria salvat molta gent.

—La reconstrucció de l’àrea industrial ha sigut ràpida i ha sigut possible gràcies a l’ajuda dels empresaris, al treball dels treballadors de l’Ajuntament, a l’UME, a l’exèrcit de terra, a la Guàrdia Civil, a tots els voluntaris que es bolcaven, a les empreses que contractàrem ràpidament i començaren a netejar, a Iberdrola que va posar tota la carn a la graella… El primer poble que va tindre llum va ser Loriguilla i la Reva. Al cap de tres dies ja teníem llum i aigua potable el segon dia. En estos moments podem dir que queda molt per fer, perquè hem de netejar el clavegueram, resoldre les eixides al barranc de Poio, hem de solucionar el tema del Pozalet, però les obres d’emergència estan en marxa i estan actuant. Per tant, jo trobe que encara queda prou a fer, però tenim treballant a més del 90% de les empreses al 100% del rendiment, i això és molt important.

—De moment duem abonats 350 milions d’euros de l’Estat, que ja ha pagat. Conta que va afectar directament i greument a 600 empreses. Va afectar 7.500 vehicles. Riba-roja va ser el quart o quint lloc, dels 73 pobles afectats per la dana, que més impacte va tindre en els vehicles, camions, etc. Va afectar unes 300 vivendes. Respecte a les ajudes, ara sí que podem dir que ja es veu la llum al final del túnel. El 90% del consorci ja s’han pagat. El 95% respecte a les assegurances de vivendes també està liquidat. A l’Ajuntament, el Govern d’Espanya ens ha ingressat 14,5 milions d’euros i hem arribat a un acord amb la concessionària d’aigües de 4,5 milions per a restaurar tot el tema d’aigües pluvials, residuals… Amb molta cura, podem dir que estem en la línia adequada d’arribar al final del túnel, i per això hem baixat l’atur, estem en un 9,5, i les dades econòmiques estan sent positives.

—Nosaltres sempre ho hem dit: per a donar seguretat a les nostres empreses, el primer que s’ha de dir és que el que va passar a les nostres àrees industrials no sols va ser per l’aigua, va tindre causes sobrenaturals. El que hem de fer és no negar el canvi climàtic i treballar per al futur. Això és el que ha de fer l’ésser humà, però du temps. A més, cal tindre en compte que els 7.000 cotxes de carpes, esplanades on deixen els cotxes abans de matricular, estaven entre Xest i la Universitat, i entraren dins del barranc i vingueren cap a Riba-roja. El primer pont que hi ha, que és un pont que no es gasta i va fer Primo de Rivera, va fer un dic, eixe dic va fer un tap i va pujar l’aigua i, per tant, desaiguà en la part més baixa, que era el polígon. Això és una part de les conseqüències i això es pot solventar. Si els 7.000 vehicles no hagueren vingut i per dalt s’haguera retingut millor l’aigua, que és el que estan fent ara, l’impacte industrial no l’haguérem tingut. I, a més, la dana ens ha ensenyat i hem modificat normes urbanístiques perquè les noves tanques que fem siguen de formigó, perquè les portes siguen antiinundacions. Nosaltres ja hem aprovat per ple una sèrie de modificacions urbanístiques per a previndre, perquè l’impacte siga molt menor o residual si en un futur hi ha una altra dana. I el conjunt d’eixes línies i alternatives el que fa és que Riba-roja és un lloc estratègic i segur per a les empreses.

—A Riba-roja tenim la sort de tindre molts barrancs, per tant, desaigua molt bé i fa que no ens inundem. El que passa és que el riu Túria arreplega les aigües de dalt i, per primera vegada, duia cinc o sis viatges el cabal de l’Ebre. En la riuada del 57, la capçalera a la zona de Llíria portava 500 litres per metre cúbic, i ara han sigut quasi 800, quasi el doble. Per això ha passat per dalt del pont, que van construir com a conseqüència de la riuada del 57. L’aigua el va moure i s’han instal·lat elements nous de seguretat perquè el pont aguante i siga resilient. En eixe sentit, el riu Túria va afectar els 3.000 habitants que tenim a la zona nord, i ens van donar compte de com n’és d’important la mobilitat per al nostre poble. Dos dades: cinc ponts estem restaurant. El pont de la CV-336, que ja està en temps rècord i amb el qual hem aconseguit que tots els veïns de la zona nord o, al revés, puguen vindre del cas urbà. Però, a més, tenim el pont vell, que és la nostra senya d’identitat cultural, i que el Ministeri de Transport i Mobilitat Urbana Sostenible està restaurant i tindrà un ús per a bicicletes i vianants. Després, tres ponts que tenim a l’A-3, que estem restaurant, i un altre que tenim per dalt de l’A-7. Jo crec que és una de les lliçons que hem d’aprendre: construir d’una manera més resilient.

—Hui el riu ens ha dit la veritat, que ha marcat els marges que vol i la conca hidrològica ha canviat. I sobre això hem d’aprendre per a tot el que fem a futur. Per exemple, els 19 ponts de fusta que teníem, segurament estaran a Eivissa o Palma. Primera lliçó: no podem fer ponts de fusta que se’ls enduga una futura riuada, que vindrà. Per això anem a fer badens inundables. Eixa primera part de la seguretat, i després, la part de fer un equilibri en l’ecosistema, entre la biodiversitat que té el riu i l’ésser humà. Hem de compatibilitzar els usos. I en eixe sentit, eixa reconstrucció que nosaltres volem liderar des de Riba-roja, conjuntament amb l’Associació de Municipis Vinculats al Parc Natural, volem fer-la de la mà de la Confederació i de la mà del Parc Natural, per a aprendre del passat, però també saber que és necessari tornar a gaudir d’eixe espai que tenim, que és únic.

—En primer lloc, la seguretat. Cal recordar que nosaltres convocarem el Cecopal el mateix dia de la dana. Hem d’aprendre que estem a la Mediterrània, i està directament implicada en el canvi climàtic. Per a repensar, l’Ajuntament sap que el que abans teníem en quart o cinqué lloc en l’escala de l’un al deu, ara passa al primer i al segon, i és donar-li seguretat als nostres veïns, i per donar-li seguretat als veïns, hem de treballar contra els incendis. Com? Per exemple, eliminant la canya i reforestant com toca, ampliant el projecte Guardian, un projecte pioner i únic en Europa, formant als veïns en cas d’un incendi. Un pla que es diu Centinela, que hem aprovat i presentàrem a tot el poble. Amb la dana, el mateix. En segon lloc, que el que ha passat no ens lleve el full de ruta de l’important. Això era urgent, però l’important és que hem de reforestar el riu. La ciència ens diu que ha de tornar a ser el que era abans que l’ésser humà actuara. Hem de fer-ho amb coneixement i convicció. Els polítics hem d’aprendre de la ciència per a fer la reconstrucció. Què és més lenta? Doncs serà més lenta, però hem de tindre molt del coneixement.