Tomás Gorria. EPDA Fa ja quasi vint anys vaig prendre una de les millors decisions de la meua vida: marxar a viure fins un poble de l’Horta de València, a 15 minuts en trenet del centre de València. Des de la meua casa gaudisc d’unes vistes privilegiades, una mar d’horta que s’estén fins el Mediterrani. Des de la meua terrassa puc endevinar també la silueta de la torre de Villa Amparo, des d’on Antonio Machado gaudia d’un paisatge similar al que jo puc veure, en el qual podia distingir els campanars de Borbotó, Carpesa, Benifaraig, Massarrojos, Alfara o Moncada (tinc la teoria, incomprovable, que es referia a aquestes torres quan va escriure allò de “València de finas torres y suaves noches”).
És l’Arc de Moncada, des de Godella al Carraixet, un espai privilegiat del límit històric que ha conformat el llit de la Real Séquia de Moncada i la línia del trenet, un exemple de límit informal, sense planejament, que ha contingut l’especulació i la urbanització que han patit altres zones de l’Horta de València i s’ha lliurat (de moment) de projectes com el de la Via Parc o el Corredor Comarcal, infraestructures de comunicació automobilística que hagueren significat la seua sentència de mort com a espai i paisatge singular.
Un paisatge i un espai singular que, al meu entendre, requereix un esforç col·lectiu que possibilite la seua superviviencia, que passa per consolidar-ho com a espai agrícola productiu i pel seu blindatge com a espai natural i cultural, amenaçat en aquests moments per projectes com el projecte de connexió del Barranc dels Frares con el Palmaret Alt, entre Rocafort i Massarrojos.
Independentment de la protecció que li confereix la Llei de l’Horta, l’Arc de Moncada és un espai que mereix alguna cosa més; algun tipus d’iniciativa entre els municipis que l’integren que incentivaren alguns projectes mancomunats. A modus de sugerències: el disseny d’un element d’identitat, la creació d’una marca d’agricultura ecològica, el disseny de rutes (aprofitant el propi llit de la séquia o les estacions de la línia 1) amb informació sobre la història, l’etnografia i la infraestructura hidràulica tradicional de l’horta, un programa d’ajudes per a la recuperació de parcel·les abandonades, una xarxa de comerç local de proximitat...
Inciatives emmarcades en temps d’emergència mediambiental, en el qual urgeix trobar solucions col·lectives que des de tots els àmbits coadjuven al canvi de paradigma mediambiental, sobretot pel futur de les nostres filles i els nostres fills i la seua pròpia descendència.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia