Tres figures metàliques a Torrent recordaran la solidaritat dels autobusos que van garantir la mobilitat després de la dana

Fa just un any, l’11 de novembre de 2024, van començar a circular els primers autobusos verds de la Comunitat de Madrid que unien Torrent amb València. Aquella imatge —els veïns esperant al costat de la plaça de la Unió Musical, els conductors saludant amb un somriure i el rugit solidari dels motors— va quedar per sempre gravada en la memòria de la ciutat.

Estos vehicles van arribar a Torrent només dues setmanes després de la devastadora DANA del 29 d’octubre de 2024, que va deixar el municipi pràcticament aïllat en destruir el pont sobre la CV-36, les passarel·les sobre els barrancs del Poyo i de l’Horteta i en inutilitzar el traçat de Metrovalencia entre Torrent i València Sud. En aquells dies d’emergència, la Generalitat Valenciana, a través de l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), va activar un servei gratuït d’autobusos llançadora amb la col·laboració de distintes comunitats autònomes.

“Va ser un gest d’enorme generositat que Torrent no oblidarà mai”, recorda l’alcaldessa Amparo Folgado, qui subratlla que “aquells autobusos no sols transportaven persones, sinó també esperança. Van representar el millor que pot oferir la cooperació entre territoris quan la solidaritat s’imposa a qualsevol diferència”.

Coincidint amb este primer aniversari, l’Ajuntament de Torrent ha presentat tres escultures a la plaça de la Unió Musical, al mateix lloc des d’on partien els autobusos llançadora cap a València. Les figures, d’acer en colors blanc, taronja i verd, evoquen els vehicles que van garantir la mobilitat durant els mesos posteriors a la DANA.

En la presentació, l’alcaldessa Amparo Folgado ha explicat el significat d’este nou conjunt escultòric: “és un record a la solidaritat que durant huit mesos ací, a la plaça de la Unió Musical, es va fer patent amb l’ajuda que va arribar des de moltíssimes comunitats autònomes i d’aquells conductors que, de manera solidària, es traslladaven a la ciutat de Torrent per donar-nos eixa mobilitat que havíem perdut. Hem volgut fer este xicotet monument amb estos autobusos d’acer que ens recorden aquells mesos en què fèiem cua per anar als nostres treballs, a fer gestions o a visitar les nostres famílies”.

L’alcaldessa ha afegit que “és la nostra manera de dir-los gràcies, que no ho oblidarem i que sempre Torrent i la resta de comunitats autònomes que ens van ajudar estarem units des de la solidaritat, des del record i des del cor”.

El dispositiu de transport va operar durant huit mesos, fins a la reobertura de Metrovalencia al juny de 2025, permetent realitzar més de 62.500 expedicions, 600.000 quilòmetres recorreguts i més de 2,2 milions de desplaçaments.

Les línies connectaven Torrent amb el carrer Sant Vicent Màrtir de València, amb parades en Creu Coberta, Giorgeta, plaça d’Espanya i posteriorment Zafranar, amb una freqüència de només cinc minuts i servei de 6.00 a 22.00 hores. Milers de veïns van poder acudir cada dia als seus treballs, centres educatius, hospitals o a retrobar-se amb les seues famílies, en un moment en què la mobilitat estava pràcticament col·lapsada.

La col·laboració entre la Generalitat Valenciana i els governs de diferents comunitats autònomes es va convertir en un dels exemples més emotius de cooperació interterritorial després de la catàstrofe. El passat mes de setembre es va col·locar una placa commemorativa i de reconeixement en un dels ponts, amb el nom “Pont de la Comunitat de Madrid”.

En eixe mateix acte, l’alcaldessa Folgado va recordar que “aquells autobusos es van convertir en un símbol viu de fraternitat. Gràcies a aquells homes i dones que van deixar les seues cases i les seues famílies per a allargar-nos la mà en els dies més foscos”.

Hui, un any després de l’arribada d’aquells autobusos, Torrent és un municipi que avança amb pas ferm en la seua reconstrucció. Les infraestructures destruïdes per la riuada estan sent substituïdes per nous ponts, passarel·les i carreteres més segures i resilients.

La ciutat manté viva la memòria d’aquells dies d’obscuritat i de la llum que va portar la solidaritat. Un any després, Torrent no oblida el rugit amable dels motors que van portar esperança. Aquella ajuda va unir comunitats autònomes i va demostrar que, quan les institucions treballen juntes i les persones s’impliquen, no hi ha distància ni desastre que no es puga superar.