Una
de les paraules per la qual tinc certa debilitat és cantell. A la
nostra comarca, és viva i s’identifica amb el substantiu entrepà.
El Diccionari Normatiu de l’AVL, tot i arreplegar-la, no la
considerava sinònima. Fou fa uns anys quan vaig presentar a la
institució la sol·licitud perquè la inclogueren. Hui, en
consultar-la es pot trobar eixa accepció la qual cosa m’ompli de
goig. Però més enllà de l’element, és un símbol que ajuda a
reflexionar al voltant del que ens unix. Al cap i a la fi, un cantell
són dos tapes protectores que al Camp de Morvedre vinculen
ingredients profitosos.
Ara
per ara, necessitaríem un bon cantell comarcal per a ajuntar totes
les poblacions. Entre les vinculacions que caldria impulsar, es troba
la incomunicació de les dos subcomarques. Per posar-ne un exemple,
la distància entre Estivella i Faura és d’aproximadament 7 km. No
obstant això, per carretera la separació arriba als 15 km. No es
pot entendre eixa realitat quan hi ha solucions com potenciar l’ús
de l’antic camí de Terol o arreglar rutes i sendes que enllacen
amb la carretera de les Valls.
A
hores d’ara, els pobles compartixen institut. Les famílies i les
amistats, en molts casos, tenen persones d’ambdós espais.
Tanmateix sembla que no és prioritat acostar els municipis ni
dotar-los d’un mitjà públic que els recórrega.
En
temps passats, els pobles es retrobaven en romeries, com la de Sant
Roc de Beselga, o en recintes sagrats, com el convent de Quart o el
monestir de Gilet. No existien carreteres però els camins i els
carros acostaven els veïnats. Actualment, amb millors vehicles i
majors velocitats, continuem separats.
En
definitiva, pensem i mengem cantells perquè ens unixen als pobles
del Camp de Morvedre. Però aprofitem-los per a reivindicar el que
ens correspon per justícia. Les Baronies i les Valls estan encara
massa separades. Confiem que els polítics lluiten i puguen
aconseguir superar eixa immerescuda situació i ens preparen un genuí
cantell que minimitze les distàncies.
Comparte la noticia