1980. Colla dalguns integrants de CAP NOMPà gina indeterminada del llibret de festes de 1976: "Los dias 13, 14, 15, 16 y 17. Diversos actos organizados por el Grupo de Jóvenes de la Población sobre la marcha". Eixe va ser el primer anunci oficial que es va fer al voltant de les festes organitzades per CAP NOM. Això no vol dir que abans de 1976 no s'organitzaren cap tipus de festes populars: els bous se celebraven des de temps immemorials; alguna que altra competició esportiva com l'atletisme de carrer i la pilota valenciana; balls en honor de la regina de les festes; Jocs Florals; concerts de la nostra banda La Primitiva i alguna que altra activitat que se celebrava de manera esporà dica. No és la intenció d'aquest article fer una anà lisi del que va passar a la polÃtica de Rafelbunyol, del PaÃs Valencià i de l'Estat Espanyol després de la mort de Franco; però en l'any 1976 van passar moltes coses a Rafelbunyol, per exemple, va ser triat pels encara regidors del règim franquista un nou alcalde, José Iborra Blasco, fill del primer alcalde franquista que, tot i això, va facilitar la creació de les Festes Populars de Rafelbunyol. Mai direm nosaltres que va ser l'alcalde de la transició ni el primer alcalde democrà tic de Rafelbunyol, i no ho va ser perquè mai va ser triat en unes eleccions democrà tiques que no van arribar fins al més d'abril de 1979 en què va ser triat alcalde José Lluch, "el Juanet", amb les sigles de la UCD.
Va ser en l'any 1976 que va aparèixer un grup de joves que pensaven que les Festes de Rafelbunyol havien de ser alguna cosa més que el Dia del Bou i les Festes Patronals; eixe grup de joves, que també estava influenciat per tot aquell moviment democrà tic que es va generar després de la mort de Franco, tenia aspiracions de fer unes festes que lligaren cultura, democrà cia, modernitat i tradició. Ja en aquell any de 1976, van demanar una reunió amb l'alcaldia i li van presentar un programa de Festes Populars, setmana de la joventut en aquells moments, que barrejaven teatre professional en valencià , concerts en valencià , cine per a majors i per a adults, xarrades ("Història del PaÃs Valencià "), festa infantil i el que era en aquell moment la festa més important: el sopar popular a la plaça... En aquell moment l'alcalde i la corporació ja van veure el que els venia damunt (la fi del règim, la democrà cia, la modernitat, la participació de la joventut...) i van autoritzar i finançar cadascun dels actes organitzats per l'Associació JovenÃvola CAP NOM, que era el vertader nom del "Grupo de Jóvenes sobre la marcha"; alguns encara recordem el pressupost de les primeres festes populars: 90.000 pessetes per a tota la setmana. Mentrestant, l'Ajuntament i les festeres i els festers seguiren organitzant els dies de Bous (ramaderia de Sánchez Cajo –la Ramona–), la festa de la Reina (va ser l'últim any) i les festes de la Mare de Déu i dels Sants de la Pedra amb les actuacions de La Primitiva de Rafelbunyol, "Los Mismos", Rafael Conde el Titi i "los Hermanos Calatrava".
L'any 1977 va ser el de la consolidació de la setmana de la joventut amb un poc més de pressupost i amb més experiència, en el qual es van organitzar molts actes: teatre infantil i per a adults, xarrades ("Què saps dels anticonceptius?"), cine infantil i per a adults, concert de LluÃs el Sifoner, sopar popular amb borregos pagats per l'alcalde i, en contra de la voluntat dels organitzadors, la nit de la "Pualà " de la Font... L'Ajuntament i les festeres i festers van seguir organitzant els dies de bous (ramaderia de Flores), Revetla Popular, Varietés i Luis Aguilé.
El primer any del Ball de Disfresses va ser el de 1978, un any carregat d'activitats organitzades per CAP NOM i finançades per l'Ajuntament: xarrada ("El futur del camp valencià "), actuació del grup de teatre P.T.V., concert de LluÃs Miquel i els 4Z, teatre a cà rrec de Sambori, sopar popular i Ball de Disfresses... Les festeres, festers i l'Ajuntament seguiren organitzant activitats i festes: concert de la Banda Municipal de València, els Pavesos, Varietés i l'actuació d'Isabel Pantoja. Cal recordar que aquell any va ser el de la coronació de la Mare de Déu del Miracle i el Dia del Bou de festes va ser suspès; pel que sembla al dissabte següent va haver-hi bou, desconeixem tant els organitzadors com el nom de la ramaderia del bou.
L'any 1979 va ser un any electoral en el qual es van celebrar les primeres eleccions municipals democrà tiques després de la Guerra Civil, que van ser guanyades per la UCD, que encapçalava José Lluch, "el Juano". Aquell any va ser el de la total consolidació de les festes populars i especialment la del Ball de Disfresses; si el primer any es van disfressar els de CAP NOM, "el Bisbe de Rafelbunyol" i algun que altre conegut veÃ, el 1979 es van disfressar moltes colles d'amics i amigues de la nostra població i d'altres pobles del voltant; i per primera vegada, els festers del bou van organitzar la Primera Entrada de Bous ("l'encierro"). Aquell any es va organitzar l'actuació del grup Pluja Teatre, el concert de Carraixet, la nit de danses tradicionals, sopar popular i Ball de Disfresses. També va haver-hi dia del Bou (ramaderia de Buendia). Les festeres i els festers seguiren organitzant les festes patronals, en què van ser protagonistes dos dies de Varietés i el famós grup Mocedades. Cal fer especial referència a les Filles de Maria, que per primera vegada participaren en les Festes Populars de setembre amb la contractació del grup Al Tall.
A poc a poc, el pas dels anys ens porta a 1980, any en el qual per primera vegada aquestes festes s'anomenen Festes Populars en el llibret de festes, que com tots els anys anteriors van ser organitzades per CAP NOM. Eixe any va ser el primer de la participació del grup local de teatre amb la interpretació de l'obra "Colombaire de profit i deixa'm la dona, Pepet" (organitzat per l'Ajuntament). També va actuar la Banda Democrà tica de Pedralba, va haver-hi teatre professional, cine, sopar popular i Ball de Disfresses. Poc després, xocolatada i l'entrada de bous. Les actuacions contractades per l'Ajuntament, pels festers i les festeres van ser la Banda de l'Empastre, el Festival Comarcal de Bandes i, com tots els anys, Varietés, en què eren protagonistes el Titi i el Gran Pepote assÃduament. Les Filles de Maria contractaren el Mariachi Alegria Ranchera.
Un any més, el 1981, les Festes Populars van prenent el protagonisme en el conjunt de les festes amb l'actuació del grup de teatre professional l'Entaulat, també ho feu l'endemà per als menuts Pluja Teatre, ens va visitar un any més LluÃs Miquel i els 4Z, el grup local de teatre amb l'obra "El sermó de les cadiretes" i la nit del Ball de Disfresses, seguida de la pertinent xocolatada, l'entrada de bous i per primer any l'esmorzar popular. L'Ajuntament i les festeres i festers ens feren partÃcips d'un festival de Bandes Civils com ara la Manisense, la Lira Saguntina..., i una vetlada a cà rrec d'Espectacles Excelsior. Les festeres de la PurÃssima organitzaren una gran revetlla amb dues orquestres i sopar popular.
I pas a pas arribem a l'any 1982, l'últim any en què CAP NOM va organitzar les Festes Populars i el primer any del qual s'anomenà Concurs de Paelles; concert de Remigi Palmero i Bustamante, revetlla, actuació del grup local de teatre amb l'obra "Pare vostè la burra, amic", sopar popular, ball de disfresses, xocolatada, entrada de bous, esmorzar... Cal dir que la nit de les paelles van ser organitzades per la Regidoria de Festes de l'Ajuntament. Les festeres i festers ens oferiren jotes pel grup de Paniza, revetlla i Varietés a cà rrec d'Espectáculos Benavent. Les festeres de la PurÃssima organitzaren una revetlla amb l'orquestra Plasma.
Dels primers anys vuitanta no hem fet referència als bous perquè no tenim la informació, sabem que la Penya la Font va organitzar-la dos o tres anys seguits però no sabem exactament quins i portaren bous dels Conde de la Maza, de Morube...
En l'any 1983 va haver-hi eleccions municipals que van ser guanyades pel PSOE, però el pacte entre l'Agrupació d'Independents i Alianza Popular PP va donar l'alcaldia a Jaime GarcÃa GarcÃa; amb la seua arribada es van acabar els consensos polÃtics a l'Ajuntament i al poc de temps de la seua presa de possessió ens va cridar a CAP NOM i de manera irònica ens va donar les grà cies pel treball que havÃem fet i ens informà que a partir d'eixe any les Festes Populars les organitzaria l'Ajuntament. Aixà va finalitzar la breu història de l'inici i consolidació d'unes Festes Populars que van ser referent per a molts pobles de la comarca.
Adéu CAP NOM, adéu.
