Ximo Segarra: "No crec que la Mancomunitat puga tirar-nos, com tampoc pot obligar-nos a pagar coses que no volem"

Nosaltres com a administració tenim l'objectiu de crear riquesa, i això no significa només una cosa material, sinó també personal. El problema dels projectes és que molts no depenen de nosaltres. Per a nosaltres el principal és que hi haja treball. La situació és prou complicada, i aleshores hi ha diverses opcions. La primera és protestar, però protestant no arregles res. La segona és intentar donar solucions, fer tot el possible per aconseguir l'objectiu que t'has marcat. Actualment, el nostre municipi és un poble, amb totes les virtuts que això comporta, però li cal mà d'obra, llocs de treball, que vinguen empreses que capgiren la situació econòmica. Perquè si hem de parlar d'agricultura, que ha sigut la base econòmica de Benaguasil, acabem de seguida, perquè és una ruïna escandalosa. Volem ser eixe nucli on les comunicacions ens aporten el valor positiu. Acabar la CV-50 per a nosaltres és prioritari, així com millorar el Parc Natural del Túria perquè no aplegue soles a Riba-roja. No mirem només al present més immediat, sinó que cal configurar respostes conjuntes, per això les comunicacions són clau. Per exemple, perquè les necessitats que tenim es puguen cobrir en la comarca, sense necessitat d'anar a València, crear un circuit de consum. Destinar l'atenció al xicotet comerç, com s'ha fet tota la vida.

Que canvie la notícia, perquè el xicotet artesà està desapareixent. L'autònom també, però l'artesà encara més. Amb la globalització hem aprés una lliçó que la gent no esperava, i és que la globalització sense defendre el teu no és bona. Cal ordenar les idees i canviar moltes lleis. Les administracions no poden anar a colp de modificacions de les lleis per part de l'estat, perquè les administracions es tornen gelades amb els veïns. Hem de donar totes les facilitats possibles a la xicoteta empresa. Reclame una major humanització i ajudar a l'empresari.

De fet, dels municipis més grans del Camp de Túria, som el que té menys pressió fiscal. Però no amb les nostres dades, sinó del Ministeri. A més a més són altres coses. És el tercer any en què nosaltres posem un únic calendari per a totes les taxes i imports municipals, on posem el període voluntari fins al 31 de desembre. Així la gent pot pagar com vulga i planificar-se, i aquell que ho domicilia té un 5% de deducció. El que sí que férem a la legislatura passada és abaixar impost, i crec que és l'únic Ajuntament que va sol·licitar abaixar l'impost d'Immobles. Durant quatre exercicis seguits baixarem un 36% la valoració dels immobles, i som l'únic Ajuntament on no existeix l'impost de plusvàlua municipal. Benaguasil és la prova que sí es pot renunciar a eixe impost.

En el que més s'ha notat ha sigut en els preus agrícoles. Si ve altre any tan roín com este no va a quedar cap bancal per explotar. Després, ens trobem que les economies més baixes són les que estan notant tot açò. La persona treballadora que té les seues mans per treballar es troba que la llum ha pujat quatre vegades, la gasolina està al doble, vas a un supermercat i d'una setmana a altra pugen els productes mentre els salaris no pugen, i les empreses no creixen sinó que fan el possible per aguantar. No es tracta de distribuir el que tenim, cada vegada menys, sinó d'intentar aconseguir més riquesa. La gent necessita tindre la possibilitat de poder aportar al municipi eixe creixement. En Benaguasil no es paga cap impost perquè cap comerç òbriga, mentre que a la resta sí. Ací l'administració ajuda a tot aquell que siga emprenedor, i nosaltres volem donar eixa imatge.

Volia preguntar-te també sobre eixes inversions que varen aplegar de Diputació. El PSOE i el PP es van posar d'acord en la destinació d'eixos diners. 

A voltes la separació entre forces polítiques és molt fictícia. Si s'assenten dos persones en sentit comú coincidiran en el 99,9% de les necessitats. Pensàvem que era el millor moment per poder seure i coincidir en una cosa que era obvia. S'ha vist que es pot donar i que com a govern municipal també parlem en la resta de les forces polítiques que volen dialogar, perquè qui no vol dialogar no cal ni parlar amb ell.

Entre el PP y el PSOE, que és el principal partit de l'oposició, ens vàrem entendre molt ràpidament, en qüestió de dies. Després d'un temps d'haver-ho tret ni en el plenari ni després no hi ha hagut cap força política que critique les actuacions que s'han pactat. Alguna cosa significarà, que no hem anat per un camí que siga el roín. Eixe acord no sols és per un exercici pressupostari, sinó en diversos. És una manera de dir-li a la societat que tots som conscients que falten moltes coses.

És la segona vegada que ho presentem, i esperem que al final ens financen, encara que siga amb el 70%. Sobretot en actuacions com esta, que signifiquen un abans i un després. El poble estava tallat per l'antiga via de Renfe, una infraestructura que va ser desatesa. Aleshores començarem a voler millorar tot això. Però no sols pels veïns dels voltants sinó per a tots. Nosaltres presentarem un projecte on es contemplava això, convertint-lo en un espai compartit, perquè també quedara constància dels edificis antics que estan en la memòria dels nostres majors. Per això s'ha de mantenir i que no siguen enderrocats. El que volem és rehabilitar-la perquè la gent puga acudir de forma participativa, alguna cosa que ens aporte com a societat, perquè representa la història de Benaguasil.

Va esclatar la denúncia i els partits de l'oposició demanaven la dimissió l'endemà, en un ple extraordinari que finalment no s'ha sol·licitat. Les coses són molt fàcils d'explicar. La cosa comença amb la plaça del castell de Benaguasil, on no hi ha un castell, sinó la Unió Musical. El castell s'enderrocà als anys 80, quan no hi havia ni un castell. I ací es va construir un auditori modern, amb una plaça davant. La plaça estava en ciment i sense cap atractiu. Per part de l'Ajuntament de Benaguasil s'intenta projectar un entorn més agradable amb bancs i arbres, perquè els xiquets puguen esperar-se a l'auditori. Es fa una major conversió en zona de vianants de la zona a través d'un projecte tècnic elaborat per l'arquitecte municipal, que contempla, en lloc d'actuar sobre l'antic firme, col·locar un empedrat damunt, per no tocar res. La sorpresa ens ve quan rebem una notificació. No cap a la persona, sinó cap a l'Ajuntament. Quan ho rebem hi ha dos regidors que em diuen que està en la meua àrea i em donen l'opció d'anar ells, així en cas d'haver-hi cap problema, els investiguen a ells. Però jo els dic que si soc alcalde, ho soc per a les coses bones i roïnes. De forma que si algú ha de donar la cara als jutjats millor que la done jo, per molt bona voluntat que tinguen. Em persone com a Joaquim Segarra, alcalde de Benaguasil. Que ho haguera pogut fer qualsevol. Crec que actue correctament perquè no s'ha d'amagar res. Perquè el projecte que fa l'arquitecte es comunica a Patrimoni, i a més s'ha portat al jutjat al·legant que no s'ha tocat res en l'antiga plaça. Perquè no hi ha cap problema. Amb coses com esta veiem l'altura dels partits de l'oposició. Si tot el que tenen sobre qüestions irregulars és açò, hi ha poc que rascar. L'arquitecte i jo acudim en l'any 2020 a plantejar tot açò, i estem en 2022. Com de irregular serà el que hem fet si no s'han adonat en any i mig!. Si és una plaça coneguda, han passat centenars de vegades per davant i no s'havien adonat de les obres. Al ple un partit de l'oposició va demanar que es constituirà una comissió, i quan li vàrem preguntar què era el que havíem fet malament segons ell, no sabia contestar. El problema de l'esquerra és que sempre vol utilitzar l'única via que té, que és la penal. Ja hi ha dues vegades que el PSOE presenta denúncia a Fiscalia pel PAÍ del Molí Nou, i sempre és abans de les eleccions. Això és el que demostra la seua incapacitat.

