El general de Gaulle saluda a Virtudes Cuevas en un acte oficial. / Foto: Fons Virtudes Cuevas
Virtudes Cuevas Escrivá./ Foto: Fons Virtudes CuevasLa vicepresidenta primera de la Diputació de València i diputada de Memòria Democràtica, Natalia Enguix, va anunciar ahir, durant la clausura del Congrés Internacional Memòria i Democràcia celebrat al Centre Cultural La Beneficència, que la institució provincial convertirà en centre expositiu i documental la casa que Virtudes Cuevas va donar a l’Ajuntament de Sueca l’any 2006.
L'alcalde de Sueca, Julián
Sáez va valorar molt positivament l'anunci que, segons va explicar, "està precedit de mesos de treball en
eixa direcció. Des del primer dia que vam assumir el govern local, vam tindre
clar que havíem d'explorar totes les possibilitats hagudes i per haver per a
tractar de fer complir la voluntat de Virtudes Cuevas que la seua casa es
convertira en un espai de memòria i lluita contra el feixisme i el nazisme a
Sueca. Han passat ja 15 anys des que Virtudes va morir i este projecte ha estat
sempre arraconat, guardat en un calaix municipal. El mes de març passat, vam
acompanyar a la diputada de Memòria Democràtica a veure la casa i li vam
sol·licitar que la Diputació ens ajudara a reprendre un projecte molt anhelat i
que serviria per a reconéixer i divulgar la figura d'una suecana exemplar".
"Somiem amb poder fer realitat este projecte del
qual tant s'ha parlat en estos tres lustres. La complicitat de la Diputació de
València i de la seua diputada de Memòria Democràtica serà essencial ja que
l'Ajuntament de Sueca, en la situació actual econòmica tan precària que patix,
no pot per si mateix fer front a una actuació d'esta envergadura", va
afirmar Sáez qui ha assenyalat també que, una vegada es reba l'ajuda econòmica,
es procedirà a adjudicar el projecte d'adequació de la casa per a un ús
museístic. “Serà el primer pas d'un llarg procés. L'important és que no ens
resignem a seguir com fins ara, és a dir, sense fer res. Hem d'intentar
encaixar les característiques de la casa amb la voluntat de Virtudes i, al
costat de la Diputació, trobar solucions. És una pena que tots els objectes i
pertinences tan valuoses que tenim en custòdia no s'exposen al públic i que els
nostres joves coneguen que va succeir no fa tant al nostre país per a tractar
que mai es repetisca", sosté Sáez.
Segons la regidora de Memòria Democràtica, Roser Viñoles, este és un pas fonamental per donar a la casa l’ús públic i divulgatiu que sempre havia desitjat la mateixa Virtudes. “Des que vaig assumir la responsabilitat al capdavant de la Regidoria, vaig entendre que este projecte havia de desbloquejar-se i, sincerament, me’l vaig prendre com un repte personal. Sabíem que no seria fàcil: altres governs ho havien intentat sense èxit per la complexitat de la situació, però estàvem convençudes que calia insistir i buscar totes les vies possibles per a desbloquejar-lo”, va explicar.
Viñoles va expressar que això permetrà “fer un pas ferm per a complir amb el compromís que vam adquirir en entrar a governar: posar en valor la memòria d’una dona referent a la nostra ciutat, complir amb la seua última voluntat i oferir a Sueca un espai dedicat a la memòria antifeixista, al pensament crític i a la defensa dels valors democràtics”.
Qui va ser Virtudes Cuevas Escrivá?
Virtudes Cuevas Escrivá (Sueca, València, 1913 – París, 2010) va ser una militant republicana, feminista i resistent antifeixista valenciana que va dedicar la seua vida a la lluita per la llibertat, la democràcia i els drets humans. La seua història, marcada per la Guerra Civil Espanyola, l'exili i la deportació a un camp nazi, la va convertir en una figura emblemàtica de la memòria democràtica valenciana.
Joventut i militància republicana
Des de molt jove, Virtudes Cuevas es va vincular als moviments obrers i progressistes. Va militar en les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i, durant la Guerra Civil Espanyola (1936–1939), es va allistar en el Quint Regiment, una unitat emblemàtica de l'exèrcit republicà organitzada pel Partit Comunista per a defendre la legalitat republicana enfront del colp militar franquista.
Exili i resistència a França
Després de la derrota republicana, es va exiliar a Catalunya i després a França, on va continuar el seu compromís polític unint-se a la Resistència Francesa contra l'ocupació nazi. Allí va ser coneguda amb els àlies de “Madame Carmen” o Madame Vidal”. Va actuar com a enllaç en xarxes clandestines, distribuint aliments, propaganda, informació i armes entre militants anarquistes, comunistes i socialistes.
Deportació i supervivència en Ravensbrück
Per la seua activitat en la resistència, va ser detinguda pels nazis i deportada al camp de concentració de Ravensbrück, situat al nord de Berlín i destinat principalment a dones. Allí va compartir captivitat amb Geneviève de Gaulle, neboda del general Charles de Gaulle, amb qui va mantindre una profunda amistat que va perdurar tota la seua vida. Malgrat les duríssimes condicions del camp, Virtudes va aconseguir sobreviure fins al seu alliberament.
Reconeixement i llegat
Pel seu valor i servici en la Resistència, el president francés Charles de Gaulle la va condecorar amb els graus de Cavaller, Oficial i Comandant de la Legió d'Honor, la més alta distinció de França.
Després de la guerra, es va establir a París, on va viure fins a la seua defunció en 2010. En el seu testament, va donar la seua casa natal a Sueca a l'Ajuntament amb el desig que es convertira en un espai de memòria i lluita contra el feixisme i el nazisme.
Hui, Virtudes Cuevas és recordada com un símbol de dignitat, coherència i compromís amb la llibertat i la justícia social, una de les moltes dones republicanes que, des de l'exili i la resistència, van mantindre visca la lluita per la democràcia a Europa.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia