Benimaclet-EPDAAcció Ecologista-Agró mostra públicament la seua solidaritat amb Cuidem Benimaclet i ens adherim a la manifestació convocada este diumenge en oposició al PAI que pretén destruir l'horta que vertebra este barri combatiu. Perquè no ens podem permetre més plans que vagen en contra de l'interés general i dels criteris de sostenibilitat en un context de crisi social i ambiental com el que vivim. Perquè volem fer fora dels barris valencians l'especulació urbanística que depreda el veïnat i el patrimoni natural de totes, posant en perill el benestar social. Ens veiem a la mobilització per lluitar totes juntes en defensa del territori a Benimaclet sota un mateix crit: Aigua, terra, llibertat!!!
El "compromís" que l'actual govern valencià ha mostrat amb les qüestions mediambientals que amenacen els nostres territoris no ha fet traspassar la tinta del paper. I sembla que els efectes canvi climàtic i les devastadores previsions de l'últim informe de l'IPCC no són suficients perquè finalment es materialitze. Exemple d'això és la utilització, depreciació i desvalorització que es pretén fer de l'horta valenciana a Benimaclet.
Després que l'alcalde de València donara la seua negativa al PAI de Benimaclet redactat per la promotora Metrovacesa, amb el qual es pretenia la construcció de 1.350 noves vivendes i la destrucció 269.000 metres quadrats de l'horta que queda entre la ciutat i Alboraia, el nou pla especial sembla un déjà-vu.
Encarregada la redacció a l'empresa AUMSA, als plecs de prèscripcions tècniques s'especifica clarament que "el Pla ha de mantenir la classificació del sòl i l'edificabilitat bruta del sector". És a dir, que les intencions per tirar endavant les vivendes contemplades al PAI de Benimaclet continuen latents. Fustigant de nou l'especulació urbanística a este barri de València i abocant-lo a la gentrificació i a la pèrdua del seu patrimoni històric, natural i cultural.
És evident que la participació ciutadana per fer un pla consensuat continua sense veure's reflectida en estes condicions. Malgrat les reiterades mobilitzacions del veïnat que expressen l'oposició generalitzada a este pla i defenen la protecció de l'horta.
Així mateix convé subratllar el conflicte que hi existeix arran la qualitat de l'aigua de les séquies, que està afectant Benimaclet i sobre la qual el veïnat ja s'ha pronunciat. El fet és que la ciutat i els seus barris han crescut sobre un mateix sistema de regadiu i de séquies, que s'han fet servir en moltes ocasions com a clavegueram.
Açò ha derivat ocasionalment en la contaminació de les aigües de rec i, per tant en problemes de salut pública, així com en la pèrdua de biodiversitat que poden albergar estos canals, que a més a més del seu valor com a patrimoni cultural serveixen com a connectors ecològics.
Esta és una qüestió generalitzada en tot el nucli urbà de la ciutat i en les séquies de la Vega de València. Per això, des d'Agró no entenem que l'administració estiga intervenint només de manera individualitzada i puntual en Benimaclet, sent esta una de les tantes zones afectades. Creiem que estes actuacions estan molt lligades a la proposta del PAI i considerem que no és la manera encertada per resoldre un problema d'estes dimensions i complexitats.
A nostre juí la intervenció s'ha de realitzar en tota l'àrea metropolitana, és a dir de manera integrada en el seu conjunt, desvinculant les séquies de la xarxa de clavegueram i, fins i tot, també de la de pluvials. No tallant i deixant sense servei determinades zones de cultiu.
Per tots estos motius el veïnat d'este barri ha convocat una manifestació este diumenge 20 de febrer, en la que, a més a més d'exigir l'anul·lació total del PAI, el col·lectiu Cuidem Benimaclet vol mostrar el seu rebuig al tall del ramal d'Alegret, de la Séquia de Mestalla del Tribunal de les Aigües, reconegut com a patrimoni protegit per la UNESCO, i que suposarà la destrucció de 40.000 m² d'horta productiva.
Des d'AE-Agró ens adherim a esta protesta perquè creiem que per aconseguir polítiques realment eficients i respectuoses en la natura és clau escoltar i considerar les preocupacions i els interessos de la ciutadania. Perquè en els barris del futur que volem per a les noves generacions, el model urbanístic depredatiu no hi té cabuda. Contraposant-se este últim a la cohesió social, al manteniment i la creació de nous espais verds i desafiant el canvi de paradigma al qual sense voler ens dirigim, marcat pel decreixement.