La sensació és que el PSOE està baixant, a l'àmbit central no planta cara als problemes i això fa que baixes escalons. Tant ell com dels socis. La situació cada dia és pitjor i solucions no hi ha. Cada volta s'intenta repartir el poc que hi ha entre els que som. No es tracta de repartir cada volta menys, sinó de generar tot el que hem perdut, perquè si no, anem cap a una societat cada volta més pobra. En la Generalitat Valenciana una de les coses que hem criticat és que no s'haguera apostat per inversions de fora. No volia que vinguera ningú a invertir ací. A València ciutat venien empreses a portar hostaleria i digueren que no tocava, al port anaven a posar la major nòria d'Espanya i digueren que no estava dins del seu projecte. En Benaguasil vingué una empresa per invertir en Molí Nou i la resposta de l'esquerra va ser espantar a l'inversor. La gent té clar que hi ha dos models; el que tenim o espavilar-se. S'ha de donar confiança als inversors si no hi ha diners. No podem exigir que tothom tinga un cotxe elèctric si no té diners per comprar-lo. Hi ha gent que no té diners ni per reparar el cotxe vell. No podem anar de cara a la pobresa, sinó cap a les oportunitats. Posem les condicions perquè la gent siga emprenedora. 

Per una raó de sentit comú i la naturalesa de les institucions. La Mancomunitat servix perquè els municipis s'estalvien diners i actuar de forma conjunta quan hi ha una necessitat. En principi, les mancomunitats sorgeixen per això. Perquè potser m'ix més car tindre un servici per a mi sols que tindre'l mancomunat. Però això xoca amb la realitat d'esta legislatura. El govern de la Mancomunitat vol que tots tinguem l'obligació d'estar en tots els projectes. Nosaltres pensem que hem d'estar en aquells servicis que nosaltres no podem tindre o que ens ix més car. Perquè legalment és impossible que ens obliguen, i no s'entén que jo haja de participar en tots els projectes, perquè hi ha coses que ja fem. Per exemple, amb la Carrera de Árboles y Castillos. Nosaltres tenim la Pujada a la Montieleta, la San Silvestre, la carrera de l'ELA. Gastem diners en això, i no entenem que hàgem de gastar més. En turisme igual, nosaltres fem les nostres pròpies campanyes de turisme. No perquè siga la Mancomunitat hem de dir-li que sí a tot. La Mancomunitat té el mateix pressupost que Benaguasil en el capítol de personal, amb una diferència notable. Nosaltres tenim un 25% de policies, deu mestres d'escoleta, i ells cap, tenim moltíssims serveis, i la Mancomunitat és només un edifici. Com pot ser que hagen multiplicat per tres el personal? No puc estar lluitant per no incrementar impost i que la Mancomunitat continue augmentant personal

Després d'esta negativa, quin seria el següent pas? Encara que els estatuts tinguen llum verda, després s'ha de refrendar per cada Ajuntament

Crec que la Mancomunitat ha dit en unes declaracions que ens quedàvem fora

Jo crec que no és possible, de la mateixa manera que obligar a un Ajuntament que pague per un servici que no vol

No és que estiga estancat és que no els comprenc. Que me vas a tirar fora? Per què? Si anem així, açò acabarà cremant-se com una falla

Doncs no estan anant gens encertats. Ens digueren que posarem per escrits els serveis que no volíem, i això no servia, ho férem per Junta de govern, ens diuen que no, ho fem per ple, i tampoc servix. Ens han dit tres camins diferents, i ara presenten una modificació d'estatuts. No estic d'acord amb els estatuts i la resposta és "te vaig a tirar fora". Nosaltres estem en la boca callada perquè l'altra part ja està parlant massa, està fora de to. Si diàleg significa això que ho veja deu. El meu concepte de diàleg ha quedat desfasat. No és ni una amenaça, perquè ho és per qui se senta amenaçat, però jo no em trobe així. Estic tranquil...