Un refugi antiaeri de la guerra recorre el subsòl de Massarrojos

En la contesa bèl·lica del 1936, València va ser una de les ciutats més castigades pels bombardejos, sobretot des que fóra declarada capital de la República. Este fet va deixar una petjada inesborrable en el subsòl valencià: els refugis antiaeris. Quilòmetres de galeries estretes que van servir de protecció a milers de famílies davant els atacs que es van produir durant eixos anys. Les construccions reflecteixen in situ com es va viure la guerra en unes localitats on molta gent va haver de refugiar-se i col·laborar també en la seua construcció.

En una de les pedanies del ‘cap i casal’, el poble de Massarrojos, les campanes alertaven als llavors 700 veïns cada vegada que s’escoltava el so dels avions. Al maig de 1938, després d’anys de terror, començava en esta xicoteta població la construcció d’un refugi antiaeri de dimensions considerables per a protegir els seus veïns. Una instal·lació que ha sigut rebilitada recentment per a conservar la memòria històrica i que, en breu, podrà ser visitada per la ciutadania.

El refugi, situat dins de l’àmbit de protecció del nucli històric primitiu de Massarrojos, va ser construït en els últims mesos de la guerra civil, excavat directament al subsol rocós, com a protecció dels veïns davant dels atacs aeris del bàndol rebel. Les obres del refugi comencen el 21 de maig de 1938 i finalitzen el 23 de març de 1939, segons consta en l’arxiu municipal. Amb el final de la guerra, el refugi va quedar inacabat, ocult al subsol i fins i tot es van tapiar els accessos.

A diferència de la resta de refugis de la ciutat de València, que estan construïts amb formigó armat, el de Massarrojos està excavat directament en el sòl geològic aprofitant el substrat de roca. Disposa d’un corredor allargat de 125 metres de llarg, 2 metres d’ample i una profunditat mitjana de 10 metres. Té dos accessos a la plaça del Somniador i al carrer Benet Bosch. Les parets estan lluïdes d’un color vermellós per l’ús d’arena i porten adossat un banc corregut. El refugi té una superfície útil de 297’31 metres quadrats i capacitat per a 230 persones assegudes. És l’únic refugi que es conserva en un poble de València ciutat.

L’alcalde del poble de Massarrojos, Carles Verdaguer, ha recordat que “en acabar la Guerra Civil, va haver un manteniment del refugi fins al final de la Segona Guerra Mundial pensant en una possible invasió aliada” i ha afegit que ,posteriorment, “es va utilitzar com a plantació de xampinyons fins que va ser tapiat”.

La rehabilitació

Les obres de rehabilitació han tingut un cost de 205.625 euros i han consistit en la instal·lació d’enllumenat i ventilació a la sala subterrània, reposició de les solsides, restauració de bancs, tractament de parets i sòl i la construcció de dos accessos en colze des de la via pública amb escales cobertes per voltes acabades en rajola.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha afirmat que s’ha fet “una actuació rehabilitadora respectuosa amb el patrimoni i la Història”. Tello ha recordat que es tenia constància de l’existència del refugi “però no es sabia on estava l’entrada fins que, durant les festes del passat any 2016, en unes obres per a la instal·lació d’una tanca, es va descobrir casualment”. En este aspecte, Tello ha manifestat que “l’Ajuntament estava fent en eixe moment la rehabilitació dels refugis de Serrans i de la casa consistorial i vam pensar que Massarrojos també havia d’entrar”.

Les obres van acabar el 30 de setembre de l’any passat i han patit retards a causa de la parades d’activitat motivades per l’estat d’alarma de la covid-19. El refugi de Massarrojos és el tercer de titul·laritat municipal que es rehabilita a la ciutat de València després del situat en la mateixa casa consistorial i el del carrer de Serrans.

Visites guiades

L’alcalde del poble de Massarrojos, Carles Verdaguer, ha explicat que el refugi obrirà al públic en unes setmanes mitjançant visites guiades. L’aforament màxim en una situació de normalitat és de 20 persones per visita i caldrà fer reserva prèvia, encara que amb l’actual situació sanitària provocada pel coronavirus l’aforament queda reduït a 10 persones per visita. El refugi antiaeri estarà obert quatre dies a la setmana. Dimecres i divendres està previst que reba visites escolars i dissabte i diumenge s’obrirà per a públic en general. La regidora Glòria Tello ha afirmat que “volem que el refugi de Massarrojos entre dins del circuit de refugis antiaeris de la ciutat de València per tal que la gent puga visitar-lo”.

L’entorn

En paral·lel a la rehabilitació del refugi, l’Ajuntament ha escomés obres de reurbanització en tot l’entorn. Així, s’han pavimentat i reacondicionat les places de la Llotgeta, del Somniador i dels Màrtirs, amb la intenció de protegir esta zona de Massarrojos, que disposa de dos béns de Rellevància Local, l’Església i el centre històric del poble. Les places s’han peatonalitzat, s’han executat escolcells, s’han plantat arbres i s’ha col·locat mobiliari urbà.

En total, la reurbanització d’esta zona del poble de Massarrojos ha tingut un cost de més de 176.000 euros i va ser aprovada en els pressupostos participatius Decidim VLC. A més, s’han aprofitat les actuacions urbanístiques per realitzar també recerques arqueològiques i estudis topogràfics per valor de 23.000 euros més.

Altres refugis

En Paterna, la demolició d’un habitatge antic al carrer Ernest Ferrando va permetre descobrir l’entrada a un nou tram del refugi subterrani que es va construir en 1939 per a albergar als xiquets de la població durant la guerra.

També a Rocafort van ser unes obres, en este cas les de reparació de la plaça Major, les que l’any 2017 van deixar al descobert altre refugi antiaeri utilitzat durant la contesa bèl·lica en la part inicial del qual presentava un bon estat de conservació.